Joan Yeguas Gassó

Làpida funerària de Jaume Caresmar (1801), feta per Josep i Ramon Belart El passat 19 d'abril de 2011 es va presentar a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega el número 25 d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell . En aquest número apareix aquest article , fet en col·laboració amb l'amic Alberto Velasco, i que intenta obrir una petita escletxa en el panorama historiogràfic que vincula la història, la cultura i el fenòmen artístic a la Catalunya de la segona meitat del segle XVIII i inicis del XIX. En concret, analitzem el paper que van jugar els canonges del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes en determinats encàrrecs artístics, així com els seus lligams amb artistes acadèmics.

El passat 19 d'abril es va presentar a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega el número 25 d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell . En aquest número surt publicat aquest article , que realitza un estat de la qüestió sobre la història de la col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A manca d'un catàleg raonat, donem publicitat a aquest fons, bastant desconegut fins i tot pels propis investigadors en la matèria, i estudiem en detall algunes obres. Juan de Mesa, Nen Jesús per vestir (1615-1625)

Conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz i Sebastià hem publicat un article sobre una tomba tortosina poc estudiada i de gran bellesa, a la revista "Taüll. Butlletí de les comissions per al patrimoni cultural dels bisbats catalans" (per consultar-lo, cliqueu aquí ). Es tracta del sepulcre d'un personatge destacat, doncs, Joan Girona fou protonotari papal i secretari de la cancelleria del Papa a Roma. L'obra, feta en alabastre (possiblement aragonés) i bastant ben conservada, mostra unes formes d'estil gòtic de finals del segle XV. La datació es fixa entre 1493 i 1498. L'autoria s'ha vinculat amb l'escultor Jaume Vicent (documentat entre 1489 i 1536).

Seguidor de Josep Llimona, tomba de Josep Pertegàs (cap a 1909), Cementiri de Vila-sana Ja es poden consultar, de forma íntegra i gratuïta, tots els articles publicats des de l'any 1987 a la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , de Bellpuig. Per la meva banda, fins el dia d'avui, hi he contribuït amb 12 articles, que ara podeu consultar des del missatge "Recerca". El primer fou el 1994, un treball de curs reciclat a article sobre la destrucció patrimonial religiosa que hi ha haver el 1936 a les parròquies meridionals del bisbat de Solsona. El segon va sortir el 1998, i ja vaig tocar el tema del mausoleu de Bellpuig. Les dues primeres experiències són puntuals i amb un to encara formatiu. No fou fins al tercer article, el 2001, que vaig iniciar col·laboracions anuals. Els temes han estat, i espero que siguin, molt diversos, però sempre agafats des de l'òptica artística i fent referència a les contrades de relacionades amb l'antig

El 12 de novembre de 2010 es va presentar el primer número de la publicació Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell a la sala d'actes del Consell Comarcal del Pla d'Urgell. Un volum que recull les ponències i comunicacions presentades a les jornades que es van realitzar el passat 2009 a Golmés, organitzat pel Centre de Recerques del Pla d'Urgell "Mascançà". Per la meva part, he publicat un article sobre etimologia. A partir de la documentació històrica, d'ençà el segle XI, pretenem analitzar la toponímia de les viles de Linyola i Utxafava (actual municipi de Vila-sana), i també l'àrea anomenada Mascançà (vegeu article ). Es fa un repàs de les diferents variants amb que s'han escrit aquests topònims, s'han buscat paral·lelismes en altres viles o indrets (castellanes, franceses o italianes), i es recullen les diferents interpretacions dels noms que s'han donat (moltes de les quals tergivesen el significat original). La foto d

El passat mes de juliol de 2010 es va presentar a Tortosa el llibre Art i cultura , que ha de ser el cinquè volum d'una enciclopèdia sobre la Història de les Terres de l'Ebre . En aquest llibre he realitzat diferents textos, breus estats de la qüestió sobre diferents aspectes. En solitari: "L'escultura de la catedral de Tortosa a la ratlla del 1500", " L'escultura d'època moderna " i "El pintor Joan de Burgunya". I en col·laboració amb l'amic Jacobo Vidal i Franquet: "Algunes dades sobre el conjunt dels Reials Col·legis" i "El cor e la catedral de Tortosa".

A finals de juny de 2010 ha aparegut a la revista napolitana Napoli Nobilissima un article , realitzat juntament amb el col·lega Pierluigi Leone de Castris, professor de la Università Suor Orsola Benincasa de Nàpols. Aquest estudi tracta de dues escultures en fusta tallada i daurada conservades al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedents de la col·lecció Muntadas, que foren realitzades per artistes de cultura napolitana a la primera meitat del segle XVII. Una és un Àngel que toca una guitarra, que seria d'un escultor napolità anònim però actiu a Sardenya. L'altra és una Santa màrtir (vegeu la foto) que hem atribuït a Pietro Quatraro (documentat entre 1599 i 1622), qui el 1613-1614 féu un grup de bustos per al virrei Pedro Fernández de Castro, comte de Lemos.