Salta al contingut principal

Església de Bràfim. Mobiliari litúrgic de l'època barroca

 

Retaule major de l'església de Bràfim (foto: Carles Cubos)

El passat desembre s'ha publicat el número 18 de la revista "Cultura i paisatge a la ruta del Cister", en el qual he escrit un article sobre els béns mobles dels segles XVII i XVIII que hi ha al temple parroquial de Bràfim (l'Alt Camp), il·lustrat amb unes magnífiques fotografies de Carles Cubos. Es tracta d'un conjunt força interessant que s'ha preservat en una població propera a Valls, Tarragona i el monestir de Santes Creus. Cronològicament, la primera obra és un retaule inèdit dedicat a sant Roc que es pot atribuir al pintor Cristòfor Hortoneda, fet cap a l'any 1620. Després trobem el retaule major, iniciat entre 1630-1650, que posteriorment va ser ampliat perquè fou traslladat a una església nova més gran, i les seves respectives dimensions serien discordants (deuria quedar esquifit en el nou espai); això és una cosa bastant excepcional, i va passar en en dues ocasions (el 1733 i el 1792). L'escultor francès Francisco de Voge I va realitzar el retaule de sant Miquel al 1731. El rector Onofre Corbella va promoure un retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser entre 1791-1793. I, finalment, l'orguener Josep Cases i Soler va dur a terme un imponent orgue entre 1790-1792.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.