Passa al contingut principal

Entrades

La revista Capcorral i Bernat Amorós

El passat 21 d'abril es van presentar els números 10 i 11, corresponents als anys 2014 i 2015, de "Capcorral. La revista del Museu Comarcal de Cervera". Al número 10 (2014) apareixen dos textos meus relacionats amb el pintor barroc Bernat Amorós. Un es titula " Bernat Amorós: vida i obra ", en el qual fem un repàs biogràfic de l'artista, amb l'aportació de noves dades documentals (facilitades pel Dr. Santi Torras i Tilló); també analitzem les pintures conservades, una de documentada i altres d'atribuïdes (quatre procedents de l'antiga casa de jesuïtes de Cervera i cinc més d'una casa particular de Tàrrega). L'altre text és una fitxa titulada " Bernat Amorós i la Immaculada Concepció de la Paeria de Cervera ", dedicada a la magnífica obra del museu cerverí. Bernat Amorós, Adoració dels pastors (1685-1690), Residència Maria Janer, Cervera

Obres entre 1512 i 1550 al castell de Bellpuig. I afegiments als segles XVII i XVIII

Ahir al vespre, a Tàrrega, es va presentar el número 30 de la mítica "Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell". En aquesta ocasió publico un text que aporta nova documentació sobre la construcció del castell de Bellpuig al segle XVI. A partir d’això, i de l’anàlisi d’altres escrits apareguts anteriorment, queda clar que les obres, aquelles que constitueixen el nucli principal dels vestigis conservats, foren realitzades entre 1512 i 1524, i foren dirigides pel mestre Joan Llopis. També fem un estat de la qüestió de remodelacions fetes a l’època barroca, així com una contextualització/descripció de les restes visibles a l’actualitat, i també mitjançant fotos antigues.

Col·lecció Antonio Gallardo Ballart. Obres d'art romànic i gòtic

Pedro Romana, Sant Tomàs apòstol (1510-1520) Ahir al vespre es va inaugurar l'exposició Donació Antonio Gallardo. Obres mestres per al museu , que restarà oberta al públic fins el 3 de juliol de 2016 al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta de presentar l'ingrés al museu de vint objectes artístics procedents d'una col·lecció particular. En aquesta mostra hem fet tasques de col·laboració amb el comissariat, que ha anat a càrrec d'en Jordi Camps. Finalment, també he realitzat un parell de fitxes del catàleg, en concret, de dues pintures. Una és "Sant Jaume el Major bateja el màgic Hermògenes" del pintor aragonès Martín Bernat, de finals del segle XV. I l'altra "Sant Tomàs apòstol" del pintor andalús Pedro Romana, d'inicis del segle XVI (vegeu foto). Més informació: http://www.museunacional.cat/ca/obres-de-la-colleccio-dantonio-gallardo-ballart

Encàrrecs artístics (1505-1517) derivats del testament de Galceran de Requesens: Barcelona, Montserrat i Palamós

Taller de Joan de Rosenbach, estampa de la Mare de Déu de  Montserrat amb les creus cobertes del camí de la costa de Collbató En el número 34 de la revista "Estudis del Baix Empordà", publicat poc abans de Nadal, apareix un article que pretén donar a conèixer una sèrie de comissions artístiques realitzades a la Catalunya d'inicis del segle XVI. Es tracta de diverses comandes pietoses vinculades amb el testament de Galceran de Requesens, a qui també dediquem una breu biografia inicial. Unes obres que es porten a terme en llocs importants dins la trajectòria vital del personatge, i que s'inicien després de la seva mort, el 1505. Un dels indrets principals fou el santuari de Montserrat, on es rehabilita una capella, es decora amb un nou retaule, i s'adeqüen les set creus del camí vell de Collbató (vegeu la foto). A Barcelona es reforma l'església de Sant Miquel, també amb un nou retaule. I, finalment, s'executa un sepulcre a la parroquial de Palam

Pau Viala i Queraltó (1665/1670-1745), escultor i pagès de Tàrrega

Finestral del primer pis de Cal Cònsul, Sant Martí de Maldà Ahir es va penjar a internet un breu article que vaig realitzar a la miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote, qui fou cap del departament d'Art gòtic del Museu Nacional d'Art de Catalunya, en un volum digital coordinat pel Francesc Ruiz i Quesada. El meu text tracta sobre la trajectòria de l'escultor targarí Pau Viala, a qui se li coneix obra documentada a finals del segle XVII, i potser després de la guerra de Successió deuria compaginar-ho amb la pagesia. Les novetats més destacades han estat: l'atribució d'uns finestrals a Sant Martí de Maldà, concretament Cal Cònsul; i la transcripció del seu testament .

Curiositats arquitectòniques d'època moderna al Pla d'Urgell

Amb aquest títol tan ambigu, la pretensió de l' article és donar a conèixer diferents aspectes artístics, relacionats amb l’ofici del mestre de cases d’època moderna (el que s’entén com dels segles XVI, XVII i XVIII), que han anat sorgint en diferents passejos per la comarca del Pla d’Urgell. Tots els aspectes són inèdits, i en la major part dels casos es tracta de béns no catalogats, ni a nivell local. Trobarem des de una llinda del segle XVI a Mollerussa, fins a transcripció de documentació relacionada amb una casa del Poal (de 1699), passant per la representació d'eines d'ofici o lauburus en algunes façanes del segle XVIII, entre altres aspectes Un parell de "lauburus" a la llinda de cal senyor Ricardo (1780), El Poal .

Incòlume. Natures mortes del Segle d'Or

Entre el 9 d'octubre de 2015 i el 28 de febrer de 2016 es desenvoluparà una exposició amb aquest títol al Museu Nacional d'Art de Catalunya, de la qual he estat el comissari. Una mostra amb dinou pintures que s'han deixat en dipòsit al museu, a càrrec d'un col·leccionista particular anònim. La meva tasca en el catàleg ha estat triple. D'una banda, fer una introducció per contextualitzar la importància d'aquest fons, al mateix temps que he aprofitat per atribuir una sèrie de natures mortes que hi havia al magatzem de reserva del museu (la majoria inèdites). Per altra banda, fer fitxes catalogràfiques de deu conjunts (onze obres): Mestre de Stirling-Maxwell, quatre Juan van der Hamen, Antonio Ponce, Agustín Logón, Cercle de Francisco de Zurbarán, i tres Pedro de Camprobín (el plat de figues i un parell de gerros de flors). Finalment, també he escrit la biografia de cinc artistes. Pedro de Camprobín, Plat de figues (cap a 1656) Vegeu també: - J.Y., " I