Passa al contingut principal

Entrades

Jaume Rigalt (doc. 1535-1573): un escultor català errant

Dos anys després de la celebració (maig de 2012), finalment, ahir es va presentar el volum, editat per Rosa Alcoy, que recull les ponències i comunicacions del simposi internacional "Art fugitiu. Estudis d'art medieval desplaçat". En aquest cas hem dedicat un text a Jaume Rigalt, un escultor català de l'època del Renaixement que va treballar a diferents indrets de la Corona d'Aragó. En la seva joventut està documentat a Sardenya (Oristany) i a Catalunya (Barcelona, Reus i Tarragona), però a partir dels anys 50 del segle XVI va emigrar a l'Aragó, on va teixir una important xarxa de relacions artístiques. A part de resseguir la seva trajectòria, documentem un cas únic en la seva biografia: una imatge feta en solitari que s'ha conservat, la santa Tecla, fins ara anònima, que es conserva al Museu Diocesà de Tarragona (vegeu foto).

Novetats al voltant de l'obra en alabastre d'Isidre Espinalt i Serra-rica

Juntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz, hem publicat un nou article a la revista montblanquina "Aplec de Treballs", número 32, de 2014, que es va presentar el passat 28 de setembre. Un estudi on es presenten diferents obres inèdites o poc conegudes que atribuïm a Isidre Espinalt i Serra-rica, un escultor bagenc establert a Sarral. Es tracta d'obres alabastrines la procedència de les quals està vinculada amb la ciutat de Tortosa i la cartoixa d'Escadadei. Al Museu de Tortosa hi ha un escut heràldic d'Escaladei sostingut per dos àngels, i un altre escut amb angelets que formaria part de monument funerari del bisbe Auther. A la catedral tortosina s'ha localitzat un fragment de cap d'àngel, i, per altra banda, quatre querubins que ningú havia advertit a la magnífica capella de la Cinta (vegeu foto). Al Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal un altre escut amb l'heràldica d'Escaladei. I dins la cartoixa del Priorat hem adjudicat a l'escultor: un e

Sobre el viacrucis de Bellpuig i de Passanant. Nota ceràmica a Torregrossa

El dissabte 19 de juliol va sortir el número 27 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" .  En aquesta ocasió publiquem un article sobre tema ceràmic de la segona meitat del segle XVIII. Tractem en profunditat els panells del viacrucis que es conserven a Bellpuig (l'Urgell). Els posem en relació amb un conjunt inèdit que es troba als carrers de  Passanant (la Conca de Barberà). Ambdós tenen una iconografia idèntica, palesen una manufactura propera que també trobem en  altres viacrucis de la mateixa època, alguns dels quals es conserven a Catalunya o Mallorca. Finalment, donem a conèixer dos panells ceràmics que hi ha a Torregrossa (Pla d'Urgell), com el de sant Jaume (vegeu foto).

El pas de l'estil gòtic a les formes renaixentistes en les arts plàstiques catalanes (segle XVI)

El 10 de maig de 2014 es va presentar un volum que recull les intervencions que es van realitzar al curs "Història i ciència al servei de l'estudi del moble" de l'edició de l'any 2013, organitzat conjuntament pel Museu del Disseny de Barcelona i l'Associació per a l'Estudi del Moble. En el meu cas publico un text  on aboco una sèrie de reflexions que havia desenvolupat en els capítols introductoris de la meva tesi doctoral (llegida el 2001). Un dels debats historiogràfics permanents és intentar fixar en quin moment s'acaba l'època medieval i s'inicia el període modern a Catalunya. El problema principal és que els aconteixements polítics van per un costat i, en canvi, les formes artístiques van per un altra banda. No hi ha vencedors, ni vençuts, simplement es produeix un lentíssim canvi de moda. A partir del 1500 comença una convivència de les formes gòtiques amb les renaixentistes. L'estil gòtic perviu llargament fins ben entrat el segle

Notes de pintura a la Segarra calafina: Bernat Amorós (1679) i Mateu Fernández (1684)

El passat 14 de març de 2014 es va presentar a Igualada el número 15 de la revista Miscellania Aqualatensia , en el qual he publicat un text sobre pintura de l'últim quart del segle XVII a la Segarra Calafina o Alta Segarra. En concret, es tracta d'un article  de caire documental que aporta les capitulacions d'obres d'art barroques actualment no conservades. Una a càrrec de Bernat Amorós, que el 1679 contracta la pintura de parts de l'orgue de la parroquial de Calaf; artista documentat entre 1653-1683, actiu a diferents llocs del Principat, l'estil del qual es pot observar a la Immaculada Concepció (vegeu foto) que se conserva al Museu Comarcal de Cervera. L'altra a càrrec de Mateu Fernández Morera, que el 1684 acorda la pintura i daurat del retaule major de la parroquial de Segur (municipi de Veciana); artista de Valls que fins ara era un complet desconegut, i que deuria abandonar l'ofici, ja que pocs anys després és propietari d'una finca a Cuba.

La compra de broccatello en España para la capilla napolitana del Tesoro de San Gennaro

Els mes de desembre de 2013 ha vist la llum aquest article a la nostrada revista Napoli Nobilissima , text que hem realitzat conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz. L'estudi aporta els contractes signats el 1611 entre Cristoforo Monterrossi (escultor, tallista de marbres i argenter) i Martín Garcia de Mendoza (mestre d'obres de la Catedral de Tortosa) per a la talla de diverses peces de jaspi destinades a l'ornamentació de la capella de San Gennaro a la catedral de Nàpols. També es faciliten els subcontractes de Garcia de Mendoza amb altres mestres locals tortosins, així com el lloguer de la nau que havia de transportar el material acabat des del port de l'Ampolla fins a la capital partenopea.

Pulchra Magistri. L'esplendor del Maestrat a Castelló

El passat 16 de desembre de 2013 es va inaugurar una exposició amb el títol del post, que al País Valencià organitza la fundació La Llum de les Imatges de forma periòdica a diferents lloc. En aquesta ocasió, li ha tocat el torn a Vinarós, Benicarló, Catí i Culla (del Baix i Alt Maestrat). I ha estat comissariada pels col·legues Víctor Marco i Mn. Josep Alanyà. En el pertinent catàleg, hem realitzat cinc fitxes:  tres pintures de Vicent Macip (Resurrecció -vegeu foto-, del Museu Nacional d'Art de Catalunya; Naixement de Jesús, del Museu Diocesà de Tarragona; Plany sobre el Crist mort, del Museu Lladró a Tavernes Blanques), un Damià Forment ( Mare de Déu amb Xiquet , de Lucena del Cid), i un inèdit Francesc Grau ( Mare de Déu de Montserrat , del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València). Els enllaços corresponents menen cap a PDF amb text i foto idèntics a la fitxa, però canvia la numeració de les obres i la paginació (les dades finals les trobareu a l'apartat "Rece