Passa al contingut principal

Entrades

Noves aportacions sobre l'escola de Lleida d'escultura del segle XIV

El dia 22 d'abril de 2010 es va presentar a Tàrrega el número 24 de la revista "Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell". Juntament amb l'amic Alberto Velasco, hem confecionat un treball en el que es valora la figura historiogràfica d'Agustí Duran i Sanpere en la fonamentació teòrica de l'escola de Lleida, parlant en relació a un grup d'escultures del segle XIV que poden agrupar-se sota l'influència del mestre Bartomeu de Robio. A partir d'aquí, hem analitzat les figures de Pere d'Aguilar, el Mestre d'Albesa i un reguitzell de derivacions aïllades (Balaguer, Tornabous, Llardecans, Sant Martí de Maldà -vegeu la foto-, Preixana, Bell-lloc d'Urgell, entre altres). Vegeu l' article .

Escultura castellana del Renacimiento y Barroco en el Museu Nacional d’Art de Catalunya

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya hi ha una col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc formada per més de 500 obres, de les quals poques estan a la vista del públic. Per tant, no es d'estranyar que es tracti d'una col·lecció bastant desconeguda, també entre els investigadors en història de l'art. A manca d'un catàleg raonat de les obres adscrites en aquesta àrea, he publicat un article a la revista Archivo Español de Arte amb l'objectiu d'estudiar una selecció d'escultures dels fons del MNAC, obres de gran interès artístic, la majoria de les quals són inèdites. En total ha estat nou, atribuïbles: a la importació flamenca d'inicis del segle XVI, al cercle de Felipe Bigarny, a un col·laborador de Diego de Siloé, a Jerónimo Hernández, al taller de Juan de Anchieta, a un seguidor de Juan de Juni, un Ecce Homo de Manuel Pereira (foto), a un deixeble de Gregorio Fernández i un seguidor de Luis Salvador Carmona.

La portalada de llevant de l'església de Santa Maria de Palamós

Abans de Nadal ha sortit publicat un article, realitzat conjuntament amb l'amic Gabriel Martín, a la Revista del Baix Empordà sobre la portalada de llevant de l'església de Santa Maria de Palamós (vegeu l' article ). Es tracta d'una magnífica obra pel que fa a l'estereotomia o treball de la pedra, d'esperit encara gòtic, però amb motius renaixentistes " a candelieri ", que fins ara no havia rebut atenció per part de la historiografia. A través de l'anàsi de documents, la majoria ja publicats, on el 1521 l'occità Tomàs Barça contractava l'acabament del temple, i la comparació estilística entre les formes de la portada, les mènsules de l'església palamosina, així com les mènsules de la parroquial de Dosrius (realitzada entre 1526 i 1533 pel mateix Barça), arribem a la conclusió que es tracta d'un treball dut a terme pel referenciat Barça i el seu taller, entre 1521 i 1539. També fem esment a les restauracions i reparacions que ha

La creu de terme gòtica de Linyola (1500-1530)

A inicis de juliol ha aparegut el número de 2009 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell ", gràcies a l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell i de la impremta Saladrigues. Aquí publico un article sobre les restes d'una creu de terme que es conserven a Linyola. Són dos fragments. Un es troba al cementiri de la població, que vaig conèixer mentre voltava pels llocs d'enterrament comarcals fa un parell d'anys, per fer l'article sobre esteles funeràries. L'altre és un capitell que hi ha en una capella de la parroquial, el qual m'havia ensenyat l'estudiós Esteve Mestre, però les seves formes gòtiques senzilles i la rapidesa que a vegades portem no m'havien fet aturar a observar-lo detingudament; això fou possible en la visita "Coneixes el teu poble", organitzada per l'associació cultural Alorenil, acompanyats per l'amable rector Pere Cañada. Es tracta d'una creu de terme datable a inicis del segle XVI, per

Obres del MNAC procedents de Poblet, Escaladei i Ciutadilla

En el darrer número de la publicació anual Urtx. Revista Cultural de l'Urgell , que costejen el Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Històric Comarcal de l'Urgell , corresponent a l'any 2009, apareix un altre article meu. En concret, oferim al lector el testimoni de quatre obres adscrites a la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que tornen a deixar palès la qualitat i la varietat de l’art català en època moderna. Es tracta de diversos fragments procedents de les obres realitzades pels Grau en el segle XVII al monestir de Poblet, un relleu de la cartoixa d’Escaladei adjudicable a Isidre Espinalt, i dues obres (un sepulcre i un retaule) de la vila de Ciutadilla (cliqueu: Obres del MNAC procedents de Poblet, Escaladei i Ciutadilla ). Particularment interessant, és l'atribució d'un relleu que representa un Sant Sopar, procedent de la dita cartoixa i datable el 1695, d'excel·lent qualitat com podeu obser

El Mausoleu de Bellpuig

La impremta Saladrigues de Bellpuig ha editat un capítol de la meva tesi amb el títol El Mausoleu de Bellpuig. Història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya . Una obra que analitza les dues vessants d'una missatge artístic: 1) el context històric del comitent, Ramon Folc de Cardona i Anglesola, virrei de Nàpols educat sota la protecció del rei Catòlic; i 2) el context artístic que va forjar la tomba, la ciutat de Nàpols del primer terç del segle XVI, amb el protagonisme de Giovanni da Nola. Una obra italiana importada, una escultura aliena al context artístic català del moment (encara ancorat dins la tradició medieval), però que ha esdevingut un emblema català i hispà de l'assumpció del gust renaixentista. [vegeu-ne una ressenya bibliogràfica: Ramon RIBERA GASSOL, " Un sepulcre italià ", L'eco de Sitges , núm. 6044, 2009 (4 d'abril), pàg. 2.] [vegeu-ne una ressenya bibliogràfica: Agustí ALCOBERRO, " Un mausoleu del Renaixement ", Se