Passa al contingut principal

El plet per la baronia de Bellpuig (1462-1537)

El passat dissabte 19 de juny va aparèixer l'entrega número 35 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell". En aquesta ocasió he fet un article relacionat amb el plet sobre la baronia de Bellpuig que va tenir lloc a la segona meitat del segle XV, i es va allargar fins ben entrat el XVI. Gràcies a una troballa documental en un arxiu particular, s'ha pogut reconstruir en detall els successos. Tot neix fruit de la Guerra Civil catalana, quan l'any 1462 el baró Hug III és capturat a la batalla de Rubinat, immdiatament és jutjat per un crim de lesa majestat i sentenciat a mort. A partir d'aquí, la baronia bellpugenca passa al seu germà Antoni I. Un cop mort aquest darrer el 1473, l'any següent la vídua d'Hug III va iniciar una sèrie d'accions per recuperar les possessions per al seu fill. Va aconseguir una sentència favorable del llavors Lloctinent General, l'infant Fortuna, l'any 1480; i, per aquest motiu, Hug IV fou baró durant un any. Però aquesta decisió també fou apelada i, gràcies a una pragmàtica reial de Ferran el Catòlic del 1481, va ser retornada al jove Ramon III, que després esdevindria virrei de Nàpols. Malgrat que aquest tema es va continuar disputant als jutjats, i semblava que no tenia final, finalment el 1537 es va arribar a un acord a canvi d'una indemnització econòmica als hereus. El document sorgeix a inicis del segle XVII, quan un altre hereu estudia ressuscitar l'assumpte, recopilant informació i fent un arbre genealògic de la seva branca familiar (foto).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre portes i finestres de pedra

  Portada del llibre publicat A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a poder-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.  L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "

Francesc Fàbregas i Mas (1857-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista

Bernhard Keil, Nen sucant pa en un got de vi En la 9a. Jornada del Mercat de l'Art de Sitges del 2020 vam estudiar la figura de Francesc Fàbregas, un col·leccionista que era poc conegut, i recentment ha vist la llum la publicació. Fill d'un industrial adober, va estudiar medicina i va exercir de ginecòleg (també de cirurgià). Va arribar a ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1911-1913). També era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País a Barcelona (des del 1891), soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (des del 1906, i en fou president entre 1913-1918), o diputat a les corts espanyoles per la Lliga Regionalista (entre 1918-1919). Després de la seva mort, el 1934 va entrar un llegat seu al Museu d'Art de Catalunya format per 89 obres: 65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d'arts decoratives. Podem destacar retrats (de Ramon Casas, Joan Llimona o Joan Brull), paisatges (de Joaquim Vayreda o Josep Berga), costumisme

Fragments d'art: una icona al Palau d'Anglesola, l'escultor Escarpenter, una col·lecció a Vilagrassa i pintures a Bellaguarda

  El passat dissabte 2 de juliol de 2022 es va repartir el número 36 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Per la meva part retorno als " fragments d'art ", amb un repàs a diferents elements artístics ponentins poc coneguts o inèdits. Des d'una icona del segle XVII conservada al Palau d'Anglesola (el Pla d'Urgell), que representa la coneguda "Salus Populi Romani", fins unes pintures murals del segle XIX que han aparegut a l'església de Bellaguarda (les Garrigues), passant per la transcripció documental del retaule de Sant Antoni abat a Aitona (el Segrià) realitzat per l'escultor Francesc Escarpenter i Palma, o la col·lecció de pintures que tenia Josep Rosich al Mas de l'Estadella (terme de Vilagrassa, l'Urgell).