Passa al contingut principal

Església de Bràfim. Mobiliari litúrgic de l'època barroca

 

Retaule major de l'església de Bràfim (foto: Carles Cubos)

El passat desembre s'ha publicat el número 18 de la revista "Cultura i paisatge a la ruta del Cister", en el qual he escrit un article sobre els béns mobles dels segles XVII i XVIII que hi ha al temple parroquial de Bràfim (l'Alt Camp), il·lustrat amb unes magnífiques fotografies de Carles Cubos. Es tracta d'un conjunt força interessant que s'ha preservat en una població propera a Valls, Tarragona i el monestir de Santes Creus. Cronològicament, la primera obra és un retaule inèdit dedicat a sant Roc que es pot atribuir al pintor Cristòfor Hortoneda, fet cap a l'any 1620. Després trobem el retaule major, iniciat entre 1630-1650, que posteriorment va ser ampliat perquè fou traslladat a una església nova més gran, i les seves respectives dimensions serien discordants (deuria quedar esquifit en el nou espai); això és una cosa bastant excepcional, i va passar en en dues ocasions (el 1733 i el 1792). L'escultor francès Francisco de Voge I va realitzar el retaule de sant Miquel al 1731. El rector Onofre Corbella va promoure un retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser entre 1791-1793. I, finalment, l'orguener Josep Cases i Soler va dur a terme un imponent orgue entre 1790-1792.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...
1 comentari
Més informació

Zurbarán i el Segle d'Or espanyol a les col·leccions del Museu Nacional

 Ahir al vespre es va inaugurar l'exposició "Zurbarán (sobre)natural" que es desenvoluparà al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins el 29 de juny de 2025. El nucli de la mostra és la reunió excepcional de tres rèpliques autògrafes amb l'argument iconogràfic de "la visió de sant Francesc d'Assís pel papa Nicolau V". Es podran admirar obres de gran qualitat des de dues perspectives: la pintura del mestre extremeny,  a mig camí entre el naturalisme barroc i la dimensió espiritual de la metafísica divina; o l'estètica de l'art contemporani català, que flueix i interpel·la l'obra zurbarnesca al llarg del recorregut expositiu.  En el catàleg he escrit un text, on explico el perquè de l'existència de 77 obres d'art al MNAC (69 pintures i 8 escultures) adscrites a l'escola espanyola del segle XVII. La presència d'aquest fons explica qui som, i com s'hem arribat fins aquí, ja que, més enllà de l'art català, el museu també ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

 El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a  documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació