Joan Yeguas Gassó

Amb aquest títol tan ambigu, la pretensió de l' article és donar a conèixer diferents aspectes artístics, relacionats amb l’ofici del mestre de cases d’època moderna (el que s’entén com dels segles XVI, XVII i XVIII), que han anat sorgint en diferents passejos per la comarca del Pla d’Urgell. Tots els aspectes són inèdits, i en la major part dels casos es tracta de béns no catalogats, ni a nivell local. Trobarem des de una llinda del segle XVI a Mollerussa, fins a transcripció de documentació relacionada amb una casa del Poal (de 1699), passant per la representació d'eines d'ofici o lauburus en algunes façanes del segle XVIII, entre altres aspectes Un parell de "lauburus" a la llinda de cal senyor Ricardo (1780), El Poal .

Entre el 9 d'octubre de 2015 i el 28 de febrer de 2016 es desenvoluparà una exposició amb aquest títol al Museu Nacional d'Art de Catalunya, de la qual he estat el comissari. Una mostra amb dinou pintures que s'han deixat en dipòsit al museu, a càrrec d'un col·leccionista particular anònim. La meva tasca en el catàleg ha estat triple. D'una banda, fer una introducció per contextualitzar la importància d'aquest fons, al mateix temps que he aprofitat per atribuir una sèrie de natures mortes que hi havia al magatzem de reserva del museu (la majoria inèdites). Per altra banda, fer fitxes catalogràfiques de deu conjunts (onze obres): Mestre de Stirling-Maxwell, quatre Juan van der Hamen, Antonio Ponce, Agustín Logón, Cercle de Francisco de Zurbarán, i tres Pedro de Camprobín (el plat de figues i un parell de gerros de flors). Finalment, també he escrit la biografia de cinc artistes. Pedro de Camprobín, Plat de figues (cap a 1656) Vegeu també: - J.Y., " I

Luis de Morales, Crist amb la creu (1560-1565) El passat 1 d'octubre es va obrir al públic l'exposició El divino Morales  al Museo del Prado (Madrid). Després, la mostra anirà al Museo de Bellas Artes de Bilbao, i clourà el circuit al Museu Nacional d'Art de Catalunya (a partir del juny de 2016). En relació al catàleg de l'exposició, he redactat tres fitxes de pintures moralesques.  Una sobre parella "Dolorosa y Ecce Homo", procedents del Palacio del Pardo,  ara es troben al Museo de Málaga. Les altres dues sobre obres conservades a Barcelona: Ecce Homo i Crist amb la creu. El primer és una composició realitzada a partir d'una plantilla, afirmació que realitzem després de trobat un estergit  mitjançant reflectografia infrarroja. L'altre (vegeu foto), un dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi, és una recuperació pel catàleg de Morales, perquè romania oblidada al magatzem del museu. Cliqueu per llegir els textos del catàle

Ahir va aparèixer un article  meu a la revista "Llobregós informatiu", que es fa a Torà i que s'adreça als habitants de la vall del riu Llobregós. Habitualment no faig posts sobre articles d'aquest tipus, breus, però crec que en aquest cas val la pena. Per què? Perquè es tracta de tres retaules força interessants, l'escultura dels quals fou realitzada entre 1640 i 1675. El retaule dels sants Abdó i Senen ja havia estat atribuït encertadament a Miquel Vidal. En aquest punt parlo d'un mestre anònim a qui caldria adjudicar tres obres: Riner, Agramunt, Ponts i La Seu d'Urgell. Els altres dos són retaules a mig acabar pel taller de Joan Grau. El del Roser seria acabat pel seu deixeble, Pau Sunyer, al voltant de 1673. I el retaule de sant Ponç fou acabat per un escultor anònim més maldestre. Vegeu també: Claustre Augé - Joan Yeguas, " El retaule del Roser de Prades de la Molsosa. Variació i complexitat d'una restauració ", Oppidum. Revista Cu

Avui es fa el repartiment del número 28 dels  Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . La meva aportació ha estat un article habitual en aquesta revista, petits tastos sobre elements artístics inèdits o pocs coneguts de la vila de Bellpuig i entorn. En aquest cas publiquem sobre quatres aspectes: l'estoc desaparegut que el Papa va regalar a Ramon de Cardona l'any 1511, dos taulers de joc o "tabula lusoriae" del segle XVI a l'escalinata de la parroquial (vegeu foto), el picapedrer bellpugenc Joan Gibert  i la realització de l'església a Jorba (1551-1558), i unes fotografies de Jaume Monràs fetes a Bellpuig cap a 1878-1880. Cliqueu aquí per veure el PDF.

El passat 8 de gener de 2015 es va presentar el llibre La construcció del convent franciscà de Jesús (1732-1792). Els fonaments d'un poble . Es tracta d'una obra realitzada per l'amic Joan-Hilari Muñoz i Sebastià, escrita en bona part per ell mateix, però que conté una petita col·laboració meva en l'apartat dedicat a l'escultura del temple ( vegeu text ). Els elements decoratius conservats a l'interior d'aquesta antiga església conventual, actual parròquia de Jesús (nucli del municipi de Tortosa), és un espectacle per a la vista, sobretot si tenim en compte l'enorme destrucció del patrimoni religiós al Baix Ebre. La decoració a voltes, parets i cúpula va anar a càrrec l'escultor Joaquim Garcia l'any 1772. Després, entre 1773 i inicis de 1774, es feren l'altar major i vuit retaules laterals, repartits entre Josep Ochando II, Cristòfor Sancho, Vicent Rico i l'esmentat Joaquim Garcia. Val la pena destacar que els ornaments i retaules es fan

Dos anys després de la celebració (maig de 2012), finalment, ahir es va presentar el volum, editat per Rosa Alcoy, que recull les ponències i comunicacions del simposi internacional "Art fugitiu. Estudis d'art medieval desplaçat". En aquest cas hem dedicat un text a Jaume Rigalt, un escultor català de l'època del Renaixement que va treballar a diferents indrets de la Corona d'Aragó. En la seva joventut està documentat a Sardenya (Oristany) i a Catalunya (Barcelona, Reus i Tarragona), però a partir dels anys 50 del segle XVI va emigrar a l'Aragó, on va teixir una important xarxa de relacions artístiques. A part de resseguir la seva trajectòria, documentem un cas únic en la seva biografia: una imatge feta en solitari que s'ha conservat, la santa Tecla, fins ara anònima, que es conserva al Museu Diocesà de Tarragona (vegeu foto).