Joan Yeguas Gassó

El 10 de maig de 2014 es va presentar un volum que recull les intervencions que es van realitzar al curs "Història i ciència al servei de l'estudi del moble" de l'edició de l'any 2013, organitzat conjuntament pel Museu del Disseny de Barcelona i l'Associació per a l'Estudi del Moble. En el meu cas publico un text  on aboco una sèrie de reflexions que havia desenvolupat en els capítols introductoris de la meva tesi doctoral (llegida el 2001). Un dels debats historiogràfics permanents és intentar fixar en quin moment s'acaba l'època medieval i s'inicia el període modern a Catalunya. El problema principal és que els aconteixements polítics van per un costat i, en canvi, les formes artístiques van per un altra banda. No hi ha vencedors, ni vençuts, simplement es produeix un lentíssim canvi de moda. A partir del 1500 comença una convivència de les formes gòtiques amb les renaixentistes. L'estil gòtic perviu llargament fins ben entrat el segle

El passat 14 de març de 2014 es va presentar a Igualada el número 15 de la revista Miscellania Aqualatensia , en el qual he publicat un text sobre pintura de l'últim quart del segle XVII a la Segarra Calafina o Alta Segarra. En concret, es tracta d'un article  de caire documental que aporta les capitulacions d'obres d'art barroques actualment no conservades. Una a càrrec de Bernat Amorós, que el 1679 contracta la pintura de parts de l'orgue de la parroquial de Calaf; artista documentat entre 1653-1683, actiu a diferents llocs del Principat, l'estil del qual es pot observar a la Immaculada Concepció (vegeu foto) que se conserva al Museu Comarcal de Cervera. L'altra a càrrec de Mateu Fernández Morera, que el 1684 acorda la pintura i daurat del retaule major de la parroquial de Segur (municipi de Veciana); artista de Valls que fins ara era un complet desconegut, i que deuria abandonar l'ofici, ja que pocs anys després és propietari d'una finca a Cuba.

Els mes de desembre de 2013 ha vist la llum aquest article a la nostrada revista Napoli Nobilissima , text que hem realitzat conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz. L'estudi aporta els contractes signats el 1611 entre Cristoforo Monterrossi (escultor, tallista de marbres i argenter) i Martín Garcia de Mendoza (mestre d'obres de la Catedral de Tortosa) per a la talla de diverses peces de jaspi destinades a l'ornamentació de la capella de San Gennaro a la catedral de Nàpols. També es faciliten els subcontractes de Garcia de Mendoza amb altres mestres locals tortosins, així com el lloguer de la nau que havia de transportar el material acabat des del port de l'Ampolla fins a la capital partenopea.

El passat 16 de desembre de 2013 es va inaugurar una exposició amb el títol del post, que al País Valencià organitza la fundació La Llum de les Imatges de forma periòdica a diferents lloc. En aquesta ocasió, li ha tocat el torn a Vinarós, Benicarló, Catí i Culla (del Baix i Alt Maestrat). I ha estat comissariada pels col·legues Víctor Marco i Mn. Josep Alanyà. En el pertinent catàleg, hem realitzat cinc fitxes:  tres pintures de Vicent Macip (Resurrecció -vegeu foto-, del Museu Nacional d'Art de Catalunya; Naixement de Jesús, del Museu Diocesà de Tarragona; Plany sobre el Crist mort, del Museu Lladró a Tavernes Blanques), un Damià Forment ( Mare de Déu amb Xiquet , de Lucena del Cid), i un inèdit Francesc Grau ( Mare de Déu de Montserrat , del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València). Els enllaços corresponents menen cap a PDF amb text i foto idèntics a la fitxa, però canvia la numeració de les obres i la paginació (les dades finals les trobareu a l'apartat "Rece

El divendres 20 de setembre de 2013 es va presentar a la parroquial de Vilagrassa el llibre: "Romànic a les terres de Lleida. Estudis sobre Vilagrassa", com a les actes de la XVII Jornada de Treball organitzades a finals de 2011. Al darrere de tot hi ha el Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Dins d'un títol tan medieval, hi trobem el meu article d'època moderna, on s'estudien diferents obres "renaixentistes" de les dues viles urgellenques. De Vilagrassa hi podeu trobar l'ermita del Roser (1561-1600); i modificacions de l'església parroquial (1549-1608). D'Anglesola: el retaule de santa Anna (1523-1524), que atribuïm a la personalitat de Pere Homdedéu (vegeu foto), a qui també adjudiquem un retaulet del Museu de Lleida; un relleu de la Deposició atribuït al taller de Damià Forment, i ara al Museu de Solsona; la nova parroquial (1550-1606); reformes al convent trinitari (1529, 1600, 1611-1612, 1634, 1652, 1733-1745); la creu de terme de

El dissabte 6 de juliol va sortir el número 26 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Dins de la revista apareix un nou article meu, un més de la sèrie dedicada a l'abundant patrimoni de la vila de Bellpuig. En aquest cas tractem sobre: la magolla d'una creu de terme del segle XV (col·lecció Lourdes Marimón), l'escultura de sant Nicolau també del segle XV que hi ha al MNAC, l'escultura de santa Magdalena de cap a l'any 1500 (col·lecció Josep Maria Ortís), sobre els monstres Escil·la i Caribdis del mausoleu, l'aparició de Bellpuig en la sala dels mapes al Palazzo Vecchio de Florència (1563-1589), la tasca del mestre Pere Xambó entre 1696-1729, l'escut dels Osorio de Moscoso datable en 1789 i 1816 i ara al convent, l'oratori de Cal Fortuny de 1858 (vegeu foto), l'activitat de Lluís Vermell al convent l'any 1864, i l'àngel del cementiri fet per Joan Robles el 1953.

Fruit d'una contribució en un congrés a Càller (Sardenya), realitzat el 13-14 de desembre de 2012, i de la participació d'un projecte de recerca encapçalat per Maria Grazia Scano Naitza, ha sortit el llibre  I retabli sardo-catalani dalle fine del XV agli inizi del XVI secolo e il Maestro di Castelsardo . En aquest marc he publicat un text  sobre un pintor anònim que treballa al llindar de l'any 1500, proper a l'estil del tortosí Joan Barceló, que he batejat com a "Mestre de l'Alliberament de Galceran". Es tracta d'una de les múltiples mans presents a l'antic retaule major de Sant Esteve de Granollers, obra documentada pel taller encapçalat pels Vergós. La mà en qüestió ja estava identificada, però no se li havia atorgat gaire importància, ni s'havia relacionat amb l'entorn de Barceló. A la foto adjunta podeu vegeu el rostre de sant Genís, de l'escena de l'Alliberament de Galceran de Pinós.