Passa al contingut principal

Entrades

La glòria del marbre a Montserrat

Les publicacions de l'Abadia de Montserrat han tingut a bé d'editar aquest episodi d'història de l'art de l'època del Renaixement. El llibre parteix de tres sepulcres marmoris del segle XVI conservats al santuari de Montserrat, dedicats a la memòria de: Joan d'Aragó, Bernat de Vilamarí i Benet de Tocco  [ visualització parcial a books.google ] . Es tracta d'un assaig que analitza el context creatiu d'aquestes obres: la tipologia, la iconografia o les influències estilístiques, entre altres. Però  el text transcendeix l'obra d'art i penetra en la biografia dels nobles enterrats, perquè aquestes tombes només són un reflex de la vida que envoltava els personatges, membres il·lustres de la societat catalana d’aquell moment. Al marge de proposar l'autoria de l'obra, i estudiar el fenomen de la compra d'escultura en marbre a Itàlia, cal conèixer la gestió política dels protagonistes, i entendre la tria de Montserrat com a lloc de sepeli.

Ramon Amadeu: 200 anys de la seva estada a Olot (1809-1814)

El dissabte 1 de desembre es va inaugurar la XIV biennal del pessebre català a l’Hospici Reial d’Olot. Dins d’aquesta mostra de pessebres, els Museus d'Olot organitzen una exposició dedicada a l'escultor Ramon Amadeu, que es pot veure a la sala d’exposicions temporals del Museu dels Sants d'Olot (c/ Joaquim Vayreda, 9) fins al proper 3 de març de 2013.  La mostra ofereix les figures de pessebre que han fet cèlebre a Amadeu, com les de can Bolós (Olot), de l'antiga col·lecció Gelabert (Olot), i de l'antiga col·lecció Bordas (Barcelona). Però també hem volgut que hi hagi abundant escultura de caire religiós, gènere que sempre va conrear, que li va permetre guanyar-se la vida i que a l'actualitat és l'obra més desconeguda pel públic. El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha col·laborat a l'exposició en diferents facetes, una de les quals ha estat el que jo pogués comissariar-la. Un altra tasca s'ha plasmat amb un catàleg-estudi digital que han edit

La desaparició del lloc, del terme i del bosc de Seana

El passat 13 de desembre, es va presentar el núm 3 de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell a la biblioteca comarcal de Mollerussa. En aquesta ocasió tornem al paper d'erudit local per tractar sobre l'antic lloc i terme de Seana. Un indret que va desaparèixer a finals del segle XV, però el terme del qual va romandre fins al segle XIX; avui està dins el municipi de Bellpuig (l'Urgell), a tocar de Castellnou de Seana i Barbens (el Pla d'Urgell). A part del pertinent repàs històric, també fem una anàlisi etimològica del nom del lloc i de les partides en què es dividia el terme. Una d'aquestes partides és el "Pla del Bosc", on hi havia un bosc d’alzines amb fauna pròpia, i el 1760 es documenta amb detall l'inici de la seva deforestació, gràcies  a la revolució agrària de l'època. Cliqueu l' article .  Una versió reduïda va ser publicada a: " Sobre Seana i el seu bosc ", El Pregoner d'Urgell , 982-983, 2020 (setembr

Els Ochando. Una família d'escultors barrocs amb lligams a Constantí

El diumenge 9 de setembre de 2012 es va presentar el número 28 de la revista "Estudis de Constantí". En aquest número apareix un article que fa un repàs de l'activitat dels diferents membres que foren escultors al segle XVIII, vinculats amb la vila d'Almassora (la Plana Alta). La notícia més antiga és de 1695 i està relacionada amb Josep Ochando I, i la més tardana de 1789 i vinculada amb Manel Ochando II. Però l'escultor més documentat i amb lligams a Catalunya fou Antoni Ochando (doc. 1732 - Lleida, 1773), que va establir el seu taller a Constantí (el Tarragonès) a partir de 1747, i del qual destaquen els cinc retaules que va realitzar entre 1759 i 1763 per a la parroquial de Juneda (les Garrigues); la seva única obra conservada és el retaule de l'ermita de La Pineda (municipi de Vila-seca). Cliqueu l' article . La foto és de l'antic retaule major de la parroquial de Constantí, dedicat a sant Feliu, realitzat el 1747 per Antoni Ochando

Joan Robles i Mateo (1899-1984). Un escultor d'imatgeria religiosa popular

Avui, memòria de la decapitació de sant Joan Baptista, festa major del Palau d'Anglesola, es presenta aquest llibre . L'obra ha estat realitzada conjuntament amb l'amic Sebastià Garralon, i editada amb el Grup de Recerques de les Terres de Ponent, gràcies a la col·laboració de diferents institucions i el mecenatge per subscripció popular. El treball versa  sobre la trajectòria vital i artística de Joan Robles, un escultor d'imatges religioses de caire tradicional, allò que dins l'argot s'anomenen els "sants d'Olot". Un estudi que pretèn donar a conèixer el catàleg d'escultures realitzades per Robles, i revaloritzar la imatgeria religiosa popular des de dos punts de vista: l'artístic i l'etnològic. Ressenya:  Maria Garganté, " Ressenyes ",  Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell , Mollerussa, núm. 5, 2014, pàg. 177. Vegeu el ressò a la premsa digital: * http://www.vilaweb.cat/noticia/4018347/20120608/llibr

Determining Gypsum Alabaster Provenance in Sculptural Artefacts: an Application Example

Entre el 27 i el 30 de juny de 2012 s'ha celebrat un congrés de geología a la Universitat del País Basc, en concret, es tractava d'una reunió científica conjuta entre dues societats espanyoles, la de Mineralogia i la d'Argiles. En aquest marc hem presentat una comunicació entre professors del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica (UB), una professora de l'Escola Superior de Conservació i Restauració (Aiguablava), així com conservadors i restauradors del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Si no hi ha un document d'arxiu, és molt difícil establir la pedrera de procedència d'un bloc d'alabastre que es conserva a una església o museu, però de fa temps que s'intenten fer aproximacions a través d'isòtops de sofre combinats amb isòtops d'estronci, i el seu contingut en oxígen. A través d'aquest sistema, s'ha aconseguit diferenciar les pedreres d'orígen marí (com Beuda o Òdena) de les tipus lacustre (com Sarral,

Una obra inèdita d'Isidre Espinalt (1658-1737) de Sarral. Una finesa alabastrina vers el seu germà Pau

El diumenge 15 de juliol s'ha presentat al Museu Arxiu de Montblanc i comarca el número 30 de la revista "Aplec de treballs" que es publica des del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. En aquest número de l'any 2012 publiquem un petit article , on donem a conèixer una nova obra dins el catàleg d'Isidre Espinalt i Serra-rica, un escultor de l'època del barroc d'enorme qualitat. Es tracta d'una marededéu d'alabastre (vegeu foto) que, dotze generacions després, encara conserven tres familiars descendents del germà de l'artista. Una obra que Isidre hauria regalat al seu germà Pau Espinalt, que s'havia casat al mas Campserver de Fals (el Bages). Al marge d'això, l'escultura no ofereix cap mena de dubte estilístic amb la resta de la producció de l'artista. Vegeu-ne una ressenya: Antoni M. MARSAL, " Documenten una marededéu com una obra de l'artista sarralenc Espinalt ", Diari de Tarragona , 2012 (3 d'ago