Passa al contingut principal

Entrades

Escultura "Utxafava" per Antoni Gutiérrez i Rius

Avui, dia de sant Antoni abat, felicitem l'onomàstica d'Antoni Gutiérrez i Rius, autor de l'escultura "Utxafava". L'Antoni és professor jubilat que s'ha instal·lat a Bellpuig, on amb fusta realitza peces artesanals úniques, de gran finor. En aquest cas, ha encaixat una pedra de muntanya (va viure 20 anys a l'Aran) en una base amb incrustacions de marqueteria. Utxafava , antic nom de Vila-sana, va servir d'inspiració a la Irene Barón per obrir un establiment de turisme rural ( Casa Utxafava ) en aquest poble del Pla d'Urgell l'any 2005. L'Antoni ens va sorprendre amb el regal d'aquesta obra, signada a la part inferior, a finals de novembre de 2011. Ara jo i la Irene li volem agrair el detall. Moltes gràcies.

Sant Isidor de Quios i la seva imatge a Mollerussa (1500-1525)

Text que gira entorn de l'imatge de sant Isidor de Quios, obra en alabastre que es conserva a la capella del mateix nom que hi ha a la plaça major de Mollerussa. Primer fem referència a l'origen etimològic del nom del sant, l'hagiografia i l'existència de les relíquies, i la difusió del seu culte arreu del territoris mediterranis. Després fem esment al culte del sant a Mollerussa: inici i evolució de la festivitat, els goigs i la capella. Per acabar amb l'escultura protagonista de l'article, una obra que es dataria entre 1500-1525. Vegeu l' article .

La trajectòria de l'escultor barroc Joan Grau

Atlant dels altars reliquiaris (1669-1671), actualment es conserven a l'hospederia del monestir de Poblet El passat 11 de setembre de 2011 es va presentar el número 27 dels Estudis de Constantí , en el qual m'han deixat escriure aquest text. Es tracta d'un estat de la qüestió d'aquest escultor català del segle XVII, un recull de la seva tasca artística, ja fos documentada i/o atribuïda. Vegeu l' article . [vegeu-ne una ressenya: Josep M. GRAU i PUJOL, " Notes i ressenyes bibliogràfiques ", Aplec de Treballs , Montblanc, 30, 2012, pàg. 260]

Fragments d'art bellpugenc dels segles XVII i XVIII

El passat 16 de juliol de 2011 va apàreixer, puntualment i malgrat la crisi, el número 24 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany, en el meu article toco vuit aspectes sobre art de la vila de Bellpuig, poc coneguts o completament inèdits. Bona part d'aquests, concretament cinc, es poden observar pel carrer: una capelleta o fornícula a la façana d'una casa, unes mènsules amb figures que hi ha als porxos, un víctor pintat a la façana de la parroquial, les restes d'un viacrucis fet en ceràmica (foto) i una llinda amb la representació de les eines d'un mestre de cases. Dos temes són de caires documental: notes relacionades amb dues antigues germandats (la de sant Isidre i una altra de nom compost, anomenada de sant Roc i sant Sebastià); i obres pagades pel duc de Sessa en relació al convent, el castell i el molí. Finalment, surt a la llum l'escultura d'una Immaculada Concepció, obra espectacular de la segona meitat del segle XVII,

Intel·lectualitat i encàrrecs artístics al segle XVIII: els erudits de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Làpida funerària de Jaume Caresmar (1801), feta per Josep i Ramon Belart El passat 19 d'abril de 2011 es va presentar a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega el número 25 d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell . En aquest número apareix aquest article , fet en col·laboració amb l'amic Alberto Velasco, i que intenta obrir una petita escletxa en el panorama historiogràfic que vincula la història, la cultura i el fenòmen artístic a la Catalunya de la segona meitat del segle XVIII i inicis del XIX. En concret, analitzem el paper que van jugar els canonges del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes en determinats encàrrecs artístics, així com els seus lligams amb artistes acadèmics.

L’escultura del Renaixement i Barroc al MNAC. Història del fons i noves atribucions

El passat 19 d'abril es va presentar a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega el número 25 d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell . En aquest número surt publicat aquest article , que realitza un estat de la qüestió sobre la història de la col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A manca d'un catàleg raonat, donem publicitat a aquest fons, bastant desconegut fins i tot pels propis investigadors en la matèria, i estudiem en detall algunes obres. Juan de Mesa, Nen Jesús per vestir (1615-1625)

El sepulcre de Joan Girona a la Catedral de Tortosa

Conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz i Sebastià hem publicat un article sobre una tomba tortosina poc estudiada i de gran bellesa, a la revista "Taüll. Butlletí de les comissions per al patrimoni cultural dels bisbats catalans" (per consultar-lo, cliqueu aquí ). Es tracta del sepulcre d'un personatge destacat, doncs, Joan Girona fou protonotari papal i secretari de la cancelleria del Papa a Roma. L'obra, feta en alabastre (possiblement aragonés) i bastant ben conservada, mostra unes formes d'estil gòtic de finals del segle XV. La datació es fixa entre 1493 i 1498. L'autoria s'ha vinculat amb l'escultor Jaume Vicent (documentat entre 1489 i 1536).