Passa al contingut principal

Entrades

La remodelació de la col·lecció d'art del Renaixement i el Barroc del Museu Nacional d'Art de Catalunya (2018)

A finals del 2018 va sortir el número 6 de la revista "Acta / Artis. Estudis d'Art Modern". En el qual apareix publicada una crònica sobre la remodelació de la col·lecció d'art entre l'any 1500 i inicis del segle XIX al museu en qüestió (inaugurada al gener del 2018). El text està dividit en dues parts. Una primera tracta de com es va reorganitzar, i amb quins criteris, algunes sales del Museu Nacional: no hi ha cap novetat significativa més enllà d'idees ja exposades anteriorment , simplement manifesto la meva visió particular sobre el tema. I la segona part està dedicada a les obres, doncs, el fet de remoure la col·lecció obliga a un revisió detallada de tot el conjunt. En aquest cas, he volgut fer un breu repàs historiogràfic de les obres que conformen el fons d'armari de la col·lecció d'art del Renaixement i el Barroc, deixant de banda les més conegudes i que sovint eclipsen la resta. En aquest recull  explicito algunes de les atribucions fetes

El Mestre del Tallat: un escultor al voltant del 1500 actiu al Monestir de Poblet, Castell de Solivella i Santuari del Tallat

El diumenge 11 de novembre de 2018 es va presentar a Montblanc el número 36 de l'Aplec de Treballs de Montblanc. Enguany, conjuntament amb l'amic Damià Amorós, hem realitzat un article entorn d'una personalitat artística que hem anomenat el "Mestre del Tallat". El text tracta sobre un escultor  actiu al Monestir de Poblet, el Castell de Solivella i al Santuari del Tallat, és a dir, entre la Conca de Barberà i l'Urgell, en un període cronològic  a cavall dels segles XV i XVI, concretament entre 1475 i 1510. Ressò a la premsa: - Gerard Bosch Castro, " El Mestre del Tallat, un artista desconegut del 1500 entre Poblet, Solivella i el Santuari del Tallat ", Espluga FM Ràdio , 18 de gener de 2019. - Júlia Giribets, " El Mestre del Tallat: la connexió entre el Monestir de Poblet, el Santuari del Tallat i el Castell de Solivella ", Tarragona Digital , 20 de gener de 2019. - Damià Amorós, " Darrere els passos del Mestre del Tallat "

D'Utxafava i les Novelles cap a Vila-sana. Crònica d'un procés d'independència (1895-1933)

El divendres 28 de setembre de 2018 es va presentar el número 9 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en el qual publico un article  sobre la creació del municipi de Vila-sana l'any 1933. L'objectiu ha estat explicar perquè els habitants del nucli d'Utxafava i els propietaris de la partida de les Novelles volien segregar-se de Castellnou de Seana al primer terç del segle XX, i quins foren els entrebancs que van sorgir. A l'inici del text també trobareu una ressenya històrica d'aquests llocs: Utxafava, la Novella Alta, la Novella Baixa, els Merlets i els Albercs (actualment anomenats "els Oberts"). Mapa del terme municipal de Vila-sana i rodalies (elaborat per J.Y.)

Un calvario inédito de Juan de Juanes en el monasterio de Poblet

El cap de setmana passat va sortir el darrer número de la revista "Ars Magazine", número 39, on juntament amb l'amic Damià Amorós publiquem un article sobre una obra que actualment es conserva al monestir de Poblet, i que es pot atribuir al valencià Joan de Joanes. Es tracta una pintura sobre taula traspassada a tela de gran format (255 x 163'5 cm) que va ingressar al cenobi a través d'una donació d'un col·leccionista privat. L'obra es pot comparar amb un altre calvari del mateix pintor, avui conservat a la Spanish Gallery del castell d'Auckland (al Regne Unit), per l'estil i la datació tardana (entre 1578-1579). Joan de Joanes, Calvari, Monestir de Poblet (foto: Àngela Llop) Ressò a la premsa: http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1425228-art-inedit-a-poblet.html https://www.radioestel.cat/noticia_extendida.php?id=restel&idnot=5484 http://www.lasprovincias.es/culturas/joan-joanes-inedito-20180707004841-ntvo.html Res

Ramon de Cardona-Anglesola: el seu testament (1522) i els seus retrats. Una nota sobre Joan Llopis al santuari del Tallat

El passat dissabte 16 de juny va sortir la darrera entrega, corresponent a l'any 2018, dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , en els quals faig un nou article . En aquest aporto l'estudi i transcripció del testament de Ramon de Cardona-Anglesola, redactat a l'any 1522. Al mateix temps, fem un repàs dels retrats del personatge protagonista del text, baró de Bellpuig i virrei de Nàpols, fet que ens atorga una panoràmica sobre la seva imatge. Finalment, el treball de  Joan Llopis al claustre del convent bellpugenc, ens condueix cap a una possible activitat del mestre al santuari del Tallat entre 1535 i 1550. Joan Llopis, Retrat de Ramon de Cardona-Anglesola en un dels capitells del convent de Bellpuig, 1533-1535

Andreu Ramírez i l'escultura pobletana a final del segle XVI

El diumenge 17 de desembre es va presentar a Montblanc el número 35 de l'Aplec de Treballs a càrrec del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, en el qual hi havia un article realitzat conjuntament amb l'amic Damià Amorós. El text tracta sobre escultura de l'època del Renaixement al monestir de Poblet, centrada en l'activitat desenvolupada per l'escultor Andreu Ramírez sota el mandat de l'abat Joan de Guimerà (1564-1583), amb la decoració de la galilea de l'església abacial i altres obres pobletanes que se li poden atribuir. Andreu Ramírez, Crist del cor (monestir de Poblet)

Hònts e modèls deth Mestre d'Adam e Èva en Unha (entath torn de 1611)

Fa poques setmanes que han vist la llum les actes d'unes jornades realitzades a la Val d'Aran al novembre de l'any passat 2016, amb el títol: 1616  Ordinacions. Pragmatica e edictes reiaus dera Val d'Aran. Juan Francisco de Gracia . En aquest volum publico un text sobre pintura aranesa d'inicis del segle XVII. En concret, intento discernir el punt de partida de la cultura artística que utilitza un pintor anònim, batejat com a Mestre d'Adam i Eva, que treballa a l'església d'Unha cap a l'any 1611. El resultat és l'ús de models que ens remeten a la pintura germànica i italiana del primer terç del segle XVI, manllevats a partir dels gravats. Mestre d'Adam i Eva                       Marcantonio Raimondi