Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2021

Francesc Fàbregas i Mas (1857-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista

Bernhard Keil, Nen sucant pa en un got de vi En la 9a. Jornada del Mercat de l'Art de Sitges del 2020 vam estudiar la figura de Francesc Fàbregas, un col·leccionista que era poc conegut, i recentment ha vist la llum la publicació. Fill d'un industrial adober, va estudiar medicina i va exercir de ginecòleg (també de cirurgià). Va arribar a ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1911-1913). També era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País a Barcelona (des del 1891), soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (des del 1906, i en fou president entre 1913-1918), o diputat a les corts espanyoles per la Lliga Regionalista (entre 1918-1919). Després de la seva mort, el 1934 va entrar un llegat seu al Museu d'Art de Catalunya format per 89 obres: 65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d'arts decoratives. Podem destacar retrats (de Ramon Casas, Joan Llimona o Joan Brull), paisatges (de Joaquim Vayreda o Josep Berga), costumisme

Arte del Renacimiento y Barroco en San Esteban de Litera

Ramon Corcelles, Antic retaule major   Ahir divendres 6 d'agost de 2021, es va presentar el llibre "San Esteban de Litera. Historia viva de la villa y de sus gentes", editat per l'Ajuntament de la població aragonesa, i coordinat per tres membres del Centre d'Estudis Lliterans (Cellit): Víctor Bayona, Sergio Monzón i Joan Rovira. Entre els trenta-un col·laboradors, de diferents disciplines, també hi podeu trobar un breu article escrit per mi. En el qual tracto l'escultura (breument l'arquitectura i alguna cosa de pintura) duta a terme a la vila de Sant Esteve de Llitera entre el segle XVI i inicis del segle XIX; hi ha abundants testimonis fotogràfics i poques restes conservades actualment. Fent una ràpida síntesi trobem: unes interessants voltes estrellades a l'església parroquial de l'època del Renaixement, un fragment de bust d'apòstol o profeta en fusta (entre 1575-1600), l'espectacular retaule de Santiago realitzat al primer quart del se

El plet per la baronia de Bellpuig (1462-1537)

El passat dissabte 19 de juny va aparèixer l'entrega número 35 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell". En aquesta ocasió he fet un article relacionat amb el plet sobre la baronia de Bellpuig que va tenir lloc a la segona meitat del segle XV, i es va allargar fins ben entrat el XVI. Gràcies a una troballa documental en un arxiu particular, s'ha pogut reconstruir en detall els successos. Tot neix fruit de la Guerra Civil catalana, quan l'any 1462 el baró Hug III és capturat a la batalla de Rubinat, immdiatament és jutjat per un crim de lesa majestat i sentenciat a mort. A partir d'aquí, la baronia bellpugenca passa al seu germà Antoni I. Un cop mort aquest darrer el 1473, l'any següent la vídua d'Hug III va iniciar una sèrie d'accions per recuperar les possessions per al seu fill. Va aconseguir una sentència favorable del llavors Lloctinent General, l'infant Fortuna, l'any 1480; i, per aquest motiu, Hug IV fou baró durant un an

Francisco Montermoso: un escultor de Burgos a la Catalunya del segle XVI amb obra a Cervera

Francisco Montermoso, Àngel custodi, cap al 1567  (foto: Joan-Hilari Muñoz) Ahir es va penjar a la xarxa el número 24 de la revista "Miscel·lània cerverina", editada per la Paeria de Cervera. En aquest cas publico un text sobre un mestre castellà actiu a Catalunya durant l'època del Renaixement, Francisco Montermoso. Dedicat a aquest artífex havia realitzat un breu estudi l'any 2004, i ara actualitzo l'estat de la qüestió i, a més, ofereixo noves perspectives mitjançant l’atribució d’algunes obres a partir de la comparació estilística. La majoria dels treballs assignats són en indrets on es troba documentat (Barcelona, Cervera o Tortosa), incrementant i enriquint el volum de feina coneguda que va dur a terme. Entre les recents atribucions hi ha: la façana de la Casa del Degà de Barcelona (cap al 1548), la Casa Joan de Cervera (1549), la portada de l'església prioral de Reus (cap al 1562), imatgeria arquitectònica a la catedral de Tortosa (entre 1562-1566), ob

El patrimoni artístic i arquitectònic de l'Urgell. Una reflexió

Portada de l'església de Santa Maria d'Agramunt (foto: J.Y.). Ahir es va presentar el número 35 de la revista Urtx al Museu Trepat de Tàrrega, on hi he participat en dos articles. En aquest cas esmento el text realitzat conjuntament amb l'amiga Maria Garganté, on reflexionenm sobre el concepte de patrimoni històric (en la seva vessant artística i arquitectònica) relacionat amb la comarca de l'Urgell. Què podem entendre per patrimoni i des de quan es valora? Quin és el lloc que ocupa l'Urgell a l'imaginari patrimonial i turístic català? I intentem escatir la percepció (també dels propis habitants del territori urgellenc) respecte al seu patrimoni cultural, quins períodes històrics han estat i són més valorats, quina ha estat la fortuna que han tingut algunes obres disperes en museus i quins monuments s'han convertit en emblemàtics per "vendre" l'atractiu a l'exterior.

Apunts d'escultura (i unes notes pictòriques) sobre el barroc a l'Urgell, la Noguera i la Segarra

Carles Morató i Brugaroles, sant Francesc de Paula, església d'Anglesola (foto: J.Y.) Avui s'ha presentat el número 35 de la revista Urtx a Tàrrega, on publico dos articles. En aquest cas analitzo una sèrie d'obres escultòriques i pictòriques del segles XVII i XVIII escampades per diferents poblacions de la regió de Ponent (en concret a les comarques de l'Urgell i la Noguera, passant de puntetes per la Segarra -que ja havíem tocat en altres ocasions-). Val la pena assenyalar l'activitat de Carles Morató i Brugaroles a Oliola i a Anglesola, així com el descobriment d'un nou retaule a Menàrguens (inèdit a nivell historiogràfic) que cal adscriure al taller de Francesc Grau. Finalment, a mena d'apèndix, faig referència a quatre retaule il·lusoris, la versió més econòmica de la pintura en aquella època.

L'informe de la Junta de Museus de Barcelona per a l'adquisició dels retaules gòtics de Granollers (1915)

Profetes del retaule de Granollers abans de la venda (foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona) El 6 de maig es presentarà el número 25 de la revista "Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers", corresponent a l'any 2021, en la qual publico, conjuntament amb els historiadors granollerins Cinta Cantarell i Jordi Planas, un text  relacionat amb l'adquisició de retaules gòtics per la Junta de Museus, a partir de l'informe redactat el 1915 pel membre i crític d'art Manuel Rodríguez Codolà. En concret, s'analitza la compra de dos conjunts pictòrics procedents de l'església de Sant Esteve de Granollers l'any 1917, un era l'antic retaule major i l'altre era el retaule de Sant Sebastià i Sant Eloi, el primer documentat i l'altre atribuït al complex taller encapçalat per la família Vergós. L'estudi ajuda a contextualitzar quina era la política d'adquisicions de la Junta de Museus per potenciar el fons de pintura medieval, i ai

Artesans del barroc. Cervera i l'art del seu temps

Francesc Grau, Derrota del diable davant la creu  (foto: Marc Castellà) Avui s'ha presentat aquest volum que culmina una exposició amb el mateix nom que es va desenvolupar a Cervera entre l'octubre de 2019 i el març de 2020, la qual vaig comissariar conjuntament amb Francesc Miralpeix, professor de la Universitat de Girona. La mostra intentava explicar el paisatge artesanal i social de la Cervera de l'època del barroc. El llibre va més enllà d'una anàlisi pictòrica i escultòrica, també hi ha una contextualització històrica (a càrrec del Dr. Joaquim Albareda) i una d' arquitectònica (a càrrec de la Dra. Maria Garganté); al final també apareix un llistat de les peces presents a la mostra.  Per la meva part, he treballat el capítol que porta el títol de "L'escultura barroca a Cervera i a la Segarra (1640-1814)", on pretenc donar una visió panoràmica del treball en escultura a tota la comarca en aquell període, des dels grans mestres com Joan Grau, Pere Co

Sobre portes i finestres de pedra

  Portada del llibre publicat A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a poder-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.  L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "

La nissaga dels escultors Sala de Sarral (segles XIX i XX)

Signatura de Josep Sala a la base d'una figura (foto: Damià Amorós)   El passat mes de desembre de 2020 va aparèixer el número 38 de la revista "Aplec de Treballs. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà". En aquest exemplar, juntament amb l'amic Damià Amorós, duem a terme un article sobre uns escultors pocs coneguts, com són diferents membre de la família Sala, originaris de Barcelona, però establerts a Sarral a cavall dels segles XIX i XX al "Mas dels Ninos". La població sarralenca és coneguda per l'extracció d'alabastre i l'existència de tallers artístics des del segle XVI fins a l'actualitat, en canvi, aquests artistes es dediquen a les figures de pessebre. Es tracta de Joan Sala i Cunillera (1851-1926), segurament identificable amb el "Jueu de Sarral", i la seva filla Teresa Sala i Verdú, de qui val la pena destacar que potser és la primera dona i artista documentada a la Conca de Barberà. Ressò a la premsa: * Júlia GIRIBE

Notes sobre portades renaixentistes al Segrià

Portada de l'església de la Puríssima Sang de Lleida, 1560-1575 (foto: J.Y.)  El passat 22 de desembre de 2020 es va presentar a Lleida el número 7 de "Shikar. Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià", on apareix un article meu dedicat a l'analisi de l'arquitectura del segle XVI en aquesta zona. Ens centrem en les portades d'edificis religiosos o civils, en concret: l'església parroquial de Sarroca de Lleida, l'església de la Puríssima Sang de Lleida, els testimonis d'antigues portalades als temples d'Alguaire i la Granja d'Escarp, Cal Doctores d'Alfès o altres portals voltats en cases particulars. Finalment, també fem una nota sobra la creu de terme d'Almenar. Una sèrie d'obres que presenten característiques formals que es poden datar amb precisió, cosa que permetrà una millor contextualització històrica del fenomen artístic.