Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Museu Nacional d'Art de Catalunya

El treball en pedra i en fusta al segle XVI a l'església de Sant Miquel de Barcelona

El passat 11 de maig es va presentar el llibre " L'església desapareguda de Sant Miquel de Barcelona. Un patrimoni itinerant ", fruit de la VII Jornada de Basíliques Històriques de Barcelona (celebrada el maig de 2022). En el citat volum publico un estat de la qüestió sobre l'activitat arquitectònica i artística al temple barceloní al llarg del segle XVI. L'enderroc de l'edifici a l'any 1868 ha privat que algunes obres hagin arribat fins a l'actualitat, entre les que hi havia una capella per a la família Requesens (1507-1512), quatre capelles de la família Descoll (1535-1545), l'ampliació del cadiram del cor (1538), la fàbrica de l'orgue (1558) o la construcció d'una tribuna d'accés a l'església des de la Casa de la Ciutat (1598). Però altres obres s'han conservat, encara que sigui de manera fragmentària: a l'església de la Mercè hi ha  la portada de René Ducloux (1516); al Museu Nacional d'Art de Catalunya trobem la Do

Algunes representacions de l'heràldica de fra Josep Sanchis i Ferrandis

Ahir, dimecres 14 de desembre, es va presentar el número de l'any 2022 de la revista "Butlletí Arqueològic" que publica la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. En el present, juntament amb l'amic Damià Amorós, hem fet un article que actualitza la nòmina de representacions heràldiques de Josep Sanchis i Ferrandis (1622-1694), un mercedari que fou bisbe de Sogorb i arquebisbe de Tarragona. Escuts que podem trobar en diferents indrets: un al saló de plens de la Diputació de Tarragona (lloc que antigament havia estat un convent), un altre a la làpida sepulcral conservada a la catedral tarragonina, dos més als magatzems de reserva del Museu Nacional d'Art de Catalunya (procedents del convent de la Mercè de Barcelona), i un publicat al llibre "Constitutiones sacri concilii provincialis Tarraconensis" (1685), en un gravat fet per Joan Baptista Rotxolí.

Francesc Fàbregas i Mas (1857-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista

En la 9a. Jornada del Mercat de l'Art de Sitges del 2020 vam estudiar la figura de Francesc Fàbregas, un col·leccionista que era poc conegut, i recentment ha vist la llum la publicació . Fill d'un industrial adober, va estudiar medicina i va exercir de ginecòleg (també de cirurgià). Va arribar a ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1911-1913). També era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País a Barcelona (des del 1891), soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (des del 1906, i en fou president entre 1913-1918), o diputat a les corts espanyoles per la Lliga Regionalista (entre 1918-1919). Després de la seva mort, el 1934 va entrar un llegat seu al Museu d'Art de Catalunya format per 89 obres: 65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d'arts decoratives. Podem destacar retrats (de Ramon Casas, Joan Llimona o Joan Brull), paisatges (de Joaquim Vayreda o Josep Berga), costumisme (de José Garnelo, Lluïsa Vidal o Josep M. Ta

L'informe de la Junta de Museus de Barcelona per a l'adquisició dels retaules gòtics de Granollers (1915)

El 6 de maig es presentarà el número 25 de la revista "Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers", corresponent a l'any 2021, en la qual publico, conjuntament amb els historiadors granollerins Cinta Cantarell i Jordi Planas, un text  relacionat amb l'adquisició de retaules gòtics per la Junta de Museus, a partir de l'informe redactat el 1915 pel membre i crític d'art Manuel Rodríguez Codolà. En concret, s'analitza la compra de dos conjunts pictòrics procedents de l'església de Sant Esteve de Granollers l'any 1917, un era l'antic retaule major i l'altre era el retaule de Sant Sebastià i Sant Eloi, el primer documentat i l'altre atribuït al complex taller encapçalat per la família Vergós. L'estudi ajuda a contextualitzar quina era la política d'adquisicions de la Junta de Museus per potenciar el fons de pintura medieval, i així evitar que algunes obres sortissin al mercat estranger.

Ciutadilla i un retaule del segle XVI al Museu Nacional d'Art de Catalunya

Ahir, 21 de juliol, es va presentar al Museu Trepat de Tàrrega el número 34 de la publicació "Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell"; tres mesos més tard del tradicional mes d'abril, degut al confinament que va  obligar el Covid-19 en aquelles dates. C onjuntament amb l'amiga Núria Prat, en aquest exemplar fem un article sobre un retaule escultòric del segle XVI conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, del qual s'havia dit que  procedia de Ciutadilla (l'Urgell). Primer investiguem la documentació arxivística de la Junta de Museus, després descrivim l'obra i expliquem la seva restauració, i, finalment, s'analitza la tècnica pictòrica usada (els pigments i les fulles metàl·liques de la policromia). Vista del retaule restaurat (foto: Servei Fotogràfic del Museu Nacional)

Una pintura de Paolo De Matteis en Barcelona: crónica de una comisión real

A la darrera setmana de l'any 2019, pels volts de Nadal, ha sortit la miscel·lània "Ricerche sull'arte a Napoli in età moderna. Saggi e documenti 2019". Dins del volum apareix un article  dedicat a una pintura que es troba a les sales permanents del Museu Nacional d'Art de Catalunya, d'ençà la remodelació del 2018. Una versió del text, escrit simultàniament i en llengua catalana, va publicar-se al juliol de 2019 al " Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi ", en aquest cas  realitzat junt amb Marta Serra Majem (donat que hi ha una part dedicada a la restauració del quadre) .  L'obra en qüestió no té cap problema d'autoria i datació, ja que està signada i datada pel napolità Paolo De Matteis al 1710. La tela procedeix de l'església conventual de Nostra Senyora de la Bonanova a Barcelona, regida per monjos trinitaris descalços. Se'n coneixen dos esbossos prepartoris, localitzats a Munich (col·leccions estat

L'obra del Vigatà al Museu Nacional d'Art de Catalunya

Finalment, quatre anys després de celebrar-se (a l'abril del 2015) el simposi "Imatges del poder a la Barcelona del set-cents. Relacions i influències en el context mediterrani", ha sortit la publicació,  coordinada per Laura García Sánchez i Anna Vallugera. Hi vaig participar amb una ponència sobre l'obra de Francesc Pla i Duran (conegut com el Vigatà) que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i ara s'ha transformat en text . Ofereixo un llistat complet i exhaustiu de totes les pintures i els gravats del museu, sobre les quals he intentat escatir les dades més rellevants. A part d'això, també faig un breu repàs per la trajectòria vital i artística del pintor, un relat previ i necessari per contextualitzar millor el seu art. De passada, esmento l'antic palau del marquès de Capmany, a Cervera, les pintures del qual atribueixo al pintor  Pau Rigalt i Fargas (cap al 1802). Francesc Pla i Duran "el Vigatà", Guerrer encadenat és pr

Un retaule major per a Granollers (1492/1493-1500)

El 22 de març d'enguany es va inaugurar l' exposició "Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve" al Museu de Granollers, que romandrà oberta durant 12 mesos. Amb motiu de la qual, també s'ha editat un llibre, on participo mitjançant un text sobre el conjunt pictòric. Es tracta d'un estat de la qüestió sobre l'obra, amb un repàs de la documentació, un anàlisi iconogràfic i una nova proposta de reconstrucció del retaule (a patir de les dimensions de les taules i altres aspectes). Finalment, abordo el tema estilístic sobre l'anomenat "grup Vergós", un calaix de sastre on hi ha els germans Pau i Rafael Vergós, el pare Jaume Vergós II, i altres pintors subcontractats (Joan Gascó, el Mestre de l'Alliberament de Galceran -sorgit a partir de  la cultura artística de Joan Barceló-, el Mestre d'Ithaca i un col·laborador seu que treballa al retaule de la Doma a la Garriga -educats a redós del taller de Bartolomé Bermejo-); tot i te

Dos Damián Forment en los Museos de Sitges

Acabo de publicar un breu text a la revista "Ars Magazine" (número 42) amb l'atribució d'un parell d'imatges de fusta, policromades i daurades, al gran escultor Damià Forment (València, cap al 1475 - Santo Domingo de la Calzada, 1540). Es tracta d'un conjunt de la Nativitat, que actualment podeu contemplar al Museu Maricel de Sitges. Unes obres magnífiques  que cal situar cronològicament a la darrera etapa de l'activitat del mestre. Unes obres de gran qualitat, que tenen evidents connexions estilístiques, entre altres, amb obres catalanes, com la Dormició de la Mare de Déu de l'antiga església de Sant Miquel de Barcelona, grup actualment conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. * " Naixement (Mare de Déu i sant Josep). Damià Forment i Cabot ", La Peça del mes , Museus de Sitges, desembre de 2018. Vegeu també:  http://museusdesitges.cat/ca/peca-del-mes/la-peca-del-mes-desembre-2018-naixement Damià Forment, detall del sant Jo

Novetats al voltant de l'obra en alabastre d'Isidre Espinalt i Serra-rica

Juntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz, hem publicat un nou article a la revista montblanquina "Aplec de Treballs", número 32, de 2014, que es va presentar el passat 28 de setembre. Un estudi on es presenten diferents obres inèdites o poc conegudes que atribuïm a Isidre Espinalt i Serra-rica, un escultor bagenc establert a Sarral. Es tracta d'obres alabastrines la procedència de les quals està vinculada amb la ciutat de Tortosa i la cartoixa d'Escadadei. Al Museu de Tortosa hi ha un escut heràldic d'Escaladei sostingut per dos àngels, i un altre escut amb angelets que formaria part de monument funerari del bisbe Auther. A la catedral tortosina s'ha localitzat un fragment de cap d'àngel, i, per altra banda, quatre querubins que ningú havia advertit a la magnífica capella de la Cinta (vegeu foto). Al Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal un altre escut amb l'heràldica d'Escaladei. I dins la cartoixa del Priorat hem adjudicat a l'escultor: un e

Pulchra Magistri. L'esplendor del Maestrat a Castelló

El passat 16 de desembre de 2013 es va inaugurar una exposició amb el títol del post, que al País Valencià organitza la fundació La Llum de les Imatges de forma periòdica a diferents lloc. En aquesta ocasió, li ha tocat el torn a Vinarós, Benicarló, Catí i Culla (del Baix i Alt Maestrat). I ha estat comissariada pels col·legues Víctor Marco i Mn. Josep Alanyà. En el pertinent catàleg, hem realitzat cinc fitxes:  tres pintures de Vicent Macip (Resurrecció -vegeu foto-, del Museu Nacional d'Art de Catalunya; Naixement de Jesús, del Museu Diocesà de Tarragona; Plany sobre el Crist mort, del Museu Lladró a Tavernes Blanques), un Damià Forment ( Mare de Déu amb Xiquet , de Lucena del Cid), i un inèdit Francesc Grau ( Mare de Déu de Montserrat , del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València). Els enllaços corresponents menen cap a PDF amb text i foto idèntics a la fitxa, però canvia la numeració de les obres i la paginació (les dades finals les trobareu a l'apartat "Rece

Més fragments d'art bellpugenc (del segle XV al XX)

El dissabte 6 de juliol va sortir el número 26 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Dins de la revista apareix un nou article meu, un més de la sèrie dedicada a l'abundant patrimoni de la vila de Bellpuig. En aquest cas tractem sobre: la magolla d'una creu de terme del segle XV (col·lecció Lourdes Marimón), l'escultura de sant Nicolau també del segle XV que hi ha al MNAC, l'escultura de santa Magdalena de cap a l'any 1500 (col·lecció Josep Maria Ortís), sobre els monstres Escil·la i Caribdis del mausoleu, l'aparició de Bellpuig en la sala dels mapes al Palazzo Vecchio de Florència (1563-1589), la tasca del mestre Pere Xambó entre 1696-1729, l'escut dels Osorio de Moscoso datable en 1789 i 1816 i ara al convent, l'oratori de Cal Fortuny de 1858 (vegeu foto), l'activitat de Lluís Vermell al convent l'any 1864, i l'àngel del cementiri fet per Joan Robles el 1953.

Un seguidor de Joan Barceló en el retaule de Sant Esteve de Granollers

Fruit d'una contribució en un congrés a Càller (Sardenya), realitzat el 13-14 de desembre de 2012, i de la participació d'un projecte de recerca encapçalat per Maria Grazia Scano Naitza, ha sortit el llibre  I retabli sardo-catalani dalle fine del XV agli inizi del XVI secolo e il Maestro di Castelsardo . En aquest marc he publicat un text  sobre un pintor anònim que treballa al llindar de l'any 1500, proper a l'estil del tortosí Joan Barceló, que he batejat com a "Mestre de l'Alliberament de Galceran". Es tracta d'una de les múltiples mans presents a l'antic retaule major de Sant Esteve de Granollers, obra documentada pel taller encapçalat pels Vergós. La mà en qüestió ja estava identificada, però no se li havia atorgat gaire importància, ni s'havia relacionat amb l'entorn de Barceló. A la foto adjunta podeu vegeu el rostre de sant Genís, de l'escena de l'Alliberament de Galceran de Pinós.

Ramon Amadeu: 200 anys de la seva estada a Olot (1809-1814)

El dissabte 1 de desembre es va inaugurar la XIV biennal del pessebre català a l’Hospici Reial d’Olot. Dins d’aquesta mostra de pessebres, els Museus d'Olot organitzen una exposició dedicada a l'escultor Ramon Amadeu, que es pot veure a la sala d’exposicions temporals del Museu dels Sants d'Olot (c/ Joaquim Vayreda, 9) fins al proper 3 de març de 2013.  La mostra ofereix les figures de pessebre que han fet cèlebre a Amadeu, com les de can Bolós (Olot), de l'antiga col·lecció Gelabert (Olot), i de l'antiga col·lecció Bordas (Barcelona). Però també hem volgut que hi hagi abundant escultura de caire religiós, gènere que sempre va conrear, que li va permetre guanyar-se la vida i que a l'actualitat és l'obra més desconeguda pel públic. El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha col·laborat a l'exposició en diferents facetes, una de les quals ha estat el que jo pogués comissariar-la. Un altra tasca s'ha plasmat amb un catàleg-estudi digital que han edit

Sant Isidor de Quios i la seva imatge a Mollerussa (1500-1525)

Text que gira entorn de l'imatge de sant Isidor de Quios, obra en alabastre que es conserva a la capella del mateix nom que hi ha a la plaça major de Mollerussa. Primer fem referència a l'origen etimològic del nom del sant, l'hagiografia i l'existència de les relíquies, i la difusió del seu culte arreu del territoris mediterranis. Després fem esment al culte del sant a Mollerussa: inici i evolució de la festivitat, els goigs i la capella. Per acabar amb l'escultura protagonista de l'article, una obra que es dataria entre 1500-1525. Vegeu l' article .

L’escultura del Renaixement i Barroc al MNAC. Història del fons i noves atribucions

El passat 19 d'abril es va presentar a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega el número 25 d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell . En aquest número surt publicat aquest article , que realitza un estat de la qüestió sobre la història de la col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A manca d'un catàleg raonat, donem publicitat a aquest fons, bastant desconegut fins i tot pels propis investigadors en la matèria, i estudiem en detall algunes obres. Juan de Mesa, Nen Jesús per vestir (1615-1625)

Escultura castellana del Renacimiento y Barroco en el Museu Nacional d’Art de Catalunya

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya hi ha una col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc formada per més de 500 obres, de les quals poques estan a la vista del públic. Per tant, no es d'estranyar que es tracti d'una col·lecció bastant desconeguda, també entre els investigadors en història de l'art. A manca d'un catàleg raonat de les obres adscrites en aquesta àrea, he publicat un article a la revista Archivo Español de Arte amb l'objectiu d'estudiar una selecció d'escultures dels fons del MNAC, obres de gran interès artístic, la majoria de les quals són inèdites. En total ha estat nou, atribuïbles: a la importació flamenca d'inicis del segle XVI, al cercle de Felipe Bigarny, a un col·laborador de Diego de Siloé, a Jerónimo Hernández, al taller de Juan de Anchieta, a un seguidor de Juan de Juni, un Ecce Homo de Manuel Pereira (foto), a un deixeble de Gregorio Fernández i un seguidor de Luis Salvador Carmona.

Obres del MNAC procedents de Poblet, Escaladei i Ciutadilla

En el darrer número de la publicació anual Urtx. Revista Cultural de l'Urgell , que costejen el Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Històric Comarcal de l'Urgell , corresponent a l'any 2009, apareix un altre article meu. En concret, oferim al lector el testimoni de quatre obres adscrites a la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que tornen a deixar palès la qualitat i la varietat de l’art català en època moderna. Es tracta de diversos fragments procedents de les obres realitzades pels Grau en el segle XVII al monestir de Poblet, un relleu de la cartoixa d’Escaladei adjudicable a Isidre Espinalt, i dues obres (un sepulcre i un retaule) de la vila de Ciutadilla (cliqueu: Obres del MNAC procedents de Poblet, Escaladei i Ciutadilla ). Particularment interessant, és l'atribució d'un relleu que representa un Sant Sopar, procedent de la dita cartoixa i datable el 1695, d'excel·lent qualitat com podeu obser