Passa al contingut principal

El patrimoni artístic i arquitectònic de l'Urgell. Una reflexió

Ahir es va presentar el número 35 de la revista Urtx al Museu Trepat de Tàrrega, on hi he participat en dos articles. En aquest cas esmento el text realitzat conjuntament amb l'amiga Maria Garganté, on reflexionenm sobre el concepte de patrimoni històric (en la seva vessant artística i arquitectònica) relacionat amb la comarca de l'Urgell. Què podem entendre per patrimoni i des de quan es valora? Quin és el lloc que ocupa l'Urgell a l'imaginari patrimonial i turístic català? I intentem escatir la percepció (també dels propis habitants del territori urgellenc) respecte al seu patrimoni cultural, quins períodes històrics han estat i són més valorats, quina ha estat la fortuna que han tingut algunes obres disperes en museus i quins monuments s'han convertit en emblemàtics per "vendre" l'atractiu a l'exterior.
Portada de l'església de Santa Maria d'Agramunt (foto: J.Y.).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cinc mules de llaurar, un mapamundi i un diamant fi. Inventari de la casa de Mateu Pocurull al Palau d’Anglesola (1609)

El passat 16 de juny va sortir a la llum el número 37 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat per l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell, radicada a la vila de Bellpuig. Enguany realitzo l' estudi sobre un dels personatges més poderosos de la plana urgellenca al voltant de l'any 1600, en Mateu Pocurull del Palau d'Anglesola. Els Pocurull foren una destacada nissaga de mercaders i propietaris rurals de l'època moderna a Ponent, els quals eren castlans de la Novella i senyors de Fonollores i la Corbella. El seu inventari post-mortem,  realitzat el 1609, ens mostra una extensa llista de terrenys rústics i béns immobles (d'on sobresurt un conjunt de cinc edificis del nucli antic palauanglesolí). Mateu Pocurull també exercia de prestador, per això té una important nòmina de préstecs amb diferents tipologies d'endeutats: des de corporacions veïnals, fins a comunitats eclesiàstiques, passant per la petita noblesa. A l'

Mònica, any 1676. Un escàndol sexual al Palau d'Anglesola

Avui, 10 d'octubre, s'ha presentat al teatre "l'Amistat" de Mollerussa el número 14 de la revista "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany publico una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local en el segle XVII. A partir d'un procés judicial, una sèrie de sòrdids testimonis són interrogats i, amb un llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble, així com les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació i el desterrament. 

Un calvario inédito de Juan de Juanes en el monasterio de Poblet

El cap de setmana passat va sortir el darrer número de la revista "Ars Magazine", número 39, on juntament amb l'amic Damià Amorós publiquem un article sobre una obra que actualment es conserva al monestir de Poblet, i que es pot atribuir al valencià Joan de Joanes. Es tracta una pintura sobre taula traspassada a tela de gran format (255 x 163'5 cm) que va ingressar al cenobi a través d'una donació d'un col·leccionista privat. L'obra es pot comparar amb un altre calvari del mateix pintor, avui conservat a la Spanish Gallery del castell d'Auckland (al Regne Unit), per l'estil i la datació tardana (entre 1578-1579). Joan de Joanes, Calvari, Monestir de Poblet (foto: Àngela Llop) Ressò a la premsa: http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1425228-art-inedit-a-poblet.html https://www.radioestel.cat/noticia_extendida.php?id=restel&idnot=5484 http://www.lasprovincias.es/culturas/joan-joanes-inedito-20180707004841-ntvo.html Res