Joan Yeguas Gassó

Ahir es va penjar a la xarxa el número 24 de la revista "Miscel·lània cerverina", editada per la Paeria de Cervera. En aquest cas publico un text sobre un mestre castellà actiu a Catalunya durant l'època del Renaixement, Francisco Montermoso. Dedicat a aquest artífex havia realitzat un breu estudi l'any 2004, i ara actualitzo l'estat de la qüestió i, a més, ofereixo noves perspectives mitjançant l’atribució d’algunes obres a partir de la comparació estilística. La majoria dels treballs assignats són en indrets on es troba documentat (Barcelona, Cervera o Tortosa), incrementant i enriquint el volum de feina coneguda que va dur a terme. Entre les recents atribucions hi ha: la façana de la Casa del Degà de Barcelona (cap al 1548), la Casa Joan de Cervera (1549), la portada de l'església prioral de Reus (cap al 1562), imatgeria arquitectònica a la catedral de Tortosa (entre 1562-1566), obres al Palau Despuig de Tortosa (cap al 1564) i  la porta d'un estudi de

Avui s'ha presentat aquest volum que culmina una exposició amb el mateix nom que es va desenvolupar a Cervera entre l'octubre de 2019 i el març de 2020, la qual vaig comissariar conjuntament amb Francesc Miralpeix, professor de la Universitat de Girona. La mostra intentava explicar el paisatge artesanal i social de la Cervera de l'època del barroc. El llibre va més enllà d'una anàlisi pictòrica i escultòrica, també hi ha una contextualització històrica (a càrrec del Dr. Joaquim Albareda) i una d' arquitectònica (a càrrec de la Dra. Maria Garganté); al final també apareix un llistat de les peces presents a la mostra.  Per la meva part, he treballat el capítol que porta el títol de " L'escultura barroca a Cervera i a la Segarra (1640-1814) ", on pretenc donar una visió panoràmica del treball en escultura a tota la comarca en aquell període, des dels grans mestres com Joan Grau, Pere Costa o Jaume Padró, fins als artífexs menys coneguts, sovint amb obra d

Finalment, quatre anys després de celebrar-se (a l'abril del 2015) el simposi "Imatges del poder a la Barcelona del set-cents. Relacions i influències en el context mediterrani", ha sortit la publicació,  coordinada per Laura García Sánchez i Anna Vallugera. Hi vaig participar amb una ponència sobre l'obra de Francesc Pla i Duran (conegut com el Vigatà) que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i ara s'ha transformat en text . Ofereixo un llistat complet i exhaustiu de totes les pintures i els gravats del museu, sobre les quals he intentat escatir les dades més rellevants. A part d'això, també faig un breu repàs per la trajectòria vital i artística del pintor, un relat previ i necessari per contextualitzar millor el seu art. De passada, esmento l'antic palau del marquès de Capmany, a Cervera, les pintures del qual atribueixo al pintor  Pau Rigalt i Fargas (cap al 1802). Francesc Pla i Duran "el Vigatà", Guerrer encadenat és pr