Passa al contingut principal

L'informe de la Junta de Museus de Barcelona per a l'adquisició dels retaules gòtics de Granollers (1915)

Profetes del retaule de Granollers abans de la
venda (foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
El 6 de maig es presentarà el número 25 de la revista "Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers", corresponent a l'any 2021, en la qual publico, conjuntament amb els historiadors granollerins Cinta Cantarell i Jordi Planas, un text relacionat amb l'adquisició de retaules gòtics per la Junta de Museus, a partir de l'informe redactat el 1915 pel membre i crític d'art Manuel Rodríguez Codolà. En concret, s'analitza la compra de dos conjunts pictòrics procedents de l'església de Sant Esteve de Granollers l'any 1917, un era l'antic retaule major i l'altre era el retaule de Sant Sebastià i Sant Eloi, el primer documentat i l'altre atribuït al complex taller encapçalat per la família Vergós. L'estudi ajuda a contextualitzar quina era la política d'adquisicions de la Junta de Museus per potenciar el fons de pintura medieval, i així evitar que algunes obres sortissin al mercat estranger. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un Suicidio de Catón de Luca Giordano en el Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al darrer exemplar de la revista "Napoli Nobilissima", aparegut aquest mes de setembre, hi ha un estudi , realitzat conjuntament amb Sílvia Blaya, sobre una pintura inèdita conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'una tela qu e reflecteix la iconografia d'un "Suïcidi de Cató" i l'atribuïm al napolità Luca Giordano. S'ha d'identificar aquesta obra amb un quadre venut el 1836 pel duc d'Híxar, el qual va formar part de la "galeria espanyola" del rei Lluís Felip I de França entre 1838-1848 (igual que el Martiri de sant Bartomeu de  Ribera), el 1852 fou comprat pel duc de Montpensier (i està documentat a Sevilla fins el 1892), i, finalment, el 1934 ingressa al museu català procedent del llegat de Francesc Fàbregas i Mas. Existeix una versió d'aquesta pintura a l'Art Gallery de Hamilton (Canadà) i una  còpia al Museu del Prado (Madrid). Ressò a la premsa: * Maria PALAU, " Un Giordano secret ", El

Un retaule major per a Granollers (1492/1493-1500)

Taller dels Vergós, Crist camí del calvari (detall) El 22 de març d'enguany es va inaugurar l' exposició "Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve" al Museu de Granollers, que romandrà oberta durant 12 mesos. Amb motiu de la qual, també s'ha editat un llibre, on participo mitjançant un text sobre el conjunt pictòric. Es tracta d'un estat de la qüestió sobre l'obra, amb un repàs de la documentació, un anàlisi iconogràfic i una nova proposta de reconstrucció del retaule (a patir de les dimensions de les taules i altres aspectes). Finalment, abordo el tema estilístic sobre l'anomenat "grup Vergós", un calaix de sastre on hi ha els germans Pau i Rafael Vergós, el pare Jaume Vergós II, i altres pintors subcontractats (Joan Gascó, el Mestre de l'Alliberament de Galceran -sorgit a partir de  la cultura artística de Joan Barceló-, el Mestre d'Ithaca i un col·laborador seu que treballa al retaule de la Doma a la Garriga -educ

Sobre portes i finestres de pedra

  Portada del llibre publicat A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a podern-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.  L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "