Passa al contingut principal

Francisco Montermoso: un escultor de Burgos a la Catalunya del segle XVI amb obra a Cervera

Francisco Montermoso, Àngel custodi, cap al 1567 
(foto: Joan-Hilari Muñoz)
Ahir es va penjar a la xarxa el número 24 de la revista "Miscel·lània cerverina", editada per la Paeria de Cervera. En aquest cas publico un text sobre un mestre castellà actiu a Catalunya durant l'època del Renaixement, Francisco Montermoso. Dedicat a aquest artífex havia realitzat un breu estudi l'any 2004, i ara actualitzo l'estat de la qüestió i, a més, ofereixo noves perspectives mitjançant l’atribució d’algunes obres a partir de la comparació estilística. La majoria dels treballs assignats són en indrets on es troba documentat (Barcelona, Cervera o Tortosa), incrementant i enriquint el volum de feina coneguda que va dur a terme. Entre les recents atribucions hi ha: la façana de la Casa del Degà de Barcelona (cap al 1548), la Casa Joan de Cervera (1549), la portada de l'església prioral de Reus (cap al 1562), imatgeria arquitectònica a la catedral de Tortosa (entre 1562-1566), obres al Palau Despuig de Tortosa (cap al 1564) i la porta d'un estudi de l'antiga Casa de la Ciutat de Tortosa (cap al 1567).




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un Suicidio de Catón de Luca Giordano en el Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al darrer exemplar de la revista "Napoli Nobilissima", aparegut aquest mes de setembre, hi ha un estudi , realitzat conjuntament amb Sílvia Blaya, sobre una pintura inèdita conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'una tela qu e reflecteix la iconografia d'un "Suïcidi de Cató" i l'atribuïm al napolità Luca Giordano. S'ha d'identificar aquesta obra amb un quadre venut el 1836 pel duc d'Híxar, el qual va formar part de la "galeria espanyola" del rei Lluís Felip I de França entre 1838-1848 (igual que el Martiri de sant Bartomeu de  Ribera), el 1852 fou comprat pel duc de Montpensier (i està documentat a Sevilla fins el 1892), i, finalment, el 1934 ingressa al museu català procedent del llegat de Francesc Fàbregas i Mas. Existeix una versió d'aquesta pintura a l'Art Gallery de Hamilton (Canadà) i una  còpia al Museu del Prado (Madrid). Ressò a la premsa: * Maria PALAU, " Un Giordano secret ", El

Sobre portes i finestres de pedra

  Portada del llibre publicat A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a podern-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.  L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "

Un retaule major per a Granollers (1492/1493-1500)

Taller dels Vergós, Crist camí del calvari (detall) El 22 de març d'enguany es va inaugurar l' exposició "Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve" al Museu de Granollers, que romandrà oberta durant 12 mesos. Amb motiu de la qual, també s'ha editat un llibre, on participo mitjançant un text sobre el conjunt pictòric. Es tracta d'un estat de la qüestió sobre l'obra, amb un repàs de la documentació, un anàlisi iconogràfic i una nova proposta de reconstrucció del retaule (a patir de les dimensions de les taules i altres aspectes). Finalment, abordo el tema estilístic sobre l'anomenat "grup Vergós", un calaix de sastre on hi ha els germans Pau i Rafael Vergós, el pare Jaume Vergós II, i altres pintors subcontractats (Joan Gascó, el Mestre de l'Alliberament de Galceran -sorgit a partir de  la cultura artística de Joan Barceló-, el Mestre d'Ithaca i un col·laborador seu que treballa al retaule de la Doma a la Garriga -educ