Joan Yeguas Gassó

Ahir es va presentar un catàleg actualitzat sobre el dipòsit de 56 pintures del Museo Nacional del Prado que es conserven a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. El volum ha estat coordinat per Sílvia Canalda i Ramon Dilla, i ha comptat amb la col·laboració de diferents especialistes (s'han fet dues edicions: una en català i l'altra en castellà). En el meu cas, he redactat quatre fitxes relacionades amb obres de natura morta. Primer, un cistell amb flors de Bartolomé Pérez, que fa parella amb una obra signada del pintor, la qual s'havia  atribuït al seu sogre, Juan de Arellano . Segon, una parella de cistells amb flors d'autoria anònima, però d'escola madrilenya, sota la influència del citat Arellano. Tercer, dos gerros amb flors que formen part d'una sèrie realitzada per un altre pintor del mateix gènere, Gabriel de la Corte. I, finalment, una pintura (foto) a mig camí entre una escena anecdòtica pròpia dels "bamboccianti" i un bode

Ahir es va presentar el número 13 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany he publicat un article que estudia el treball del ferro al Pla d'Urgell, centrant-nos en les baranes dels balcons, durant la segona meitat del segle XVIII i primer terç del segle XIX, un període de bombolla immobiliària. Per aquest motiu, primer fem una contextualització del que va representar la indústria del ferro en aquella època, i després fem un catàleg detallat de les baranes barroques que hem localitzat en noranta quatre cases pladurgellenques.

El passat dissabte 2 de juliol de 2022 es va repartir el número 36 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Per la meva part retorno als " fragments d'art ", amb un repàs a diferents elements artístics ponentins poc coneguts o inèdits. Des d'una icona del segle XVII conservada al Palau d'Anglesola (el Pla d'Urgell), que representa la coneguda "Salus Populi Romani", fins unes pintures murals del segle XIX que han aparegut a l'església de Bellaguarda (les Garrigues), passant per la transcripció documental del retaule de Sant Antoni abat a Aitona (el Segrià) realitzat per l'escultor Francesc Escarpenter i Palma, o la col·lecció de pintures que tenia Josep Rosich al Mas de l'Estadella (terme de Vilagrassa, l'Urgell).

El dissabte 9 d'abril de 2022, en el marc de l'entrega del premi Valeri Serra de Cultura Popular, l'Ajuntament de Bellpuig va presentar un opuscle en homenatge a Ramon i Ferran Folc de Cardona-Anglesola. Dins del qual he realitzat un breu text que intenta sintetitzar el foment de l'art que va tenir la vila de Bellpuig a l'època del Renaixement de la mà de dos personatges: Ramon de Cardona-Anglesola (1467-1522) i el seu fill Ferran (1521-1571). Aquests barons urgellencs van promoure diferents obres arquitectòniques i artístiques per realçar la seva magnificència, i, encara avui, esdevenen monuments paradigmàtics del patrimoni local i nacional. 

 El passat dimecres 16 de febrer es va presentar, en el marc de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi, el llibre " L'art de narrar les imatges. Escrits en homenatge a Joaquim Garriga i Riera ", amb edició de Joan Bosch i Ballbona. Com bé diu el títol, es tracta d'una obra que recull variades aportacions, de diferents autors, per homenatjar un dels referents en l'estudi artístic de l'epoca del Renaixement, un mestre pels qui vam venir rere seu, en Quim Garriga . La meva contribució ha estat l'actualització d'un modest capítol de la tesi doctoral, llegida al 2001, i codirigida pel mateix Quim Garriga i Ximo Company. En concret, el text tracta sobre el paper exercit per l'escultor Huguet d'Artés (doc. 1543 - mort el 1563), d'origen borgonyó i també conegut com Joan Huguet; i després dels seus tres fills escultors: Joan Huguet II (doc. 1564 - mort 1579), Melcior Huguet (doc. 1573 - 1584) i el seu germanastre Gaspar Huguet (doc.

En la 9a. Jornada del Mercat de l'Art de Sitges del 2020 vam estudiar la figura de Francesc Fàbregas, un col·leccionista que era poc conegut, i recentment ha vist la llum la publicació . Fill d'un industrial adober, va estudiar medicina i va exercir de ginecòleg (també de cirurgià). Va arribar a ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1911-1913). També era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País a Barcelona (des del 1891), soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (des del 1906, i en fou president entre 1913-1918), o diputat a les corts espanyoles per la Lliga Regionalista (entre 1918-1919). Després de la seva mort, el 1934 va entrar un llegat seu al Museu d'Art de Catalunya format per 89 obres: 65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d'arts decoratives. Podem destacar retrats (de Ramon Casas, Joan Llimona o Joan Brull), paisatges (de Joaquim Vayreda o Josep Berga), costumisme (de José Garnelo, Lluïsa Vidal o Josep M. Ta

Ahir divendres 6 d'agost de 2021, es va presentar el llibre "San Esteban de Litera. Historia viva de la villa y de sus gentes", editat per l'Ajuntament de la població aragonesa, i coordinat per tres membres del Centre d'Estudis Lliterans (Cellit): Víctor Bayona, Sergio Monzón i Joan Rovira. Entre els trenta-un col·laboradors, de diferents disciplines, també hi podeu trobar un breu article escrit per mi. En el qual tracto l'escultura (breument l'arquitectura i alguna cosa de pintura) duta a terme a la vila de Sant Esteve de Llitera entre el segle XVI i inicis del segle XIX; hi ha abundants testimonis fotogràfics i poques restes conservades actualment. Fent una ràpida síntesi trobem: unes interessants voltes estrellades a l'església parroquial de l'època del Renaixement, un fragment de bust d'apòstol o profeta en fusta (entre 1575-1600), l'espectacular retaule de Santiago realitzat al primer quart del segle XVII (no apareix foto de l'obr