Passa al contingut principal

Entrades

Sobre l'espasa del Cardona i altres fragments d'art

Avui es fa el repartiment del número 28 dels  Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . La meva aportació ha estat un article habitual en aquesta revista, petits tastos sobre elements artístics inèdits o pocs coneguts de la vila de Bellpuig i entorn. En aquest cas publiquem sobre quatres aspectes: l'estoc desaparegut que el Papa va regalar a Ramon de Cardona l'any 1511, dos taulers de joc o "tabula lusoriae" del segle XVI a l'escalinata de la parroquial (vegeu foto), el picapedrer bellpugenc Joan Gibert  i la realització de l'església a Jorba (1551-1558), i unes fotografies de Jaume Monràs fetes a Bellpuig cap a 1878-1880. Cliqueu aquí per veure el PDF.

Els retaules i la decoració escultòrica de l'església [Jesús, Tortosa]

El passat 8 de gener de 2015 es va presentar el llibre La construcció del convent franciscà de Jesús (1732-1792). Els fonaments d'un poble . Es tracta d'una obra realitzada per l'amic Joan-Hilari Muñoz i Sebastià, escrita en bona part per ell mateix, però que conté una petita col·laboració meva en l'apartat dedicat a l'escultura del temple ( vegeu text ). Els elements decoratius conservats a l'interior d'aquesta antiga església conventual, actual parròquia de Jesús (nucli del municipi de Tortosa), és un espectacle per a la vista, sobretot si tenim en compte l'enorme destrucció del patrimoni religiós al Baix Ebre. La decoració a voltes, parets i cúpula va anar a càrrec l'escultor Joaquim Garcia l'any 1772. Després, entre 1773 i inicis de 1774, es feren l'altar major i vuit retaules laterals, repartits entre Josep Ochando II, Cristòfor Sancho, Vicent Rico i l'esmentat Joaquim Garcia. Val la pena destacar que els ornaments i retaules es fan

Jaume Rigalt (doc. 1535-1573): un escultor català errant

Dos anys després de la celebració (maig de 2012), finalment, ahir es va presentar el volum, editat per Rosa Alcoy, que recull les ponències i comunicacions del simposi internacional "Art fugitiu. Estudis d'art medieval desplaçat". En aquest cas hem dedicat un text a Jaume Rigalt, un escultor català de l'època del Renaixement que va treballar a diferents indrets de la Corona d'Aragó. En la seva joventut està documentat a Sardenya (Oristany) i a Catalunya (Barcelona, Reus i Tarragona), però a partir dels anys 50 del segle XVI va emigrar a l'Aragó, on va teixir una important xarxa de relacions artístiques. A part de resseguir la seva trajectòria, documentem un cas únic en la seva biografia: una imatge feta en solitari que s'ha conservat, la santa Tecla, fins ara anònima, que es conserva al Museu Diocesà de Tarragona (vegeu foto).

Novetats al voltant de l'obra en alabastre d'Isidre Espinalt i Serra-rica

Juntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz, hem publicat un nou article a la revista montblanquina "Aplec de Treballs", número 32, de 2014, que es va presentar el passat 28 de setembre. Un estudi on es presenten diferents obres inèdites o poc conegudes que atribuïm a Isidre Espinalt i Serra-rica, un escultor bagenc establert a Sarral. Es tracta d'obres alabastrines la procedència de les quals està vinculada amb la ciutat de Tortosa i la cartoixa d'Escadadei. Al Museu de Tortosa hi ha un escut heràldic d'Escaladei sostingut per dos àngels, i un altre escut amb angelets que formaria part de monument funerari del bisbe Auther. A la catedral tortosina s'ha localitzat un fragment de cap d'àngel, i, per altra banda, quatre querubins que ningú havia advertit a la magnífica capella de la Cinta (vegeu foto). Al Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal un altre escut amb l'heràldica d'Escaladei. I dins la cartoixa del Priorat hem adjudicat a l'escultor: un e

Sobre el viacrucis de Bellpuig i de Passanant. Nota ceràmica a Torregrossa

El dissabte 19 de juliol va sortir el número 27 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" .  En aquesta ocasió publiquem un article sobre tema ceràmic de la segona meitat del segle XVIII. Tractem en profunditat els panells del viacrucis que es conserven a Bellpuig (l'Urgell). Els posem en relació amb un conjunt inèdit que es troba als carrers de  Passanant (la Conca de Barberà). Ambdós tenen una iconografia idèntica, palesen una manufactura propera que també trobem en  altres viacrucis de la mateixa època, alguns dels quals es conserven a Catalunya o Mallorca. Finalment, donem a conèixer dos panells ceràmics que hi ha a Torregrossa (Pla d'Urgell), com el de sant Jaume (vegeu foto).

El pas de l'estil gòtic a les formes renaixentistes en les arts plàstiques catalanes (segle XVI)

El 10 de maig de 2014 es va presentar un volum que recull les intervencions que es van realitzar al curs "Història i ciència al servei de l'estudi del moble" de l'edició de l'any 2013, organitzat conjuntament pel Museu del Disseny de Barcelona i l'Associació per a l'Estudi del Moble. En el meu cas publico un text  on aboco una sèrie de reflexions que havia desenvolupat en els capítols introductoris de la meva tesi doctoral (llegida el 2001). Un dels debats historiogràfics permanents és intentar fixar en quin moment s'acaba l'època medieval i s'inicia el període modern a Catalunya. El problema principal és que els aconteixements polítics van per un costat i, en canvi, les formes artístiques van per un altra banda. No hi ha vencedors, ni vençuts, simplement es produeix un lentíssim canvi de moda. A partir del 1500 comença una convivència de les formes gòtiques amb les renaixentistes. L'estil gòtic perviu llargament fins ben entrat el segle

Notes de pintura a la Segarra calafina: Bernat Amorós (1679) i Mateu Fernández (1684)

El passat 14 de març de 2014 es va presentar a Igualada el número 15 de la revista Miscellania Aqualatensia , en el qual he publicat un text sobre pintura de l'últim quart del segle XVII a la Segarra Calafina o Alta Segarra. En concret, es tracta d'un article  de caire documental que aporta les capitulacions d'obres d'art barroques actualment no conservades. Una a càrrec de Bernat Amorós, que el 1679 contracta la pintura de parts de l'orgue de la parroquial de Calaf; artista documentat entre 1653-1683, actiu a diferents llocs del Principat, l'estil del qual es pot observar a la Immaculada Concepció (vegeu foto) que se conserva al Museu Comarcal de Cervera. L'altra a càrrec de Mateu Fernández Morera, que el 1684 acorda la pintura i daurat del retaule major de la parroquial de Segur (municipi de Veciana); artista de Valls que fins ara era un complet desconegut, i que deuria abandonar l'ofici, ja que pocs anys després és propietari d'una finca a Cuba.

La compra de broccatello en España para la capilla napolitana del Tesoro de San Gennaro

Els mes de desembre de 2013 ha vist la llum aquest article a la nostrada revista Napoli Nobilissima , text que hem realitzat conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz. L'estudi aporta els contractes signats el 1611 entre Cristoforo Monterrossi (escultor, tallista de marbres i argenter) i Martín Garcia de Mendoza (mestre d'obres de la Catedral de Tortosa) per a la talla de diverses peces de jaspi destinades a l'ornamentació de la capella de San Gennaro a la catedral de Nàpols. També es faciliten els subcontractes de Garcia de Mendoza amb altres mestres locals tortosins, així com el lloguer de la nau que havia de transportar el material acabat des del port de l'Ampolla fins a la capital partenopea.

Pulchra Magistri. L'esplendor del Maestrat a Castelló

El passat 16 de desembre de 2013 es va inaugurar una exposició amb el títol del post, que al País Valencià organitza la fundació La Llum de les Imatges de forma periòdica a diferents lloc. En aquesta ocasió, li ha tocat el torn a Vinarós, Benicarló, Catí i Culla (del Baix i Alt Maestrat). I ha estat comissariada pels col·legues Víctor Marco i Mn. Josep Alanyà. En el pertinent catàleg, hem realitzat cinc fitxes:  tres pintures de Vicent Macip (Resurrecció -vegeu foto-, del Museu Nacional d'Art de Catalunya; Naixement de Jesús, del Museu Diocesà de Tarragona; Plany sobre el Crist mort, del Museu Lladró a Tavernes Blanques), un Damià Forment ( Mare de Déu amb Xiquet , de Lucena del Cid), i un inèdit Francesc Grau ( Mare de Déu de Montserrat , del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València). Els enllaços corresponents menen cap a PDF amb text i foto idèntics a la fitxa, però canvia la numeració de les obres i la paginació (les dades finals les trobareu a l'apartat "Rece

La riquesa artística de Vilagrassa i Anglesola a l'època del Renaixement (1500-1640)

El divendres 20 de setembre de 2013 es va presentar a la parroquial de Vilagrassa el llibre: "Romànic a les terres de Lleida. Estudis sobre Vilagrassa", com a les actes de la XVII Jornada de Treball organitzades a finals de 2011. Al darrere de tot hi ha el Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Dins d'un títol tan medieval, hi trobem el meu article d'època moderna, on s'estudien diferents obres "renaixentistes" de les dues viles urgellenques. De Vilagrassa hi podeu trobar l'ermita del Roser (1561-1600); i modificacions de l'església parroquial (1549-1608). D'Anglesola: el retaule de santa Anna (1523-1524), que atribuïm a la personalitat de Pere Homdedéu (vegeu foto), a qui també adjudiquem un retaulet del Museu de Lleida; un relleu de la Deposició atribuït al taller de Damià Forment, i ara al Museu de Solsona; la nova parroquial (1550-1606); reformes al convent trinitari (1529, 1600, 1611-1612, 1634, 1652, 1733-1745); la creu de terme de

Més fragments d'art bellpugenc (del segle XV al XX)

El dissabte 6 de juliol va sortir el número 26 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Dins de la revista apareix un nou article meu, un més de la sèrie dedicada a l'abundant patrimoni de la vila de Bellpuig. En aquest cas tractem sobre: la magolla d'una creu de terme del segle XV (col·lecció Lourdes Marimón), l'escultura de sant Nicolau també del segle XV que hi ha al MNAC, l'escultura de santa Magdalena de cap a l'any 1500 (col·lecció Josep Maria Ortís), sobre els monstres Escil·la i Caribdis del mausoleu, l'aparició de Bellpuig en la sala dels mapes al Palazzo Vecchio de Florència (1563-1589), la tasca del mestre Pere Xambó entre 1696-1729, l'escut dels Osorio de Moscoso datable en 1789 i 1816 i ara al convent, l'oratori de Cal Fortuny de 1858 (vegeu foto), l'activitat de Lluís Vermell al convent l'any 1864, i l'àngel del cementiri fet per Joan Robles el 1953.

Un seguidor de Joan Barceló en el retaule de Sant Esteve de Granollers

Fruit d'una contribució en un congrés a Càller (Sardenya), realitzat el 13-14 de desembre de 2012, i de la participació d'un projecte de recerca encapçalat per Maria Grazia Scano Naitza, ha sortit el llibre  I retabli sardo-catalani dalle fine del XV agli inizi del XVI secolo e il Maestro di Castelsardo . En aquest marc he publicat un text  sobre un pintor anònim que treballa al llindar de l'any 1500, proper a l'estil del tortosí Joan Barceló, que he batejat com a "Mestre de l'Alliberament de Galceran". Es tracta d'una de les múltiples mans presents a l'antic retaule major de Sant Esteve de Granollers, obra documentada pel taller encapçalat pels Vergós. La mà en qüestió ja estava identificada, però no se li havia atorgat gaire importància, ni s'havia relacionat amb l'entorn de Barceló. A la foto adjunta podeu vegeu el rostre de sant Genís, de l'escena de l'Alliberament de Galceran de Pinós.

La glòria del marbre a Montserrat

Les publicacions de l'Abadia de Montserrat han tingut a bé d'editar aquest episodi d'història de l'art de l'època del Renaixement. El llibre parteix de tres sepulcres marmoris del segle XVI conservats al santuari de Montserrat, dedicats a la memòria de: Joan d'Aragó, Bernat de Vilamarí i Benet de Tocco  [ visualització parcial a books.google ] . Es tracta d'un assaig que analitza el context creatiu d'aquestes obres: la tipologia, la iconografia o les influències estilístiques, entre altres. Però  el text transcendeix l'obra d'art i penetra en la biografia dels nobles enterrats, perquè aquestes tombes només són un reflex de la vida que envoltava els personatges, membres il·lustres de la societat catalana d’aquell moment. Al marge de proposar l'autoria de l'obra, i estudiar el fenomen de la compra d'escultura en marbre a Itàlia, cal conèixer la gestió política dels protagonistes, i entendre la tria de Montserrat com a lloc de sepeli.

Ramon Amadeu: 200 anys de la seva estada a Olot (1809-1814)

El dissabte 1 de desembre es va inaugurar la XIV biennal del pessebre català a l’Hospici Reial d’Olot. Dins d’aquesta mostra de pessebres, els Museus d'Olot organitzen una exposició dedicada a l'escultor Ramon Amadeu, que es pot veure a la sala d’exposicions temporals del Museu dels Sants d'Olot (c/ Joaquim Vayreda, 9) fins al proper 3 de març de 2013.  La mostra ofereix les figures de pessebre que han fet cèlebre a Amadeu, com les de can Bolós (Olot), de l'antiga col·lecció Gelabert (Olot), i de l'antiga col·lecció Bordas (Barcelona). Però també hem volgut que hi hagi abundant escultura de caire religiós, gènere que sempre va conrear, que li va permetre guanyar-se la vida i que a l'actualitat és l'obra més desconeguda pel públic. El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha col·laborat a l'exposició en diferents facetes, una de les quals ha estat el que jo pogués comissariar-la. Un altra tasca s'ha plasmat amb un catàleg-estudi digital que han edit

La desaparició del lloc, del terme i del bosc de Seana

El passat 13 de desembre, es va presentar el núm 3 de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell a la biblioteca comarcal de Mollerussa. En aquesta ocasió tornem al paper d'erudit local per tractar sobre l'antic lloc i terme de Seana. Un indret que va desaparèixer a finals del segle XV, però el terme del qual va romandre fins al segle XIX; avui està dins el municipi de Bellpuig (l'Urgell), a tocar de Castellnou de Seana i Barbens (el Pla d'Urgell). A part del pertinent repàs històric, també fem una anàlisi etimològica del nom del lloc i de les partides en què es dividia el terme. Una d'aquestes partides és el "Pla del Bosc", on hi havia un bosc d’alzines amb fauna pròpia, i el 1760 es documenta amb detall l'inici de la seva deforestació, gràcies  a la revolució agrària de l'època. Cliqueu l' article .  Una versió reduïda va ser publicada a: " Sobre Seana i el seu bosc ", El Pregoner d'Urgell , 982-983, 2020 (setembr

Els Ochando. Una família d'escultors barrocs amb lligams a Constantí

El diumenge 9 de setembre de 2012 es va presentar el número 28 de la revista "Estudis de Constantí". En aquest número apareix un article que fa un repàs de l'activitat dels diferents membres que foren escultors al segle XVIII, vinculats amb la vila d'Almassora (la Plana Alta). La notícia més antiga és de 1695 i està relacionada amb Josep Ochando I, i la més tardana de 1789 i vinculada amb Manel Ochando II. Però l'escultor més documentat i amb lligams a Catalunya fou Antoni Ochando (doc. 1732 - Lleida, 1773), que va establir el seu taller a Constantí (el Tarragonès) a partir de 1747, i del qual destaquen els cinc retaules que va realitzar entre 1759 i 1763 per a la parroquial de Juneda (les Garrigues); la seva única obra conservada és el retaule de l'ermita de La Pineda (municipi de Vila-seca). Cliqueu l' article . La foto és de l'antic retaule major de la parroquial de Constantí, dedicat a sant Feliu, realitzat el 1747 per Antoni Ochando

Joan Robles i Mateo (1899-1984). Un escultor d'imatgeria religiosa popular

Avui, memòria de la decapitació de sant Joan Baptista, festa major del Palau d'Anglesola, es presenta aquest llibre . L'obra ha estat realitzada conjuntament amb l'amic Sebastià Garralon, i editada amb el Grup de Recerques de les Terres de Ponent, gràcies a la col·laboració de diferents institucions i el mecenatge per subscripció popular. El treball versa  sobre la trajectòria vital i artística de Joan Robles, un escultor d'imatges religioses de caire tradicional, allò que dins l'argot s'anomenen els "sants d'Olot". Un estudi que pretèn donar a conèixer el catàleg d'escultures realitzades per Robles, i revaloritzar la imatgeria religiosa popular des de dos punts de vista: l'artístic i l'etnològic. Ressenya:  Maria Garganté, " Ressenyes ",  Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell , Mollerussa, núm. 5, 2014, pàg. 177. Vegeu el ressò a la premsa digital: * http://www.vilaweb.cat/noticia/4018347/20120608/llibr

Determining Gypsum Alabaster Provenance in Sculptural Artefacts: an Application Example

Entre el 27 i el 30 de juny de 2012 s'ha celebrat un congrés de geología a la Universitat del País Basc, en concret, es tractava d'una reunió científica conjuta entre dues societats espanyoles, la de Mineralogia i la d'Argiles. En aquest marc hem presentat una comunicació entre professors del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica (UB), una professora de l'Escola Superior de Conservació i Restauració (Aiguablava), així com conservadors i restauradors del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Si no hi ha un document d'arxiu, és molt difícil establir la pedrera de procedència d'un bloc d'alabastre que es conserva a una església o museu, però de fa temps que s'intenten fer aproximacions a través d'isòtops de sofre combinats amb isòtops d'estronci, i el seu contingut en oxígen. A través d'aquest sistema, s'ha aconseguit diferenciar les pedreres d'orígen marí (com Beuda o Òdena) de les tipus lacustre (com Sarral,

Una obra inèdita d'Isidre Espinalt (1658-1737) de Sarral. Una finesa alabastrina vers el seu germà Pau

El diumenge 15 de juliol s'ha presentat al Museu Arxiu de Montblanc i comarca el número 30 de la revista "Aplec de treballs" que es publica des del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. En aquest número de l'any 2012 publiquem un petit article , on donem a conèixer una nova obra dins el catàleg d'Isidre Espinalt i Serra-rica, un escultor de l'època del barroc d'enorme qualitat. Es tracta d'una marededéu d'alabastre (vegeu foto) que, dotze generacions després, encara conserven tres familiars descendents del germà de l'artista. Una obra que Isidre hauria regalat al seu germà Pau Espinalt, que s'havia casat al mas Campserver de Fals (el Bages). Al marge d'això, l'escultura no ofereix cap mena de dubte estilístic amb la resta de la producció de l'artista. Vegeu-ne una ressenya: Antoni M. MARSAL, " Documenten una marededéu com una obra de l'artista sarralenc Espinalt ", Diari de Tarragona , 2012 (3 d'ago

Escultura, orfebreria i vidre a l'església de Linyola

El passat 18 de maig de 2012 es va presentar el llibre L'església de Linyola , dins del qual podeu trobar aquest estudi. Vegeu ressenyes de la presentació a diferents mitjans: vilaweb , mascançà i bisbat d'Urgell . L'acte fou tot un luxe: per fer-se al magnífic temple linyolenc, tot engalanat per l'Ignasi Carles; i per la presència massiva d'unes 150 ànimes com a públic. L'obra ha estat sufragada per l'Ajuntament de la vila i la Diputació de Lleida, amb l'imprescindible recolzament del rector, Mn. Pere Cañada. El llibre compta amb un pròleg, a càrrec del polifacètic Alberto Velasco; una part dedicada a la descripció del contracte i la visió històrica de l'immoble, de l'Esteve Mestre; í un emmarcament estilístic del temple i del campanar en el context arquitectònic que els pertany, de la Maria Garganté. La meva part està dedicada a l'escultura d'època moderna: la portada d'Andrea Fortunato de Peregrinis (vegeu un detall a la foto), 

L'escola de dibuix de la Societat Econòmica d'Amics del País a Tàrrega (1777-1781)

El passat 26 d'abril va presentar-se el número 26 (2012) d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell , on, juntament amb l'amic Alberto Velasco, hem publicat un estudi. L' article en qüestió tracta sobre la creació, la gestió diària i el funcionament de l'escola de dibuix que entre 1777 i 1781 va funcionar a Tàrrega, sota l'empara de la Societat Econòmica d'Amics del País de la mateixa ciutat, fundada el 1776 i que fou una de les primeres d'aquest tipus a Catalunya. Una escola de formació professional elemental que seguia el model de l'Escola Gratuïta de Disseny de la Junta de Comerç de Barcelona. El seu primer director fou Josep Fontanet i Bertran, argenter targarí i procurador de l'escultor acadèmic Lluís Bonifàs. Fontanet fou l'autor del dibuix, després gravat per Pasqual Pere Moles, del distintiu de la dita Societat Econòmica de Tàrrega (vegeu foto). 

Una imatge d'alabastre per a un retaule barroc de Poblet (1713-1715)

Ha sortit la nova revista digital Podall. Publicació de cultura, patrimoni i ciències editada pel Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. En aquest número 1 (de 2011) apareix un article dedicat a una escultura alabastrina de la Mare de Déu dels Àngels, obra procedent del monestir de Poblet i conservada en una col·lecció particular. Es tracta de l'única peça que roman d'un retaule que fou contractat el 1713 per l'escultor Isidre Espinalt i Serra-rica, però realitzada per dos col·laboradors seus, Joan Coll i Joan Julià.

Escultura "Utxafava" per Antoni Gutiérrez i Rius

Avui, dia de sant Antoni abat, felicitem l'onomàstica d'Antoni Gutiérrez i Rius, autor de l'escultura "Utxafava". L'Antoni és professor jubilat que s'ha instal·lat a Bellpuig, on amb fusta realitza peces artesanals úniques, de gran finor. En aquest cas, ha encaixat una pedra de muntanya (va viure 20 anys a l'Aran) en una base amb incrustacions de marqueteria. Utxafava , antic nom de Vila-sana, va servir d'inspiració a la Irene Barón per obrir un establiment de turisme rural ( Casa Utxafava ) en aquest poble del Pla d'Urgell l'any 2005. L'Antoni ens va sorprendre amb el regal d'aquesta obra, signada a la part inferior, a finals de novembre de 2011. Ara jo i la Irene li volem agrair el detall. Moltes gràcies.

Sant Isidor de Quios i la seva imatge a Mollerussa (1500-1525)

Text que gira entorn de l'imatge de sant Isidor de Quios, obra en alabastre que es conserva a la capella del mateix nom que hi ha a la plaça major de Mollerussa. Primer fem referència a l'origen etimològic del nom del sant, l'hagiografia i l'existència de les relíquies, i la difusió del seu culte arreu del territoris mediterranis. Després fem esment al culte del sant a Mollerussa: inici i evolució de la festivitat, els goigs i la capella. Per acabar amb l'escultura protagonista de l'article, una obra que es dataria entre 1500-1525. Vegeu l' article .

La trajectòria de l'escultor barroc Joan Grau

Atlant dels altars reliquiaris (1669-1671), actualment es conserven a l'hospederia del monestir de Poblet El passat 11 de setembre de 2011 es va presentar el número 27 dels Estudis de Constantí , en el qual m'han deixat escriure aquest text. Es tracta d'un estat de la qüestió d'aquest escultor català del segle XVII, un recull de la seva tasca artística, ja fos documentada i/o atribuïda. Vegeu l' article . [vegeu-ne una ressenya: Josep M. GRAU i PUJOL, " Notes i ressenyes bibliogràfiques ", Aplec de Treballs , Montblanc, 30, 2012, pàg. 260]

Fragments d'art bellpugenc dels segles XVII i XVIII

El passat 16 de juliol de 2011 va apàreixer, puntualment i malgrat la crisi, el número 24 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany, en el meu article toco vuit aspectes sobre art de la vila de Bellpuig, poc coneguts o completament inèdits. Bona part d'aquests, concretament cinc, es poden observar pel carrer: una capelleta o fornícula a la façana d'una casa, unes mènsules amb figures que hi ha als porxos, un víctor pintat a la façana de la parroquial, les restes d'un viacrucis fet en ceràmica (foto) i una llinda amb la representació de les eines d'un mestre de cases. Dos temes són de caires documental: notes relacionades amb dues antigues germandats (la de sant Isidre i una altra de nom compost, anomenada de sant Roc i sant Sebastià); i obres pagades pel duc de Sessa en relació al convent, el castell i el molí. Finalment, surt a la llum l'escultura d'una Immaculada Concepció, obra espectacular de la segona meitat del segle XVII,

Intel·lectualitat i encàrrecs artístics al segle XVIII: els erudits de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Làpida funerària de Jaume Caresmar (1801), feta per Josep i Ramon Belart El passat 19 d'abril de 2011 es va presentar a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega el número 25 d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell . En aquest número apareix aquest article , fet en col·laboració amb l'amic Alberto Velasco, i que intenta obrir una petita escletxa en el panorama historiogràfic que vincula la història, la cultura i el fenòmen artístic a la Catalunya de la segona meitat del segle XVIII i inicis del XIX. En concret, analitzem el paper que van jugar els canonges del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes en determinats encàrrecs artístics, així com els seus lligams amb artistes acadèmics.

L’escultura del Renaixement i Barroc al MNAC. Història del fons i noves atribucions

El passat 19 d'abril es va presentar a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega el número 25 d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell . En aquest número surt publicat aquest article , que realitza un estat de la qüestió sobre la història de la col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A manca d'un catàleg raonat, donem publicitat a aquest fons, bastant desconegut fins i tot pels propis investigadors en la matèria, i estudiem en detall algunes obres. Juan de Mesa, Nen Jesús per vestir (1615-1625)

El sepulcre de Joan Girona a la Catedral de Tortosa

Conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz i Sebastià hem publicat un article sobre una tomba tortosina poc estudiada i de gran bellesa, a la revista "Taüll. Butlletí de les comissions per al patrimoni cultural dels bisbats catalans" (per consultar-lo, cliqueu aquí ). Es tracta del sepulcre d'un personatge destacat, doncs, Joan Girona fou protonotari papal i secretari de la cancelleria del Papa a Roma. L'obra, feta en alabastre (possiblement aragonés) i bastant ben conservada, mostra unes formes d'estil gòtic de finals del segle XV. La datació es fixa entre 1493 i 1498. L'autoria s'ha vinculat amb l'escultor Jaume Vicent (documentat entre 1489 i 1536).

Quaderns de "El Pregoner d'Urgell"

Seguidor de Josep Llimona, tomba de Josep Pertegàs (cap a 1909), Cementiri de Vila-sana Ja es poden consultar, de forma íntegra i gratuïta, tots els articles publicats des de l'any 1987 a la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , de Bellpuig. Per la meva banda, fins el dia d'avui, hi he contribuït amb 12 articles, que ara podeu consultar des del missatge "Recerca". El primer fou el 1994, un treball de curs reciclat a article sobre la destrucció patrimonial religiosa que hi ha haver el 1936 a les parròquies meridionals del bisbat de Solsona. El segon va sortir el 1998, i ja vaig tocar el tema del mausoleu de Bellpuig. Les dues primeres experiències són puntuals i amb un to encara formatiu. No fou fins al tercer article, el 2001, que vaig iniciar col·laboracions anuals. Els temes han estat, i espero que siguin, molt diversos, però sempre agafats des de l'òptica artística i fent referència a les contrades de relacionades amb l'antig

Sobre l'etimologia de Linyola i Utxafava al Pla de Mascançà

El 12 de novembre de 2010 es va presentar el primer número de la publicació Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell a la sala d'actes del Consell Comarcal del Pla d'Urgell. Un volum que recull les ponències i comunicacions presentades a les jornades que es van realitzar el passat 2009 a Golmés, organitzat pel Centre de Recerques del Pla d'Urgell "Mascançà". Per la meva part, he publicat un article sobre etimologia. A partir de la documentació històrica, d'ençà el segle XI, pretenem analitzar la toponímia de les viles de Linyola i Utxafava (actual municipi de Vila-sana), i també l'àrea anomenada Mascançà (vegeu article ). Es fa un repàs de les diferents variants amb que s'han escrit aquests topònims, s'han buscat paral·lelismes en altres viles o indrets (castellanes, franceses o italianes), i es recullen les diferents interpretacions dels noms que s'han donat (moltes de les quals tergivesen el significat original). La foto d

Art i cultura a les terres de l'Ebre

El passat mes de juliol de 2010 es va presentar a Tortosa el llibre Art i cultura , que ha de ser el cinquè volum d'una enciclopèdia sobre la Història de les Terres de l'Ebre . En aquest llibre he realitzat diferents textos, breus estats de la qüestió sobre diferents aspectes. En solitari: "L'escultura de la catedral de Tortosa a la ratlla del 1500", " L'escultura d'època moderna " i "El pintor Joan de Burgunya". I en col·laboració amb l'amic Jacobo Vidal i Franquet: "Algunes dades sobre el conjunt dels Reials Col·legis" i "El cor e la catedral de Tortosa".

Due sculture napoletane in legno intagliato e dorato al Museu Nacional d'Art de Catalunya

A finals de juny de 2010 ha aparegut a la revista napolitana Napoli Nobilissima un article , realitzat juntament amb el col·lega Pierluigi Leone de Castris, professor de la Università Suor Orsola Benincasa de Nàpols. Aquest estudi tracta de dues escultures en fusta tallada i daurada conservades al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedents de la col·lecció Muntadas, que foren realitzades per artistes de cultura napolitana a la primera meitat del segle XVII. Una és un Àngel que toca una guitarra, que seria d'un escultor napolità anònim però actiu a Sardenya. L'altra és una Santa màrtir (vegeu la foto) que hem atribuït a Pietro Quatraro (documentat entre 1599 i 1622), qui el 1613-1614 féu un grup de bustos per al virrei Pedro Fernández de Castro, comte de Lemos.

Fragments d'art: vària linyolenca, el calze de Camillo Valota, aportacions als catàleg de Lluís Bonifàs i Francesc Albareda II

El passat 17 de juliol de 2010 va sortit el número 23 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , on apareix un article amb notícies d'art variades. S'inicia el camí amb un reguitzell de notes inèdites sobres aspectes del ric patrimoni artístic de la vila de Linyola: el cap d'una escultura en pedra del segle XIV que es conserva a la parroquial; la identificació d'un escut parlant a la porta de l'actual edifici consistorial, antic cal Fornés (no podia ser altre que un forn); el retaule que Josep Argemir féu al temple cap el 1682, excusa per poder parlar de tot el conjunt retaulístic que hi havia abans de la seva destrucció el 1936; i una magnífica custòdia barroca que hi ha a la sagristia de Linyola (vegeu un detall a la foto) realitzada entre 1690 i 1740. També donem a conèixer dos models de caps que procedeixen de la casa-taller de Lluís Bonifàs, avui en propietat d'un col·leccionista lleidatà. Fem una postil·la a l'activitat coneguda del m

Els Espinalt de Sarral i els retaules de sant Ruf i sant Agustí de la catedral de Tortosa (segle XVIII)

El passat 23 de maig de 2010 es va presentar a Montblanc la revista Aplec de Treballs. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà , en la qual apareix un article realitzat conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz (cliqueu a l' enllaç per consultar el text). Es tracta d'un estudi que permet relacionar, de forma concloent, l’autoria de l’actual retaule de santa Anna de la catedral de Tortosa amb un retaule dedicat originàriament a sant Ruf i obrat per Isidre Espinalt i Serra-rica i el seu fill, ambdós de Sarral, entre els anys 1728 i 1732. Com que es tracta d’una obra conservada, permet conèixer de prop l’estil d’aquest escultor del barroc català. També aportem fotos antigues sobre un segon retaule, dedicat a sant Agustí, també obra dels Espinalt, que fou destruït el 1936.

Pintura e escultura aranesa des sègles XVI, XVII e XVIII

L'1 de maig de 2010 es va presentar a Betren la "Miscellanèa en Aumenatge a Melquíades Calzado de Castro «Damb eth còr aranés»", íntegrament en llengua aranesa. En aquest volum apareix un article meu que recull la producció pictòrica i escultòrica d'època moderna a la vall d'Aran. Es tracta d'una visió panoràmica, un repàs pel llarg reguitzell d'obres conservades en esglésies, ja fossin de pintura mural, pintura sobre taula, retaules, figures escultòriques soltes, frontals d'altar, de temàtica religiosa o decorativa, amb un apunt final d'orfebreria. A manca de documentació, he intentat agrupar les obres sota mestratges estilístics. L'exposició d'aquest material, majoritàriament inèdit, dóna com a resultat un paisatge heterogeni, però que trenca els tòpics de què al Pirineu només trobem art medieval.

Noves aportacions sobre l'escola de Lleida d'escultura del segle XIV

El dia 22 d'abril de 2010 es va presentar a Tàrrega el número 24 de la revista "Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell". Juntament amb l'amic Alberto Velasco, hem confecionat un treball en el que es valora la figura historiogràfica d'Agustí Duran i Sanpere en la fonamentació teòrica de l'escola de Lleida, parlant en relació a un grup d'escultures del segle XIV que poden agrupar-se sota l'influència del mestre Bartomeu de Robio. A partir d'aquí, hem analitzat les figures de Pere d'Aguilar, el Mestre d'Albesa i un reguitzell de derivacions aïllades (Balaguer, Tornabous, Llardecans, Sant Martí de Maldà -vegeu la foto-, Preixana, Bell-lloc d'Urgell, entre altres). Vegeu l' article .

Escultura castellana del Renacimiento y Barroco en el Museu Nacional d’Art de Catalunya

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya hi ha una col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc formada per més de 500 obres, de les quals poques estan a la vista del públic. Per tant, no es d'estranyar que es tracti d'una col·lecció bastant desconeguda, també entre els investigadors en història de l'art. A manca d'un catàleg raonat de les obres adscrites en aquesta àrea, he publicat un article a la revista Archivo Español de Arte amb l'objectiu d'estudiar una selecció d'escultures dels fons del MNAC, obres de gran interès artístic, la majoria de les quals són inèdites. En total ha estat nou, atribuïbles: a la importació flamenca d'inicis del segle XVI, al cercle de Felipe Bigarny, a un col·laborador de Diego de Siloé, a Jerónimo Hernández, al taller de Juan de Anchieta, a un seguidor de Juan de Juni, un Ecce Homo de Manuel Pereira (foto), a un deixeble de Gregorio Fernández i un seguidor de Luis Salvador Carmona.

La portalada de llevant de l'església de Santa Maria de Palamós

Abans de Nadal ha sortit publicat un article, realitzat conjuntament amb l'amic Gabriel Martín, a la Revista del Baix Empordà sobre la portalada de llevant de l'església de Santa Maria de Palamós (vegeu l' article ). Es tracta d'una magnífica obra pel que fa a l'estereotomia o treball de la pedra, d'esperit encara gòtic, però amb motius renaixentistes " a candelieri ", que fins ara no havia rebut atenció per part de la historiografia. A través de l'anàsi de documents, la majoria ja publicats, on el 1521 l'occità Tomàs Barça contractava l'acabament del temple, i la comparació estilística entre les formes de la portada, les mènsules de l'església palamosina, així com les mènsules de la parroquial de Dosrius (realitzada entre 1526 i 1533 pel mateix Barça), arribem a la conclusió que es tracta d'un treball dut a terme pel referenciat Barça i el seu taller, entre 1521 i 1539. També fem esment a les restauracions i reparacions que ha

La creu de terme gòtica de Linyola (1500-1530)

A inicis de juliol ha aparegut el número de 2009 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell ", gràcies a l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell i de la impremta Saladrigues. Aquí publico un article sobre les restes d'una creu de terme que es conserven a Linyola. Són dos fragments. Un es troba al cementiri de la població, que vaig conèixer mentre voltava pels llocs d'enterrament comarcals fa un parell d'anys, per fer l'article sobre esteles funeràries. L'altre és un capitell que hi ha en una capella de la parroquial, el qual m'havia ensenyat l'estudiós Esteve Mestre, però les seves formes gòtiques senzilles i la rapidesa que a vegades portem no m'havien fet aturar a observar-lo detingudament; això fou possible en la visita "Coneixes el teu poble", organitzada per l'associació cultural Alorenil, acompanyats per l'amable rector Pere Cañada. Es tracta d'una creu de terme datable a inicis del segle XVI, per

Obres del MNAC procedents de Poblet, Escaladei i Ciutadilla

En el darrer número de la publicació anual Urtx. Revista Cultural de l'Urgell , que costejen el Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Històric Comarcal de l'Urgell , corresponent a l'any 2009, apareix un altre article meu. En concret, oferim al lector el testimoni de quatre obres adscrites a la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que tornen a deixar palès la qualitat i la varietat de l’art català en època moderna. Es tracta de diversos fragments procedents de les obres realitzades pels Grau en el segle XVII al monestir de Poblet, un relleu de la cartoixa d’Escaladei adjudicable a Isidre Espinalt, i dues obres (un sepulcre i un retaule) de la vila de Ciutadilla (cliqueu: Obres del MNAC procedents de Poblet, Escaladei i Ciutadilla ). Particularment interessant, és l'atribució d'un relleu que representa un Sant Sopar, procedent de la dita cartoixa i datable el 1695, d'excel·lent qualitat com podeu obser

El Mausoleu de Bellpuig

La impremta Saladrigues de Bellpuig ha editat un capítol de la meva tesi amb el títol El Mausoleu de Bellpuig. Història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya . Una obra que analitza les dues vessants d'una missatge artístic: 1) el context històric del comitent, Ramon Folc de Cardona i Anglesola, virrei de Nàpols educat sota la protecció del rei Catòlic; i 2) el context artístic que va forjar la tomba, la ciutat de Nàpols del primer terç del segle XVI, amb el protagonisme de Giovanni da Nola. Una obra italiana importada, una escultura aliena al context artístic català del moment (encara ancorat dins la tradició medieval), però que ha esdevingut un emblema català i hispà de l'assumpció del gust renaixentista. [vegeu-ne una ressenya bibliogràfica: Ramon RIBERA GASSOL, " Un sepulcre italià ", L'eco de Sitges , núm. 6044, 2009 (4 d'abril), pàg. 2.] [vegeu-ne una ressenya bibliogràfica: Agustí ALCOBERRO, " Un mausoleu del Renaixement ", Se