Passa al contingut principal

Entrades

Els escultors Huguet a la Catalunya del segle XVI

 El passat dimecres 16 de febrer es va presentar, en el marc de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi, el llibre " L'art de narrar les imatges. Escrits en homenatge a Joaquim Garriga i Riera ", amb edició de Joan Bosch i Ballbona. Com bé diu el títol, es tracta d'una obra que recull variades aportacions, de diferents autors, per homenatjar un dels referents en l'estudi artístic de l'epoca del Renaixement, un mestre pels qui vam venir rere seu, en Quim Garriga . La meva contribució ha estat l'actualització d'un modest capítol de la tesi doctoral, llegida al 2001, i codirigida pel mateix Quim Garriga i Ximo Company. En concret, el text tracta sobre el paper exercit per l'escultor Huguet d'Artés (doc. 1543 - mort el 1563), d'origen borgonyó i també conegut com Joan Huguet; i després dels seus tres fills escultors: Joan Huguet II (doc. 1564 - mort 1579), Melcior Huguet (doc. 1573 - 1584) i el seu germanastre Gaspar Huguet (doc.

Francesc Fàbregas i Mas (1857-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista

En la 9a. Jornada del Mercat de l'Art de Sitges del 2020 vam estudiar la figura de Francesc Fàbregas, un col·leccionista que era poc conegut, i recentment ha vist la llum la publicació . Fill d'un industrial adober, va estudiar medicina i va exercir de ginecòleg (també de cirurgià). Va arribar a ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1911-1913). També era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País a Barcelona (des del 1891), soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (des del 1906, i en fou president entre 1913-1918), o diputat a les corts espanyoles per la Lliga Regionalista (entre 1918-1919). Després de la seva mort, el 1934 va entrar un llegat seu al Museu d'Art de Catalunya format per 89 obres: 65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d'arts decoratives. Podem destacar retrats (de Ramon Casas, Joan Llimona o Joan Brull), paisatges (de Joaquim Vayreda o Josep Berga), costumisme (de José Garnelo, Lluïsa Vidal o Josep M. Ta

Arte del Renacimiento y Barroco en San Esteban de Litera

Ahir divendres 6 d'agost de 2021, es va presentar el llibre "San Esteban de Litera. Historia viva de la villa y de sus gentes", editat per l'Ajuntament de la població aragonesa, i coordinat per tres membres del Centre d'Estudis Lliterans (Cellit): Víctor Bayona, Sergio Monzón i Joan Rovira. Entre els trenta-un col·laboradors, de diferents disciplines, també hi podeu trobar un breu article escrit per mi. En el qual tracto l'escultura (breument l'arquitectura i alguna cosa de pintura) duta a terme a la vila de Sant Esteve de Llitera entre el segle XVI i inicis del segle XIX; hi ha abundants testimonis fotogràfics i poques restes conservades actualment. Fent una ràpida síntesi trobem: unes interessants voltes estrellades a l'església parroquial de l'època del Renaixement, un fragment de bust d'apòstol o profeta en fusta (entre 1575-1600), l'espectacular retaule de Santiago realitzat al primer quart del segle XVII (no apareix foto de l'obr

El plet per la baronia de Bellpuig (1462-1537)

El passat dissabte 19 de juny va aparèixer l'entrega número 35 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell". En aquesta ocasió he fet un article relacionat amb el plet sobre la baronia de Bellpuig que va tenir lloc a la segona meitat del segle XV, i es va allargar fins ben entrat el XVI. Gràcies a una troballa documental en un arxiu particular, s'ha pogut reconstruir en detall els successos. Tot neix fruit de la Guerra Civil catalana, quan l'any 1462 el baró Hug III és capturat a la batalla de Rubinat, immdiatament és jutjat per un crim de lesa majestat i sentenciat a mort. A partir d'aquí, la baronia bellpugenca passa al seu germà Antoni I. Un cop mort aquest darrer el 1473, l'any següent la vídua d'Hug III va iniciar una sèrie d'accions per recuperar les possessions per al seu fill. Va aconseguir una sentència favorable del llavors Lloctinent General, l'infant Fortuna, l'any 1480; i, per aquest motiu, Hug IV fou baró durant un an

Francisco Montermoso: un escultor de Burgos a la Catalunya del segle XVI amb obra a Cervera

Ahir es va penjar a la xarxa el número 24 de la revista "Miscel·lània cerverina", editada per la Paeria de Cervera. En aquest cas publico un text sobre un mestre castellà actiu a Catalunya durant l'època del Renaixement, Francisco Montermoso. Dedicat a aquest artífex havia realitzat un breu estudi l'any 2004, i ara actualitzo l'estat de la qüestió i, a més, ofereixo noves perspectives mitjançant l’atribució d’algunes obres a partir de la comparació estilística. La majoria dels treballs assignats són en indrets on es troba documentat (Barcelona, Cervera o Tortosa), incrementant i enriquint el volum de feina coneguda que va dur a terme. Entre les recents atribucions hi ha: la façana de la Casa del Degà de Barcelona (cap al 1548), la Casa Joan de Cervera (1549), la portada de l'església prioral de Reus (cap al 1562), imatgeria arquitectònica a la catedral de Tortosa (entre 1562-1566), obres al Palau Despuig de Tortosa (cap al 1564) i  la porta d'un estudi de

El patrimoni artístic i arquitectònic de l'Urgell. Una reflexió

Ahir es va presentar el número 35 de la revista Urtx al Museu Trepat de Tàrrega, on hi he participat en dos articles. En aquest cas esmento el text realitzat conjuntament amb l'amiga Maria Garganté, on reflexionenm sobre el concepte de patrimoni històric (en la seva vessant artística i arquitectònica) relacionat amb la comarca de l'Urgell. Què podem entendre per patrimoni i des de quan es valora? Quin és el lloc que ocupa l'Urgell a l'imaginari patrimonial i turístic català? I intentem escatir la percepció (també dels propis habitants del territori urgellenc) respecte al seu patrimoni cultural, quins períodes històrics han estat i són més valorats, quina ha estat la fortuna que han tingut algunes obres disperes en museus i quins monuments s'han convertit en emblemàtics per "vendre" l'atractiu a l'exterior. Portada de l'església de Santa Maria d'Agramunt (foto: J.Y.).

Apunts d'escultura (i unes notes pictòriques) sobre el barroc a l'Urgell, la Noguera i la Segarra

Avui s'ha presentat el número 35 de la revista Urtx a Tàrrega, on publico dos articles. En aquest cas analitzo una sèrie d'obres escultòriques i pictòriques del segles XVII i XVIII escampades per diferents poblacions de la regió de Ponent (en concret a les comarques de l'Urgell i la Noguera, passant de puntetes per la Segarra -que ja havíem tocat en altres ocasions-). Val la pena assenyalar l'activitat de Carles Morató i Brugaroles a Oliola i a Anglesola, així com el descobriment d'un nou retaule a Menàrguens (inèdit a nivell historiogràfic) que cal adscriure al taller de Francesc Grau. Finalment, a mena d'apèndix, faig referència a quatre retaule il·lusoris, la versió més econòmica de la pintura en aquella època. Carles Morató i Brugaroles, sant Francesc de Paula, església d'Anglesola (foto: J.Y.)