Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2015

Encàrrecs artístics (1505-1517) derivats del testament de Galceran de Requesens: Barcelona, Montserrat i Palamós

Taller de Joan de Rosenbach, estampa de la Mare de Déu de  Montserrat amb les creus cobertes del camí de la costa de Collbató En el número 34 de la revista "Estudis del Baix Empordà", publicat poc abans de Nadal, apareix un article que pretén donar a conèixer una sèrie de comissions artístiques realitzades a la Catalunya d'inicis del segle XVI. Es tracta de diverses comandes pietoses vinculades amb el testament de Galceran de Requesens, a qui també dediquem una breu biografia inicial. Unes obres que es porten a terme en llocs importants dins la trajectòria vital del personatge, i que s'inicien després de la seva mort, el 1505. Un dels indrets principals fou el santuari de Montserrat, on es rehabilita una capella, es decora amb un nou retaule, i s'adeqüen les set creus del camí vell de Collbató (vegeu la foto). A Barcelona es reforma l'església de Sant Miquel, també amb un nou retaule. I, finalment, s'executa un sepulcre a la parroquial de Palam

Pau Viala i Queraltó (1665/1670-1745), escultor i pagès de Tàrrega

Finestral del primer pis de Cal Cònsul, Sant Martí de Maldà Ahir es va penjar a internet un breu article que vaig realitzar a la miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote, qui fou cap del departament d'Art gòtic del Museu Nacional d'Art de Catalunya, en un volum digital coordinat pel Francesc Ruiz i Quesada. El meu text tracta sobre la trajectòria de l'escultor targarí Pau Viala, a qui se li coneix obra documentada a finals del segle XVII, i potser després de la guerra de Successió deuria compaginar-ho amb la pagesia. Les novetats més destacades han estat: l'atribució d'uns finestrals a Sant Martí de Maldà, concretament Cal Cònsul; i la transcripció del seu testament .

Curiositats arquitectòniques d'època moderna al Pla d'Urgell

Amb aquest títol tan ambigu, la pretensió de l' article és donar a conèixer diferents aspectes artístics, relacionats amb l’ofici del mestre de cases d’època moderna (el que s’entén com dels segles XVI, XVII i XVIII), que han anat sorgint en diferents passejos per la comarca del Pla d’Urgell. Tots els aspectes són inèdits, i en la major part dels casos es tracta de béns no catalogats, ni a nivell local. Trobarem des de una llinda del segle XVI a Mollerussa, fins a transcripció de documentació relacionada amb una casa del Poal (de 1699), passant per la representació d'eines d'ofici o lauburus en algunes façanes del segle XVIII, entre altres aspectes Un parell de "lauburus" a la llinda de cal senyor Ricardo (1780), El Poal .

Incòlume. Natures mortes del Segle d'Or

Entre el 9 d'octubre de 2015 i el 28 de febrer de 2016 es desenvoluparà una exposició amb aquest títol al Museu Nacional d'Art de Catalunya, de la qual he estat el comissari. Una mostra amb dinou pintures que s'han deixat en dipòsit al museu, a càrrec d'un col·leccionista particular anònim. La meva tasca en el catàleg ha estat triple. D'una banda, fer una introducció per contextualitzar la importància d'aquest fons, al mateix temps que he aprofitat per atribuir una sèrie de natures mortes que hi havia al magatzem de reserva del museu (la majoria inèdites). Per altra banda, fer fitxes catalogràfiques de deu conjunts (onze obres): Mestre de Stirling-Maxwell, quatre Juan van der Hamen, Antonio Ponce, Agustín Logón, Cercle de Francisco de Zurbarán, i tres Pedro de Camprobín (el plat de figues i un parell de gerros de flors). Finalment, també he escrit la biografia de cinc artistes. Pedro de Camprobín, Plat de figues (cap a 1656) Vegeu també: - J.Y., " I

El divino Morales

Luis de Morales, Crist amb la creu (1560-1565) El passat 1 d'octubre es va obrir al públic l'exposició El divino Morales  al Museo del Prado (Madrid). Després, la mostra anirà al Museo de Bellas Artes de Bilbao, i clourà el circuit al Museu Nacional d'Art de Catalunya (a partir del juny de 2016). En relació al catàleg de l'exposició, he redactat tres fitxes de pintures moralesques.  Una sobre parella "Dolorosa y Ecce Homo", procedents del Palacio del Pardo,  ara es troben al Museo de Málaga. Les altres dues sobre obres conservades a Barcelona: Ecce Homo i Crist amb la creu. El primer és una composició realitzada a partir d'una plantilla, afirmació que realitzem després de trobat un estergit  mitjançant reflectografia infrarroja. L'altre (vegeu foto), un dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi, és una recuperació pel catàleg de Morales, perquè romania oblidada al magatzem del museu. Cliqueu per llegir els textos del catàle

Els retaules barrocs de Prades de la Molsosa

Ahir va aparèixer un article  meu a la revista "Llobregós informatiu", que es fa a Torà i que s'adreça als habitants de la vall del riu Llobregós. Habitualment no faig posts sobre articles d'aquest tipus, breus, però crec que en aquest cas val la pena. Per què? Perquè es tracta de tres retaules força interessants, l'escultura dels quals fou realitzada entre 1640 i 1675. El retaule dels sants Abdó i Senen ja havia estat atribuït encertadament a Miquel Vidal. En aquest punt parlo d'un mestre anònim a qui caldria adjudicar tres obres: Riner, Agramunt, Ponts i La Seu d'Urgell. Els altres dos són retaules a mig acabar pel taller de Joan Grau. El del Roser seria acabat pel seu deixeble, Pau Sunyer, al voltant de 1673. I el retaule de sant Ponç fou acabat per un escultor anònim més maldestre. Vegeu també: Claustre Augé - Joan Yeguas, " El retaule del Roser de Prades de la Molsosa. Variació i complexitat d'una restauració ", Oppidum. Revista Cu

Sobre l'espasa del Cardona i altres fragments d'art

Avui es fa el repartiment del número 28 dels  Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . La meva aportació ha estat un article habitual en aquesta revista, petits tastos sobre elements artístics inèdits o pocs coneguts de la vila de Bellpuig i entorn. En aquest cas publiquem sobre quatres aspectes: l'estoc desaparegut que el Papa va regalar a Ramon de Cardona l'any 1511, dos taulers de joc o "tabula lusoriae" del segle XVI a l'escalinata de la parroquial (vegeu foto), el picapedrer bellpugenc Joan Gibert  i la realització de l'església a Jorba (1551-1558), i unes fotografies de Jaume Monràs fetes a Bellpuig cap a 1878-1880. Cliqueu aquí per veure el PDF.

Els retaules i la decoració escultòrica de l'església [Jesús, Tortosa]

El passat 8 de gener de 2015 es va presentar el llibre La construcció del convent franciscà de Jesús (1732-1792). Els fonaments d'un poble . Es tracta d'una obra realitzada per l'amic Joan-Hilari Muñoz i Sebastià, escrita en bona part per ell mateix, però que conté una petita col·laboració meva en l'apartat dedicat a l'escultura del temple ( vegeu text ). Els elements decoratius conservats a l'interior d'aquesta antiga església conventual, actual parròquia de Jesús (nucli del municipi de Tortosa), és un espectacle per a la vista, sobretot si tenim en compte l'enorme destrucció del patrimoni religiós al Baix Ebre. La decoració a voltes, parets i cúpula va anar a càrrec l'escultor Joaquim Garcia l'any 1772. Després, entre 1773 i inicis de 1774, es feren l'altar major i vuit retaules laterals, repartits entre Josep Ochando II, Cristòfor Sancho, Vicent Rico i l'esmentat Joaquim Garcia. Val la pena destacar que els ornaments i retaules es fan