Joan Yeguas Gassó

Avui al vespre, 26 d'octubre de 2017, s'ha presentat el número 8 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", i conté un assaig sobre turisme. Es tracta d'un article que pretén descriure i analitzar la promoció turística de les terres de Lleida a través d'un element meteorològic, la boira, que és propi d'aquesta zona geogràfica. Un símbol patriòtic ponentí que forma part del paisatge i defineix el caràcter de les persones que hi habiten. Més enllà del tòpic, la boira és una excusa per conèixer el territori de la plana de Lleida. El cofoisme local no deixa veure que és un indret bastant desconegut per a la resta de Catalunya, per tant, la boira podria ser una forma de "crear marca" per tal de ser més coneguts. Post que origina aquesta aventura el 9 de desembre de 2013 (foto: Irene Barón)

El passat 23 de setembre de 2017 es va presentar un nou llibre de l'historiador Joan-Hilari Muñoz i Sebastià, en aquest cas el segon volum dedicat sobre "Art de la catedral de Tortosa". La meva contribució ha estat un text on repasso i actualitzo el tema de l'escultura de les trones tortosines, una de les obres més destacades del panorama artístic català al voltant de l'any 1500. Les trones foren sufragades per Joan de Soldevila, canonge tresorer de la catedral, i la realització va anar a càrrec d'un artífex que treballaria a la seu a l'última dècada del segle XV. L'autoria es circumscriu a dues possibilitats:  una a redós d'Antoni Queralt, mestre major del temple catedralici; i l'altra centrada en  el castellà Pedro de Layz, documentat indirectament amb el comitent. Evangelista sant Marc a la trona de l'Evangeli (foto: Joan-Hilari Muñoz i Sebastià) 

El dissabte 17 de juny de 2017 va sortir el número 30 dels "Quaderns de El Pregoner d'Urgell". Enguany hem publicat un article on fem la transcripció i l'anàlisi del testament d'un dels barons de Bellpuig, Ferran de Cardona-Anglesola (1521-1571). El personatge fou conegut per la defensa dels interessos de la noblesa catalana front a la política dels virreis, per patrocinar l'edició de l'obra poètica d'Ausiàs March, perquè durant la seva minoria d'edat s'acabà l'obra gòtica del convent bellpugenc i per ser fill del virrei de Nàpols enterrat en un mausoleu de marbre a la vila urgellenca. La redacció del testament està realitzada al 5 de juny de 1543, 28 anys abans de la seva mort a Sant Cugat del Vallès, on s'hi conserva una memòria sepulcral en una làpida (vegeu foto). El testament aporta major coneixement sobre la família Cardona-Anglesola i altres detalls d'organització i patrimoni (servents, joies, diners, entre altres). Tal

Conjuntament amb l'amic Francesc Ruiz i Quesada hem realitzat un article a "Retrotabulum. Revista d'art medieval" sobre l'antic retaule major de l'església de Sant Feliu a Girona, un dels retaules més destacats del panorama artístic català de la seva època, juntament amb el retaule major de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona. Va ser realitzat entre els anys 1504 i 1520, amb formes del final del Gòtic i els inicis del Renaixement, on hi varen intervenir un fuster (Joan Dartrica -Jan van Ertricke-), dos escultors (Joan d'Aragó i Pedro Robredo) i dos pintors (Perris de Fontaines i Joan de Burgunya). Un conjunt singular que ja ha rebut l'atenció historiogràfica, però nosaltres analitzem diversos aspectes poc atesos que afecten a l'estructura del moble, tenint present altres treballs llavorats per Dartrica a la catedral de Girona i a Cervià de Ter. En aquesta línia, donem a conèixer tota la fusteria i l'escultura conservada, en pon

El passat dissabte 30 de juliol es va presentar el nou llibre de l'amic Joan-Hilari Muñoz i Sebastià. En aquest cas he realitzat el pròleg de l'obra. Es tracta d'un text breu que contextualitza la importància del retaule escultòric, fabricat entre 1582 i 1587, un dels cinc millors que encara es conserven de la Catalunya del segle XVI. Amb la participació de tres escultors: Antoni de Soto, Vicent Redorat i Joan Baptista Vàzquez; dos pintors: Joan Desi I i Jaume Talarn; així com el fuster Gabriel Sit. Com a model s'usa una estampa dels tractats d'arquitectura de Sebastiano Serlio.

El passat 1 de juliol es va inagurar a Berlín una exposició amb aquest títol. La mostra, realitzada conjuntament entre la Gemäldegalerie - Staatliche Museen de Berlín i la Kunsthalle de Munich, fa un repàs a un dels capítols més interessants de la història cultural europea del segle XVII, amb unes cent cinquanta obres mestres de diferents museus. Entre aquestes, el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha prestat quatre obres, de les quals he fet la seva corresponent fitxa catalogràfica: el "Sant Jeroni", de Joan Ribalta; el "Desembarcament de captius redimits per sant Pere Nolasc", de Francisco Pacheco; el "Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V", de Francisco de Zurbarán (vegeu foto); i "L'àngel allibera sant Pere - l'àngel davant el sepulcre", de Francisco Rizi.  Cliqueu per veure els  textos   del catàleg. Francisco de Zurbarán, Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V

Fa poques setmanes que ha vist la llum el número 23 de la revista "Miscel·lània Litúrgica Catalana" (corresponent a l'any 2015). Aquí publico, conjuntament amb l'amic pladurgellenc Albert Martínez i Elcacho, un article  que aporta documentació inèdita sobre el pintor Ferrer Bassa i la il·luminació d'un llibre manuscrit a la Catalunya del segle XIV. Un treball artístic va portar-se a terme entre finals de 1346 i mitjan 1348, era un saltiri que ja estava escrit, glossat i historiat, al qual se li havien d'afegir algunes escenes. Amb aquestes premisses  i altres arguments identifiquem amb el conegut Saltiri anglocatalà   conservat a París. Això representa la confirmació de l'autoria i una fixació cronològica del còdex. A més, suposa identificar un promotor inesperat, un membre de  la família reial, l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, una personalitat clau per entendre aquella època des d'una perspectiva catalana i europea. Una versió del text