Passa al contingut principal

Entrades

La trajectòria de l'escultor barroc Joan Grau

Atlant dels altars reliquiaris (1669-1671), actualment es conserven a l'hospederia del monestir de Poblet El passat 11 de setembre de 2011 es va presentar el número 27 dels Estudis de Constantí , en el qual m'han deixat escriure aquest text. Es tracta d'un estat de la qüestió d'aquest escultor català del segle XVII, un recull de la seva tasca artística, ja fos documentada i/o atribuïda. Vegeu l' article . [vegeu-ne una ressenya: Josep M. GRAU i PUJOL, " Notes i ressenyes bibliogràfiques ", Aplec de Treballs , Montblanc, 30, 2012, pàg. 260]

Fragments d'art bellpugenc dels segles XVII i XVIII

El passat 16 de juliol de 2011 va apàreixer, puntualment i malgrat la crisi, el número 24 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany, en el meu article toco vuit aspectes sobre art de la vila de Bellpuig, poc coneguts o completament inèdits. Bona part d'aquests, concretament cinc, es poden observar pel carrer: una capelleta o fornícula a la façana d'una casa, unes mènsules amb figures que hi ha als porxos, un víctor pintat a la façana de la parroquial, les restes d'un viacrucis fet en ceràmica (foto) i una llinda amb la representació de les eines d'un mestre de cases. Dos temes són de caires documental: notes relacionades amb dues antigues germandats (la de sant Isidre i una altra de nom compost, anomenada de sant Roc i sant Sebastià); i obres pagades pel duc de Sessa en relació al convent, el castell i el molí. Finalment, surt a la llum l'escultura d'una Immaculada Concepció, obra espectacular de la segona meitat del segle XVII,

Intel·lectualitat i encàrrecs artístics al segle XVIII: els erudits de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Làpida funerària de Jaume Caresmar (1801), feta per Josep i Ramon Belart El passat 19 d'abril de 2011 es va presentar a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega el número 25 d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell . En aquest número apareix aquest article , fet en col·laboració amb l'amic Alberto Velasco, i que intenta obrir una petita escletxa en el panorama historiogràfic que vincula la història, la cultura i el fenòmen artístic a la Catalunya de la segona meitat del segle XVIII i inicis del XIX. En concret, analitzem el paper que van jugar els canonges del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes en determinats encàrrecs artístics, així com els seus lligams amb artistes acadèmics.

L’escultura del Renaixement i Barroc al MNAC. Història del fons i noves atribucions

El passat 19 d'abril es va presentar a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega el número 25 d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell . En aquest número surt publicat aquest article , que realitza un estat de la qüestió sobre la història de la col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A manca d'un catàleg raonat, donem publicitat a aquest fons, bastant desconegut fins i tot pels propis investigadors en la matèria, i estudiem en detall algunes obres. Juan de Mesa, Nen Jesús per vestir (1615-1625)

El sepulcre de Joan Girona a la Catedral de Tortosa

Conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz i Sebastià hem publicat un article sobre una tomba tortosina poc estudiada i de gran bellesa, a la revista "Taüll. Butlletí de les comissions per al patrimoni cultural dels bisbats catalans" (per consultar-lo, cliqueu aquí ). Es tracta del sepulcre d'un personatge destacat, doncs, Joan Girona fou protonotari papal i secretari de la cancelleria del Papa a Roma. L'obra, feta en alabastre (possiblement aragonés) i bastant ben conservada, mostra unes formes d'estil gòtic de finals del segle XV. La datació es fixa entre 1493 i 1498. L'autoria s'ha vinculat amb l'escultor Jaume Vicent (documentat entre 1489 i 1536).

Quaderns de "El Pregoner d'Urgell"

Seguidor de Josep Llimona, tomba de Josep Pertegàs (cap a 1909), Cementiri de Vila-sana Ja es poden consultar, de forma íntegra i gratuïta, tots els articles publicats des de l'any 1987 a la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , de Bellpuig. Per la meva banda, fins el dia d'avui, hi he contribuït amb 12 articles, que ara podeu consultar des del missatge "Recerca". El primer fou el 1994, un treball de curs reciclat a article sobre la destrucció patrimonial religiosa que hi ha haver el 1936 a les parròquies meridionals del bisbat de Solsona. El segon va sortir el 1998, i ja vaig tocar el tema del mausoleu de Bellpuig. Les dues primeres experiències són puntuals i amb un to encara formatiu. No fou fins al tercer article, el 2001, que vaig iniciar col·laboracions anuals. Els temes han estat, i espero que siguin, molt diversos, però sempre agafats des de l'òptica artística i fent referència a les contrades de relacionades amb l'antig

Sobre l'etimologia de Linyola i Utxafava al Pla de Mascançà

El 12 de novembre de 2010 es va presentar el primer número de la publicació Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell a la sala d'actes del Consell Comarcal del Pla d'Urgell. Un volum que recull les ponències i comunicacions presentades a les jornades que es van realitzar el passat 2009 a Golmés, organitzat pel Centre de Recerques del Pla d'Urgell "Mascançà". Per la meva part, he publicat un article sobre etimologia. A partir de la documentació històrica, d'ençà el segle XI, pretenem analitzar la toponímia de les viles de Linyola i Utxafava (actual municipi de Vila-sana), i també l'àrea anomenada Mascançà (vegeu article ). Es fa un repàs de les diferents variants amb que s'han escrit aquests topònims, s'han buscat paral·lelismes en altres viles o indrets (castellanes, franceses o italianes), i es recullen les diferents interpretacions dels noms que s'han donat (moltes de les quals tergivesen el significat original). La foto d

Art i cultura a les terres de l'Ebre

El passat mes de juliol de 2010 es va presentar a Tortosa el llibre Art i cultura , que ha de ser el cinquè volum d'una enciclopèdia sobre la Història de les Terres de l'Ebre . En aquest llibre he realitzat diferents textos, breus estats de la qüestió sobre diferents aspectes. En solitari: "L'escultura de la catedral de Tortosa a la ratlla del 1500", " L'escultura d'època moderna " i "El pintor Joan de Burgunya". I en col·laboració amb l'amic Jacobo Vidal i Franquet: "Algunes dades sobre el conjunt dels Reials Col·legis" i "El cor e la catedral de Tortosa".

Due sculture napoletane in legno intagliato e dorato al Museu Nacional d'Art de Catalunya

A finals de juny de 2010 ha aparegut a la revista napolitana Napoli Nobilissima un article , realitzat juntament amb el col·lega Pierluigi Leone de Castris, professor de la Università Suor Orsola Benincasa de Nàpols. Aquest estudi tracta de dues escultures en fusta tallada i daurada conservades al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedents de la col·lecció Muntadas, que foren realitzades per artistes de cultura napolitana a la primera meitat del segle XVII. Una és un Àngel que toca una guitarra, que seria d'un escultor napolità anònim però actiu a Sardenya. L'altra és una Santa màrtir (vegeu la foto) que hem atribuït a Pietro Quatraro (documentat entre 1599 i 1622), qui el 1613-1614 féu un grup de bustos per al virrei Pedro Fernández de Castro, comte de Lemos.

Fragments d'art: vària linyolenca, el calze de Camillo Valota, aportacions als catàleg de Lluís Bonifàs i Francesc Albareda II

El passat 17 de juliol de 2010 va sortit el número 23 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , on apareix un article amb notícies d'art variades. S'inicia el camí amb un reguitzell de notes inèdites sobres aspectes del ric patrimoni artístic de la vila de Linyola: el cap d'una escultura en pedra del segle XIV que es conserva a la parroquial; la identificació d'un escut parlant a la porta de l'actual edifici consistorial, antic cal Fornés (no podia ser altre que un forn); el retaule que Josep Argemir féu al temple cap el 1682, excusa per poder parlar de tot el conjunt retaulístic que hi havia abans de la seva destrucció el 1936; i una magnífica custòdia barroca que hi ha a la sagristia de Linyola (vegeu un detall a la foto) realitzada entre 1690 i 1740. També donem a conèixer dos models de caps que procedeixen de la casa-taller de Lluís Bonifàs, avui en propietat d'un col·leccionista lleidatà. Fem una postil·la a l'activitat coneguda del m

Els Espinalt de Sarral i els retaules de sant Ruf i sant Agustí de la catedral de Tortosa (segle XVIII)

El passat 23 de maig de 2010 es va presentar a Montblanc la revista Aplec de Treballs. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà , en la qual apareix un article realitzat conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz (cliqueu a l' enllaç per consultar el text). Es tracta d'un estudi que permet relacionar, de forma concloent, l’autoria de l’actual retaule de santa Anna de la catedral de Tortosa amb un retaule dedicat originàriament a sant Ruf i obrat per Isidre Espinalt i Serra-rica i el seu fill, ambdós de Sarral, entre els anys 1728 i 1732. Com que es tracta d’una obra conservada, permet conèixer de prop l’estil d’aquest escultor del barroc català. També aportem fotos antigues sobre un segon retaule, dedicat a sant Agustí, també obra dels Espinalt, que fou destruït el 1936.

Pintura e escultura aranesa des sègles XVI, XVII e XVIII

L'1 de maig de 2010 es va presentar a Betren la "Miscellanèa en Aumenatge a Melquíades Calzado de Castro «Damb eth còr aranés»", íntegrament en llengua aranesa. En aquest volum apareix un article meu que recull la producció pictòrica i escultòrica d'època moderna a la vall d'Aran. Es tracta d'una visió panoràmica, un repàs pel llarg reguitzell d'obres conservades en esglésies, ja fossin de pintura mural, pintura sobre taula, retaules, figures escultòriques soltes, frontals d'altar, de temàtica religiosa o decorativa, amb un apunt final d'orfebreria. A manca de documentació, he intentat agrupar les obres sota mestratges estilístics. L'exposició d'aquest material, majoritàriament inèdit, dóna com a resultat un paisatge heterogeni, però que trenca els tòpics de què al Pirineu només trobem art medieval.

Noves aportacions sobre l'escola de Lleida d'escultura del segle XIV

El dia 22 d'abril de 2010 es va presentar a Tàrrega el número 24 de la revista "Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell". Juntament amb l'amic Alberto Velasco, hem confecionat un treball en el que es valora la figura historiogràfica d'Agustí Duran i Sanpere en la fonamentació teòrica de l'escola de Lleida, parlant en relació a un grup d'escultures del segle XIV que poden agrupar-se sota l'influència del mestre Bartomeu de Robio. A partir d'aquí, hem analitzat les figures de Pere d'Aguilar, el Mestre d'Albesa i un reguitzell de derivacions aïllades (Balaguer, Tornabous, Llardecans, Sant Martí de Maldà -vegeu la foto-, Preixana, Bell-lloc d'Urgell, entre altres). Vegeu l' article .

Escultura castellana del Renacimiento y Barroco en el Museu Nacional d’Art de Catalunya

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya hi ha una col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc formada per més de 500 obres, de les quals poques estan a la vista del públic. Per tant, no es d'estranyar que es tracti d'una col·lecció bastant desconeguda, també entre els investigadors en història de l'art. A manca d'un catàleg raonat de les obres adscrites en aquesta àrea, he publicat un article a la revista Archivo Español de Arte amb l'objectiu d'estudiar una selecció d'escultures dels fons del MNAC, obres de gran interès artístic, la majoria de les quals són inèdites. En total ha estat nou, atribuïbles: a la importació flamenca d'inicis del segle XVI, al cercle de Felipe Bigarny, a un col·laborador de Diego de Siloé, a Jerónimo Hernández, al taller de Juan de Anchieta, a un seguidor de Juan de Juni, un Ecce Homo de Manuel Pereira (foto), a un deixeble de Gregorio Fernández i un seguidor de Luis Salvador Carmona.

La portalada de llevant de l'església de Santa Maria de Palamós

Abans de Nadal ha sortit publicat un article, realitzat conjuntament amb l'amic Gabriel Martín, a la Revista del Baix Empordà sobre la portalada de llevant de l'església de Santa Maria de Palamós (vegeu l' article ). Es tracta d'una magnífica obra pel que fa a l'estereotomia o treball de la pedra, d'esperit encara gòtic, però amb motius renaixentistes " a candelieri ", que fins ara no havia rebut atenció per part de la historiografia. A través de l'anàsi de documents, la majoria ja publicats, on el 1521 l'occità Tomàs Barça contractava l'acabament del temple, i la comparació estilística entre les formes de la portada, les mènsules de l'església palamosina, així com les mènsules de la parroquial de Dosrius (realitzada entre 1526 i 1533 pel mateix Barça), arribem a la conclusió que es tracta d'un treball dut a terme pel referenciat Barça i el seu taller, entre 1521 i 1539. També fem esment a les restauracions i reparacions que ha

La creu de terme gòtica de Linyola (1500-1530)

A inicis de juliol ha aparegut el número de 2009 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell ", gràcies a l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell i de la impremta Saladrigues. Aquí publico un article sobre les restes d'una creu de terme que es conserven a Linyola. Són dos fragments. Un es troba al cementiri de la població, que vaig conèixer mentre voltava pels llocs d'enterrament comarcals fa un parell d'anys, per fer l'article sobre esteles funeràries. L'altre és un capitell que hi ha en una capella de la parroquial, el qual m'havia ensenyat l'estudiós Esteve Mestre, però les seves formes gòtiques senzilles i la rapidesa que a vegades portem no m'havien fet aturar a observar-lo detingudament; això fou possible en la visita "Coneixes el teu poble", organitzada per l'associació cultural Alorenil, acompanyats per l'amable rector Pere Cañada. Es tracta d'una creu de terme datable a inicis del segle XVI, per

Obres del MNAC procedents de Poblet, Escaladei i Ciutadilla

En el darrer número de la publicació anual Urtx. Revista Cultural de l'Urgell , que costejen el Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Històric Comarcal de l'Urgell , corresponent a l'any 2009, apareix un altre article meu. En concret, oferim al lector el testimoni de quatre obres adscrites a la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que tornen a deixar palès la qualitat i la varietat de l’art català en època moderna. Es tracta de diversos fragments procedents de les obres realitzades pels Grau en el segle XVII al monestir de Poblet, un relleu de la cartoixa d’Escaladei adjudicable a Isidre Espinalt, i dues obres (un sepulcre i un retaule) de la vila de Ciutadilla (cliqueu: Obres del MNAC procedents de Poblet, Escaladei i Ciutadilla ). Particularment interessant, és l'atribució d'un relleu que representa un Sant Sopar, procedent de la dita cartoixa i datable el 1695, d'excel·lent qualitat com podeu obser

El Mausoleu de Bellpuig

La impremta Saladrigues de Bellpuig ha editat un capítol de la meva tesi amb el títol El Mausoleu de Bellpuig. Història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya . Una obra que analitza les dues vessants d'una missatge artístic: 1) el context històric del comitent, Ramon Folc de Cardona i Anglesola, virrei de Nàpols educat sota la protecció del rei Catòlic; i 2) el context artístic que va forjar la tomba, la ciutat de Nàpols del primer terç del segle XVI, amb el protagonisme de Giovanni da Nola. Una obra italiana importada, una escultura aliena al context artístic català del moment (encara ancorat dins la tradició medieval), però que ha esdevingut un emblema català i hispà de l'assumpció del gust renaixentista. [vegeu-ne una ressenya bibliogràfica: Ramon RIBERA GASSOL, " Un sepulcre italià ", L'eco de Sitges , núm. 6044, 2009 (4 d'abril), pàg. 2.] [vegeu-ne una ressenya bibliogràfica: Agustí ALCOBERRO, " Un mausoleu del Renaixement ", Se