Joan Yeguas Gassó

El passat dijous 10 d'octubre es va presentar a Mollerussa el número 10 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". En concret, hi participo amb un article  sobre escultura de l'època del Renaixement a la plana d'Urgell, però fixant-nos en les creus de terme, Béns Culturals d'Interès Nacional que sovint passen desapercebudes per als estudiosos de l'art. L'objectiu del treball és l'anàlisi d'aquestes creus a partir de l'estil i dels models utilitzats, cosa que ens ha permès concretar datacions i delimitar algunes personalitats artístiques com: Pasqual de Gaintza, amb creu de Boldú i la d'Hostafrancs; el Mestre de Linyola, a part de les creus de Linyola i del retaule de Penelles, li augmentem el catàleg amb les creus de Castellserà (1540) i la de Bellver de Sió (1557), aquestes dues últimes datades epigràficament; el Mestre del Bullidor, proper als membres del taller de Damià Forment que van romandre a Catalunya,  amb l

Acaba de sortir el número 44 de la revista "Ars Magazine", on juntament amb l'amic Damià Amorós , responsable del Museu de Poblet, hem publicat un article sobre una natura morta que es conserva al fons d'art del monestir pobletà, i que es pot atribuir a l'aragonès Bernardo Polo, actiu entre 1655 i 1700, antigament conegut com el "Pseudo-Hiepes", y a Itàlia com el "Mestre de la Fruitera Llombarda" .  La clau de l'atribució ha estat identificar l'estil del pintor, amb espais pictòrics molt estàtics, un repertori limitat de models compositius i  l'ús arcaic de les ombres.  Es tracta d'una pintura sobre tela de mitjà format (47 x 74 cm) que va ingressar al cenobi com un dipòsit de l'Estat, en concret, procedent dels fons salvaguardats durant la Guerra Civil espanyola pel Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional.  Ressò a la premsa: * " Un quadre inèdit de Bernardo Polo al Museu del Monestir de Poblet "

Ahir, 30 de juny, es va presentar a l'Espluga Calba el volum "Mirades", sorgit de la XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues (celebrada en el llunyà 21 d'octubre de 2017). Dins del llibre presento un estudi sobre pintura barroca, on analitzo tres teles de grans dimensions, que miraculosament han arribat fins als nostres dies, i testimonien l'art pictòric català de finals del segle XVII. Les pintures foren realitzades en dos contextos diferents : en el cas de la "Visió de sant Antoni de Pàdua" i "Sant Abdó i sant Senen", vinculades amb pintors de la diòcesi de Tarragona, cal relacionar-ho amb les obres dutes a terme  a  l'ermita dels Sants Metges entre 1699 i 1704; en canvi, la "Santa Madrona", és un episodi artístic que cal connectar amb Barcelona i la Guerra de Successió . Aquesta darrera pintura (vegeu foto), d'alta qualitat, representa una de les patrones de la capital catalana , i, per això mateix, la santa apareix

Aquest cap de setmana s'ha repartit el darrer número dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , i ja en van 32. En l'emblemàtica publicació de la plana d'Urgell he realitzat la meva vintena col·laboració, fent un repàs per diferents elements artístics de la comarca de l'Urgell i el seu entorn immediat. La majoria d'aspectes que tracto són inèdits o que se'ls hi ha donat poca atenció, però constitueixen parts importants en els pobles on es troben. Els assumptes tractats són d'allò més variats: des del voltes de canó apuntades del segle XIII (Montblanquet, Rocallaura, etc.), fins a una capella i retaule d'inicis del segle XX a Claret (Oliola), passant per l'edifici de la Panera a Castellserà (1520-1526), una porta procedent del convent de Bellpuig actualment en una torre privada, heràldica i inscripcions a llindes, unes pintures barroques a Belianes, una porta a la Donzell d'Urgell, el trasllat d'un portal a la Clua de Meià o le

Finalment, quatre anys després de celebrar-se (a l'abril del 2015) el simposi "Imatges del poder a la Barcelona del set-cents. Relacions i influències en el context mediterrani", ha sortit la publicació,  coordinada per Laura García Sánchez i Anna Vallugera. Hi vaig participar amb una ponència sobre l'obra de Francesc Pla i Duran (conegut com el Vigatà) que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i ara s'ha transformat en text . Ofereixo un llistat complet i exhaustiu de totes les pintures i els gravats del museu, sobre les quals he intentat escatir les dades més rellevants. A part d'això, també faig un breu repàs per la trajectòria vital i artística del pintor, un relat previ i necessari per contextualitzar millor el seu art. De passada, esmento l'antic palau del marquès de Capmany, a Cervera, les pintures del qual atribueixo al pintor  Pau Rigalt i Fargas (cap al 1802). Francesc Pla i Duran "el Vigatà", Guerrer encadenat és pr

El 22 de març d'enguany es va inaugurar l' exposició "Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve" al Museu de Granollers, que romandrà oberta durant 12 mesos. Amb motiu de la qual, també s'ha editat un llibre, on participo mitjançant un text sobre el conjunt pictòric . Es tracta d'un estat de la qüestió sobre l'obra, amb un repàs de la documentació, un anàlisi iconogràfic i una nova proposta de reconstrucció del retaule (a patir de les dimensions de les taules i altres aspectes). Finalment, abordo el tema estilístic sobre l'anomenat "grup Vergós", un calaix de sastre on hi ha els germans Pau i Rafael Vergós, el pare Jaume Vergós II, i altres pintors subcontractats (Joan Gascó, el Mestre de l'Alliberament de Galceran -sorgit a partir de  la cultura artística de Joan Barceló-, el Mestre d'Ithaca i un col·laborador seu que treballa al retaule de la Doma a la Garriga -educats a redós del taller de Bartolomé Bermejo-); tot i t

Avui, dijous 25 d'abril, s'ha presentat el nou llibre de l'amic Jaume Torres i Gros. En aquest cas he realitzat el pròleg de l'obra. Es tracta d'un text breu que contextualitza la importància que va suposar l'antic monestir de Sant Bartomeu a Bellpuig, el qual va tenir un període d'esplendor durant l'estada de la comunitat franciscana entre 1507 i 1835.