Joan Yeguas Gassó

Al Museu Maricel de Sitges hi ha dues natures mortes d'un gran interès, fins ara inèdites, que per l'estil s'han de catalogar com d'un seguidor de Juan van der Hamen, en concret, hem apuntat cap al seu deixeble Antonio Ponce. Aquest pintor va aprendre a combinar els objectes que intregren aquest tipus de composicions i, sovint, imita literalment fragments que apareixen en altres obres del seu mestre. En aquestes pintures de Sitges, també podem observar com segueix el model de les típiques lleixes escalonades que havia ideat Van der Hamen; o un altre motiu con dues caderneres barrallant-se al costat d'una magrana (a partir de Frans Snyders). Les referències a altres obres de Van der Hamen són força abundants. En relació a les fruites, hi ha cites de natures mortes conservada al Williams College Museum of Art de Williamstown (Massachusets), al Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, o al Museo Cerralbo (Madrid), entre altres; i dels dolços podem veure paral·l

El passat 6 de desembre es va obrir al públic un espai remodelat al Museu dels Sants d'Olot  amb escultures de Ramon Amadeu (Barcelona, 1745-1821). Amadeu va ser un  acreditat imaginaire de l'època barroca a Catalunya, el qual va tenir una estreta vinculació amb la ciutat d'Olot; però el seu nom també està lligat amb l'univers dels pessebres, ja que es tracta de l'escultor català que es documenta des de més antic, i perquè les seves obres sempre han estat valorades per aficionats i col·leccionistes.  Les figures d'Amadeu reflecteixen el caràcter humà de manera senzilla i realista, mitjançant personatges de l'àmbit rural. Unes obres que foren ben acollides per la societat d'aquell període i van marcar el camí a tots els figuristes catalans que van dedicar-se al pessebrisme al llarg del segle XIX i també posteriorment. Aquesta estima va provocar un increment excessiu al seu catàleg. Es tracta d'obres de gran disparitat de mans, que he destriat mitjança

Juntament amb l'Eva Pascual Miró, hem publicat un breu  text  sobre el mobiliari i la decoració pictòrica del Gabinet Salvador, una de les poques col·leccions europees d'història natural que es conserva pràcticament en la seva totalitat (un conjunt de curiositats naturals i biblioteca científica, mèdica i farmacèutica). El nostre estudi apareix dins del llibre "El Gabinet Salvador. Un tresor científic recuperat", que s'ha editat gràcies al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l'Institut Botànic. Aquest gabinet va ser format per diferents apotecaris de la família Salvador durant els segle XVII, XVIII i XIX, i es va col·locar en un mobiliari confeccionat expressament. En concret, documentem la tasca del fuster Llorenç Casadevall entre 1759-1760. No coneixem l'autoria dels plafons de les portes, decorats amb una iconografia en part extreta de gravats que hi ha als llibres de la pròpia biblioteca. També documentem  un pintor de vidrieres anomenat "A

El passat dijous 10 d'octubre es va presentar a Mollerussa el número 10 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". En concret, hi participo amb un article  sobre escultura de l'època del Renaixement a la plana d'Urgell, però fixant-nos en les creus de terme, Béns Culturals d'Interès Nacional que sovint passen desapercebudes per als estudiosos de l'art. L'objectiu del treball és l'anàlisi d'aquestes creus a partir de l'estil i dels models utilitzats, cosa que ens ha permès concretar datacions i delimitar algunes personalitats artístiques com: Pasqual de Gaintza, amb creu de Boldú i la d'Hostafrancs; el Mestre de Linyola, a part de les creus de Linyola i del retaule de Penelles, li augmentem el catàleg amb les creus de Castellserà (1540) i la de Bellver de Sió (1557), aquestes dues últimes datades epigràficament; el Mestre del Bullidor, proper als membres del taller de Damià Forment que van romandre a Catalunya,  amb l

Acaba de sortir el número 44 de la revista "Ars Magazine", on juntament amb l'amic Damià Amorós , responsable del Museu de Poblet, hem publicat un article sobre una natura morta que es conserva al fons d'art del monestir pobletà, i que es pot atribuir a l'aragonès Bernardo Polo, actiu entre 1655 i 1700, antigament conegut com el "Pseudo-Hiepes", y a Itàlia com el "Mestre de la Fruitera Llombarda" .  La clau de l'atribució ha estat identificar l'estil del pintor, amb espais pictòrics molt estàtics, un repertori limitat de models compositius i  l'ús arcaic de les ombres.  Es tracta d'una pintura sobre tela de mitjà format (47 x 74 cm) que va ingressar al cenobi com un dipòsit de l'Estat, en concret, procedent dels fons salvaguardats durant la Guerra Civil espanyola pel Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional.  Ressò a la premsa: * " Un quadre inèdit de Bernardo Polo al Museu del Monestir de Poblet "

Ahir, 30 de juny, es va presentar a l'Espluga Calba el volum "Mirades", sorgit de la XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues (celebrada en el llunyà 21 d'octubre de 2017). Dins del llibre presento un estudi sobre pintura barroca, on analitzo tres teles de grans dimensions, que miraculosament han arribat fins als nostres dies, i testimonien l'art pictòric català de finals del segle XVII. Les pintures foren realitzades en dos contextos diferents : en el cas de la "Visió de sant Antoni de Pàdua" i "Sant Abdó i sant Senen", vinculades amb pintors de la diòcesi de Tarragona, cal relacionar-ho amb les obres dutes a terme  a  l'ermita dels Sants Metges entre 1699 i 1704; en canvi, la "Santa Madrona", és un episodi artístic que cal connectar amb Barcelona i la Guerra de Successió . Aquesta darrera pintura (vegeu foto), d'alta qualitat, representa una de les patrones de la capital catalana , i, per això mateix, la santa apareix

Aquest cap de setmana s'ha repartit el darrer número dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , i ja en van 32. En l'emblemàtica publicació de la plana d'Urgell he realitzat la meva vintena col·laboració, fent un repàs per diferents elements artístics de la comarca de l'Urgell i el seu entorn immediat. La majoria d'aspectes que tracto són inèdits o que se'ls hi ha donat poca atenció, però constitueixen parts importants en els pobles on es troben. Els assumptes tractats són d'allò més variats: des del voltes de canó apuntades del segle XIII (Montblanquet, Rocallaura, etc.), fins a una capella i retaule d'inicis del segle XX a Claret (Oliola), passant per l'edifici de la Panera a Castellserà (1520-1526), una porta procedent del convent de Bellpuig actualment en una torre privada, heràldica i inscripcions a llindes, unes pintures barroques a Belianes, una porta a la Donzell d'Urgell, el trasllat d'un portal a la Clua de Meià o le