Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2020

Retalls d'art a Mascançà

Antic retaule de Sant Pere Claver a Castellnou de Seana (foto: J.Y.)   El passat 8 d'octubre de 2020 es va presentar al Centre Cultural de Mollerussa l'11è número de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". En aquesta ocasió presentem un article que analitza tretze obres artístiques pladurgellenques, ordenades de forma cronològica. La majoria dels casos són béns no catalogats i que se'ls hi ha dedicat poca o nul·la atenció historiogràfica. Peces interessants que conformen el patrimoni històric de la comarca: heràldica (Bell-lloc d'Urgell i Aguilella), argenteria (Fondarella), l'època del barroc (El Palau d'Anglesola, Castellnou de Seana, El Poal, Bellvís i Linyola), Eclecticisme (Vilanova de Bellpuig), Modernisme (Bellvís), art franquista (Castellnou de Seana i Miralcamp) i pintura mural del segle XX (Miralcamp).

Un Suicidio de Catón de Luca Giordano en el Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al darrer exemplar de la revista "Napoli Nobilissima", aparegut aquest mes de setembre, hi ha un estudi , realitzat conjuntament amb Sílvia Blaya, sobre una pintura inèdita conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'una tela qu e reflecteix la iconografia d'un "Suïcidi de Cató" i l'atribuïm al napolità Luca Giordano. S'ha d'identificar aquesta obra amb un quadre venut el 1836 pel duc d'Híxar, el qual va formar part de la "galeria espanyola" del rei Lluís Felip I de França entre 1838-1848 (igual que el Martiri de sant Bartomeu de  Ribera), el 1852 fou comprat pel duc de Montpensier (i està documentat a Sevilla fins el 1892), i, finalment, el 1934 ingressa al museu català procedent del llegat de Francesc Fàbregas i Mas. Existeix una versió d'aquesta pintura a l'Art Gallery de Hamilton (Canadà) i una  còpia al Museu del Prado (Madrid). Ressò a la premsa: * Maria PALAU, " Un Giordano secret ", El

Ciutadilla i un retaule del segle XVI al Museu Nacional d'Art de Catalunya

Vista del retaule restaurat (foto: Servei Fotogràfic del MNAC) Ahir, 21 de juliol, es va presentar al Museu Trepat de Tàrrega el número 34 de la publicació "Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell"; tres mesos més tard del tradicional mes d'abril, degut al confinament que va  obligar el Covid-19 en aquelles dates. C onjuntament amb l'amiga Núria Prat, en aquest exemplar fem un article sobre un retaule escultòric del segle XVI conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, del qual s'havia dit que  procedia de Ciutadilla (l'Urgell). Primer investiguem la documentació arxivística de la Junta de Museus, després descrivim l'obra i expliquem la seva restauració, i, finalment, s'analitza la tècnica pictòrica usada (els pigments i les fulles metàl·liques de la policromia).

La rosassa de l'església de Bellpuig. Un model d'imitació (1568-1692)

Taller dels Gener, Rosassa de l'església de Bellpuig (1568-1574) Aquest cap de setmana s'ha repartit el número 33 de la revista Quaderns de " El Pregoner d'Urgell" . Enguany, el tema tractat ha estat l'arquitectura, en concret, la rosassa existent a la façana de l'església de Bellpuig (1568-1574)  i la difusió d'aquest model per les contrades properes, sobretot al sud del bisbat de la Seu d'Urgell. Al mateix temps, també fem referència a l'activitat de diferents mestres de cases en aquest context geogràfic: des de la família Gener (l'oncle Tomàs i el nebot Melcior), als qual hem atribuït l'esgl ésia de Miralcamp; el taller dels Vernach, francesos actius a Bellpuig i Vilagrassa, i que podien haver realitzat les esglésies de Castellserà i Bellmunt d'Urgell; més una llarga nòmina de tallers de la primera meitat del segle XVII que es fan ressò d'aquesta tipologia a les actuals comarques de l'Urgell, la Noguera i, puntualment, a

Josep Tremulles i el retaule de Santes Creus (1647-1651)

Atlant del retaule major a Santes Creus (foto: Elena Milà) A inicis de març ha sortit el número 29 de Santes creus. Revista de l'Arxiu Bibliogràfic  (corresponent a l'any 2018). Hi podeu trobar un article  sorgit a partir d'u na conferència que vaig realitzar el passat 13 d'octubre de 2018, en motiu de les jornades europees del patrimoni. L'argument principal és el retaule major de l'església conventual de Santes Creus. D'entrada contextualitzo el fenomen dels retaules, després realitzo una ràpida (però exhaustiva) biografia de l'escultor Josep Tremulles, i acabo amb la descripció-anàlisi de l'obra. A l'apèndix transcric  un document que vaig donar a conèixer a la meva tesi doctoral (2001): el contracte d'aprenentatge d'Antoni Tremulles, pare de Josep, amb l'escultor Bernat Montaner, l'any 1594. 

Una pintura de Paolo De Matteis en Barcelona: crónica de una comisión real

A la darrera setmana de l'any 2019, pels volts de Nadal, ha sortit la miscel·lània "Ricerche sull'arte a Napoli in età moderna. Saggi e documenti 2019". Dins del volum apareix un article dedicat a una pintura que es troba a les sales permanents del Museu Nacional d'Art de Catalunya, d'ençà la remodelació del 2018. Una versió del text, escrit simultàniament i en llengua catalana, va publicar-se al juliol de 2019 al " Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi ", en aquest cas  realitzat junt amb Marta Serra Majem (donat que hi ha una part dedicada a la restauració del quadre) .  L'obra en qüestió no té cap problema d'autoria i datació, ja que està signada i datada pel napolità Paolo De Matteis al 1710. La tela procedeix de l'església conventual de Nostra Senyora de la Bonanova a Barcelona, regida per monjos trinitaris descalços. Se'n coneixen dos esbossos prepartoris, localitzats a Munich (col·leccions estat