Joan Yeguas Gassó

Finalment, quatre anys després de celebrar-se (a l'abril del 2015) el simposi "Imatges del poder a la Barcelona del set-cents. Relacions i influències en el context mediterrani", ha sortit la publicació,  coordinada per Laura García Sánchez i Anna Vallugera. Hi vaig participar amb una ponència sobre l'obra de Francesc Pla i Duran (conegut com el Vigatà) que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i ara s'ha transformat en text . Ofereixo un llistat complet i exhaustiu de totes les pintures i els gravats del museu, sobre les quals he intentat escatir les dades més rellevants. A part d'això, també faig un breu repàs per la trajectòria vital i artística del pintor, un relat previ i necessari per contextualitzar millor el seu art. De passada, esmento l'antic palau del marquès de Capmany, a Cervera, les pintures del qual atribueixo al pintor  Pau Rigalt i Fargas (cap al 1802). Francesc Pla i Duran "el Vigatà", Guerrer encadenat és pr

El 22 de març d'enguany es va inaugurar l' exposició "Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve" al Museu de Granollers, que romandrà oberta durant 12 mesos. Amb motiu de la qual, també s'ha editat un llibre, on participo mitjançant un text sobre el conjunt pictòric . Es tracta d'un estat de la qüestió sobre l'obra, amb un repàs de la documentació, un anàlisi iconogràfic i una nova proposta de reconstrucció del retaule (a patir de les dimensions de les taules i altres aspectes). Finalment, abordo el tema estilístic sobre l'anomenat "grup Vergós", un calaix de sastre on hi ha els germans Pau i Rafael Vergós, el pare Jaume Vergós II, i altres pintors subcontractats (Joan Gascó, el Mestre de l'Alliberament de Galceran -sorgit a partir de  la cultura artística de Joan Barceló-, el Mestre d'Ithaca i un col·laborador seu que treballa al retaule de la Doma a la Garriga -educats a redós del taller de Bartolomé Bermejo-); tot i t

Avui, dijous 25 d'abril, s'ha presentat el nou llibre de l'amic Jaume Torres i Gros. En aquest cas he realitzat el pròleg de l'obra. Es tracta d'un text breu que contextualitza la importància que va suposar l'antic monestir de Sant Bartomeu a Bellpuig, el qual va tenir un període d'esplendor durant l'estada de la comunitat franciscana entre 1507 i 1835.

Acabo de publicar un breu text a la revista "Ars Magazine" (número 42) amb l'atribució d'un parell d'imatges de fusta, policromades i daurades, al gran escultor Damià Forment (València, cap al 1475 - Santo Domingo de la Calzada, 1540). Es tracta d'un conjunt de la Nativitat, que actualment podeu contemplar al Museu Maricel de Sitges. Unes obres magnífiques  que cal situar cronològicament a la darrera etapa de l'activitat del mestre. Unes obres de gran qualitat, que tenen evidents connexions estilístiques, entre altres, amb obres catalanes, com la Dormició de la Mare de Déu de l'antiga església de Sant Miquel de Barcelona, grup actualment conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. * " Naixement (Mare de Déu i sant Josep). Damià Forment i Cabot ", La Peça del mes , Museus de Sitges, desembre de 2018. Vegeu també:  http://museusdesitges.cat/ca/peca-del-mes/la-peca-del-mes-desembre-2018-naixement Damià Forment, detall del sant Jo

A finals del 2018 va sortir el número 6 de la revista "Acta / Artis. Estudis d'Art Modern". En el qual apareix publicada una crònica sobre la remodelació de la col·lecció d'art entre l'any 1500 i inicis del segle XIX al museu en qüestió (inaugurada al gener del 2018). El text està dividit en dues parts. Una primera tracta de com es va reorganitzar, i amb quins criteris, algunes sales del Museu Nacional: no hi ha cap novetat significativa més enllà d'idees ja exposades anteriorment , simplement manifesto la meva visió particular sobre el tema. I la segona part està dedicada a les obres, doncs, el fet de remoure la col·lecció obliga a un revisió detallada de tot el conjunt. En aquest cas, he volgut fer un breu repàs historiogràfic de les obres que conformen el fons d'armari de la col·lecció d'art del Renaixement i el Barroc, deixant de banda les més conegudes i que sovint eclipsen la resta. En aquest recull  explicito algunes de les atribucions fetes

El diumenge 11 de novembre de 2018 es va presentar a Montblanc el número 36 de l'Aplec de Treballs de Montblanc. Enguany, conjuntament amb l'amic Damià Amorós, hem realitzat un article entorn d'una personalitat artística que hem anomenat el "Mestre del Tallat". El text tracta sobre un escultor  actiu al Monestir de Poblet, el Castell de Solivella i al Santuari del Tallat, és a dir, entre la Conca de Barberà i l'Urgell, en un període cronològic  a cavall dels segles XV i XVI, concretament entre 1475 i 1510. Ressò a la premsa: - Gerard Bosch Castro, " El Mestre del Tallat, un artista desconegut del 1500 entre Poblet, Solivella i el Santuari del Tallat ", Espluga FM Ràdio , 18 de gener de 2019. - Júlia Giribets, " El Mestre del Tallat: la connexió entre el Monestir de Poblet, el Santuari del Tallat i el Castell de Solivella ", Tarragona Digital , 20 de gener de 2019. - Damià Amorós, " Darrere els passos del Mestre del Tallat "

El divendres 28 de setembre de 2018 es va presentar el número 9 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en el qual publico un article  sobre la creació del municipi de Vila-sana l'any 1933. L'objectiu ha estat explicar perquè els habitants del nucli d'Utxafava i els propietaris de la partida de les Novelles volien segregar-se de Castellnou de Seana al primer terç del segle XX, i quins foren els entrebancs que van sorgir. A l'inici del text també trobareu una ressenya històrica d'aquests llocs: Utxafava, la Novella Alta, la Novella Baixa, els Merlets i els Albercs (actualment anomenats "els Oberts"). Mapa del terme municipal de Vila-sana i rodalies (elaborat per J.Y.)