Passa al contingut principal

Entrades

El Siglo de Oro. The Age of Velázquez

El passat 1 de juliol es va inagurar a Berlín una exposició amb aquest títol. La mostra, realitzada conjuntament entre la Gemäldegalerie - Staatliche Museen de Berlín i la Kunsthalle de Munich, fa un repàs a un dels capítols més interessants de la història cultural europea del segle XVII, amb unes cent cinquanta obres mestres de diferents museus. Entre aquestes, el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha prestat quatre obres, de les quals he fet la seva corresponent fitxa catalogràfica: el "Sant Jeroni", de Joan Ribalta; el "Desembarcament de captius redimits per sant Pere Nolasc", de Francisco Pacheco; el "Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V", de Francisco de Zurbarán (vegeu foto); i "L'àngel allibera sant Pere - l'àngel davant el sepulcre", de Francisco Rizi.  Cliqueu per veure els  textos   del catàleg. Francisco de Zurbarán, Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V

Un encàrrec de l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou a Ferrer Bassa el 1346: el Saltiri anglocatalà

Fa poques setmanes que ha vist la llum el número 23 de la revista "Miscel·lània Litúrgica Catalana" (corresponent a l'any 2015). Aquí publico, conjuntament amb l'amic pladurgellenc Albert Martínez i Elcacho, un article  que aporta documentació inèdita sobre el pintor Ferrer Bassa i la il·luminació d'un llibre manuscrit a la Catalunya del segle XIV. Un treball artístic va portar-se a terme entre finals de 1346 i mitjan 1348, era un saltiri que ja estava escrit, glossat i historiat, al qual se li havien d'afegir algunes escenes. Amb aquestes premisses  i altres arguments identifiquem amb el conegut Saltiri anglocatalà   conservat a París. Això representa la confirmació de l'autoria i una fixació cronològica del còdex. A més, suposa identificar un promotor inesperat, un membre de  la família reial, l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, una personalitat clau per entendre aquella època des d'una perspectiva catalana i europea. Una versió del text

Art de l'època del Renaixement a Llorenç (Sant Martí de Riucorb)

El dissabte 18 de juny ha vist la llum el número 29 de la revista bellpugenca "Quaderns de «El Pregoner d'Urgell»". Enguany hem publicat un article sobre l'art d'època moderna al nucli de Llorenç, a l'extrem meridional de la comarca de l'Urgell. Una bona part del text està dedicat a l'església, bastida en formes gòtiques de finals del segle XVI (per les voltes, per les arcades de les capelles, per la porta de la sagristia, entre altres). També analitzem dos elements que palesen influència renaixentista, com són l'espectacular campana gran (vegeu foto) i la portada. Finalment, dediquem atenció a cases de l'entorn i una creu de terme bastides entre 1580 i 1630. Detall classicista de la campana gran

La revista Capcorral i Bernat Amorós

El passat 21 d'abril es van presentar els números 10 i 11, corresponents als anys 2014 i 2015, de "Capcorral. La revista del Museu Comarcal de Cervera". Al número 10 (2014) apareixen dos textos meus relacionats amb el pintor barroc Bernat Amorós. Un es titula " Bernat Amorós: vida i obra ", en el qual fem un repàs biogràfic de l'artista, amb l'aportació de noves dades documentals (facilitades pel Dr. Santi Torras i Tilló); també analitzem les pintures conservades, una de documentada i altres d'atribuïdes (quatre procedents de l'antiga casa de jesuïtes de Cervera i cinc més d'una casa particular de Tàrrega). L'altre text és una fitxa titulada " Bernat Amorós i la Immaculada Concepció de la Paeria de Cervera ", dedicada a la magnífica obra del museu cerverí. Bernat Amorós, Adoració dels pastors (1685-1690), Residència Maria Janer, Cervera

Obres entre 1512 i 1550 al castell de Bellpuig. I afegiments als segles XVII i XVIII

Ahir al vespre, a Tàrrega, es va presentar el número 30 de la mítica "Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell". En aquesta ocasió publico un text que aporta nova documentació sobre la construcció del castell de Bellpuig al segle XVI. A partir d’això, i de l’anàlisi d’altres escrits apareguts anteriorment, queda clar que les obres, aquelles que constitueixen el nucli principal dels vestigis conservats, foren realitzades entre 1512 i 1524, i foren dirigides pel mestre Joan Llopis. També fem un estat de la qüestió de remodelacions fetes a l’època barroca, així com una contextualització/descripció de les restes visibles a l’actualitat, i també mitjançant fotos antigues.

Col·lecció Antonio Gallardo Ballart. Obres d'art romànic i gòtic

Pedro Romana, Sant Tomàs apòstol (1510-1520) Ahir al vespre es va inaugurar l'exposició Donació Antonio Gallardo. Obres mestres per al museu , que restarà oberta al públic fins el 3 de juliol de 2016 al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta de presentar l'ingrés al museu de vint objectes artístics procedents d'una col·lecció particular. En aquesta mostra hem fet tasques de col·laboració amb el comissariat, que ha anat a càrrec d'en Jordi Camps. Finalment, també he realitzat un parell de fitxes del catàleg, en concret, de dues pintures. Una és "Sant Jaume el Major bateja el màgic Hermògenes" del pintor aragonès Martín Bernat, de finals del segle XV. I l'altra "Sant Tomàs apòstol" del pintor andalús Pedro Romana, d'inicis del segle XVI (vegeu foto). Més informació: http://www.museunacional.cat/ca/obres-de-la-colleccio-dantonio-gallardo-ballart

Encàrrecs artístics (1505-1517) derivats del testament de Galceran de Requesens: Barcelona, Montserrat i Palamós

Taller de Joan de Rosenbach, estampa de la Mare de Déu de  Montserrat amb les creus cobertes del camí de la costa de Collbató En el número 34 de la revista "Estudis del Baix Empordà", publicat poc abans de Nadal, apareix un article que pretén donar a conèixer una sèrie de comissions artístiques realitzades a la Catalunya d'inicis del segle XVI. Es tracta de diverses comandes pietoses vinculades amb el testament de Galceran de Requesens, a qui també dediquem una breu biografia inicial. Unes obres que es porten a terme en llocs importants dins la trajectòria vital del personatge, i que s'inicien després de la seva mort, el 1505. Un dels indrets principals fou el santuari de Montserrat, on es rehabilita una capella, es decora amb un nou retaule, i s'adeqüen les set creus del camí vell de Collbató (vegeu la foto). A Barcelona es reforma l'església de Sant Miquel, també amb un nou retaule. I, finalment, s'executa un sepulcre a la parroquial de Palam