Joan Yeguas Gassó

El passat 11 de maig es va presentar el llibre " L'església desapareguda de Sant Miquel de Barcelona. Un patrimoni itinerant ", fruit de la VII Jornada de Basíliques Històriques de Barcelona (celebrada el maig de 2022). En el citat volum publico un estat de la qüestió sobre l'activitat arquitectònica i artística al temple barceloní al llarg del segle XVI. L'enderroc de l'edifici a l'any 1868 ha privat que algunes obres hagin arribat fins a l'actualitat, entre les que hi havia una capella per a la família Requesens (1507-1512), quatre capelles de la família Descoll (1535-1545), l'ampliació del cadiram del cor (1538), la fàbrica de l'orgue (1558) o la construcció d'una tribuna d'accés a l'església des de la Casa de la Ciutat (1598). Però altres obres s'han conservat, encara que sigui de manera fragmentària: a l'església de la Mercè hi ha  la portada de René Ducloux (1516); al Museu Nacional d'Art de Catalunya trobem la Do

Encapçalament del contracte El passat 20 d'abril es va presentar el darrer exemplar de la revista "Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell". En aquest número publico un article on transcric i estudio el contracte per fer un retaule del Roser, en escultura i pintura, a  la població del Palau d'Anglesola l'any 1612. L'obra s'ha de contextualitzar en el condicionament de la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, que es va realitzar entre 1608 i 1612 a l'església parroquial pladurgellenca. L'estructura de fusta i la figura central va anar a càrrec de l'escultor francès Claudi Perret, i la pintura la van dur a terme Gaspar Altisent (la policromia) i el seu fill Leandre (representació de sants i escenes). Al mateix temps, aprofitem l'ocasió per repassar la trajectòria professional d'aquests artistes. 

Etiqueta enganxada sota una Mare de Déu al Museu Marès de Barcelona Aquest mes d'abril ha sortit la publicació " Col·leccionistes que han fet museus 2022 ", on es recullen els fruits corresponents a la tercera edició de la jornada organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya, i celebrada el passat 25 d'abril de 2022. En aquesta ocasió, i en col·laboració amb l'amic Santos Mateos, hem fet un estudi sobre el periple que va tenir la col·lecció d'art d'Eveli Bulbena (Barcelona, 1889-1960). Bulbena va abraçar una trajectòria professional variada, fent de pintor, dissenyador, músic, escriptor i crític d'art. De tarannà conservador i profundament religiós, va encarnar la intel·lectualitat del pessebrisme a la primera meitat del segle XX. Posseïa una col·lecció heretada de figures de pessebre, majoritàriament de l'escultor Ramon Amadeu, del qual va realitzar la primera monografia. Al text destaca la documentada confiscació d'aquest conjunt a

El diumenge 11 de desembre de 2022 es va presentar el número 40 de la revista "Aplec de Treballs. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà". Enguany, conjuntament amb l'amic Damià Amorós, fem un article que intenta posar ordre a fragments escultòrics procedents del Monestir de Poblet, els quals estan conservats en diferents col·leccions públiques i privades. Bàsicament, es tracta de trossos d'alabastre sorgits de la mà de Damià Forment, d'Andreu Ramírez (autor del Sant Sepulcre), així com el taller familiar format per Joan Grau i el seu fill Francesc. 

Ahir, dimecres 14 de desembre, es va presentar el número de l'any 2022 de la revista "Butlletí Arqueològic" que publica la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. En el present, juntament amb l'amic Damià Amorós, hem fet un article que actualitza la nòmina de representacions heràldiques de Josep Sanchis i Ferrandis (1622-1694), un mercedari que fou bisbe de Sogorb i arquebisbe de Tarragona. Escuts que podem trobar en diferents indrets: un al saló de plens de la Diputació de Tarragona (lloc que antigament havia estat un convent), un altre a la làpida sepulcral conservada a la catedral tarragonina, dos més als magatzems de reserva del Museu Nacional d'Art de Catalunya (procedents del convent de la Mercè de Barcelona), i un publicat al llibre "Constitutiones sacri concilii provincialis Tarraconensis" (1685), en un gravat fet per Joan Baptista Rotxolí.

Ahir es va presentar un catàleg actualitzat sobre el dipòsit de 56 pintures del Museo Nacional del Prado que es conserven a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. El volum ha estat coordinat per Sílvia Canalda i Ramon Dilla, i ha comptat amb la col·laboració de diferents especialistes (s'han fet dues edicions: una en català i l'altra en castellà). En el meu cas, he redactat quatre fitxes relacionades amb obres de natura morta. Primer, un cistell amb flors de Bartolomé Pérez, que fa parella amb una obra signada del pintor, la qual s'havia  atribuït al seu sogre, Juan de Arellano . Segon, una parella de cistells amb flors d'autoria anònima, però d'escola madrilenya, sota la influència del citat Arellano. Tercer, dos gerros amb flors que formen part d'una sèrie realitzada per un altre pintor del mateix gènere, Gabriel de la Corte. I, finalment, una pintura (foto) a mig camí entre una escena anecdòtica pròpia dels "bamboccianti" i un bode

Ahir es va presentar el número 13 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany he publicat un article que estudia el treball del ferro al Pla d'Urgell, centrant-nos en les baranes dels balcons, durant la segona meitat del segle XVIII i primer terç del segle XIX, un període de bombolla immobiliària. Per aquest motiu, primer fem una contextualització del que va representar la indústria del ferro en aquella època, i després fem un catàleg detallat de les baranes barroques que hem localitzat en noranta quatre cases pladurgellenques.