El passat 8 d'octubre de 2020 es va presentar al Centre Cultural de Mollerussa l'11è número de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". En aquesta ocasió presentem un article que analitza tretze obres artístiques pladurgellenques, ordenades de forma cronològica. La majoria dels casos són béns no catalogats i que se'ls hi ha dedicat poca o nul·la atenció historiogràfica. Peces interessants que conformen el patrimoni històric de la comarca: heràldica (Bell-lloc d'Urgell i Aguilella), argenteria (Fondarella), l'època del barroc (El Palau d'Anglesola, Castellnou de Seana, El Poal, Bellvís i Linyola), Eclecticisme (Vilanova de Bellpuig), Modernisme (Bellvís), art franquista (Castellnou de Seana i Miralcamp) i pintura mural del segle XX (Miralcamp).
Cinc mules de llaurar, un mapamundi i un diamant fi. Inventari de la casa de Mateu Pocurull al Palau d’Anglesola (1609)
El passat 16 de juny va sortir a la llum el número 37 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat per l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell, radicada a la vila de Bellpuig. Enguany realitzo l' estudi sobre un dels personatges més poderosos de la plana urgellenca al voltant de l'any 1600, en Mateu Pocurull del Palau d'Anglesola. Els Pocurull foren una destacada nissaga de mercaders i propietaris rurals de l'època moderna a Ponent, els quals eren castlans de la Novella i senyors de Fonollores i la Corbella. El seu inventari post-mortem, realitzat el 1609, ens mostra una extensa llista de terrenys rústics i béns immobles (d'on sobresurt un conjunt de cinc edificis del nucli antic palauanglesolí). Mateu Pocurull també exercia de prestador, per això té una important nòmina de préstecs amb diferents tipologies d'endeutats: des de corporacions veïnals, fins a comunitats eclesiàstiques, passant per la petita noblesa. A l'
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada