Passa al contingut principal

Artesans del barroc. Cervera i l'art del seu temps

Avui s'ha presentat aquest volum que culmina una exposició amb el mateix nom que es va desenvolupar a Cervera entre l'octubre de 2019 i el març de 2020, la qual vaig comissariar conjuntament amb Francesc Miralpeix, professor de la Universitat de Girona. La mostra intentava explicar el paisatge artesanal i social de la Cervera de l'època del barroc. El llibre va més enllà d'una anàlisi pictòrica i escultòrica, també hi ha una contextualització històrica (a càrrec del Dr. Joaquim Albareda) i una d' arquitectònica (a càrrec de la Dra. Maria Garganté); al final també apareix un llistat de les peces presents a la mostra. Per la meva part, he treballat el capítol que porta el títol de "L'escultura barroca a Cervera i a la Segarra (1640-1814)", on pretenc donar una visió panoràmica del treball en escultura a tota la comarca en aquell període, des dels grans mestres com Joan Grau, Pere Costa o Jaume Padró, fins als artífexs menys coneguts, sovint amb obra documentada i no conservada. Per tant, l'estudi es basa en un profund estat de la qüestió, i faig referència a algunes obres inèdites, com els relleus de sant Cristòfol (foto) de Francesc Grau (conservats a l'església de Sant Cristòfol de Cervera), o l'antic retaule de sant Tomàs d'Aquino que hi havia a l'església de Sant Domènec de Cervera (actualment al temple cerverí de Santa Maria), entre moltes d'altres.
Francesc Grau, Derrota del diable davant la creu (foto: Marc Castellà)

Cliqueu aquí per a una: Visita virtual (de l'expo)

Ressò mediàtic de l'exposició i el catàleg:
- VELASCO, A., "La revolució serà barroca", La República, 2019 (1 de novembre).
AMORÓS, D., "Artesans del barroc: Cervera i l'art del seu temps", El Temps de les Arts, 2019 (20 de novembre).
- GRANELL, A., "Cervera i els artesans del barroc", Núvol. El digital de la cultura, 2019 (25 de novembre).
- RIBERA, R., "Artesanos del barroco. Cervera y el arte de su tiempo", Infoenpunto, 2021(13 de juny).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cinc mules de llaurar, un mapamundi i un diamant fi. Inventari de la casa de Mateu Pocurull al Palau d’Anglesola (1609)

El passat 16 de juny va sortir a la llum el número 37 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat per l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell, radicada a la vila de Bellpuig. Enguany realitzo l' estudi sobre un dels personatges més poderosos de la plana urgellenca al voltant de l'any 1600, en Mateu Pocurull del Palau d'Anglesola. Els Pocurull foren una destacada nissaga de mercaders i propietaris rurals de l'època moderna a Ponent, els quals eren castlans de la Novella i senyors de Fonollores i la Corbella. El seu inventari post-mortem,  realitzat el 1609, ens mostra una extensa llista de terrenys rústics i béns immobles (d'on sobresurt un conjunt de cinc edificis del nucli antic palauanglesolí). Mateu Pocurull també exercia de prestador, per això té una important nòmina de préstecs amb diferents tipologies d'endeutats: des de corporacions veïnals, fins a comunitats eclesiàstiques, passant per la petita noblesa. A l'

Mònica, any 1676. Un escàndol sexual al Palau d'Anglesola

Avui, 10 d'octubre, s'ha presentat al teatre "l'Amistat" de Mollerussa el número 14 de la revista "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany publico una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local en el segle XVII. A partir d'un procés judicial, una sèrie de sòrdids testimonis són interrogats i, amb un llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble, així com les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació i el desterrament. 

Un calvario inédito de Juan de Juanes en el monasterio de Poblet

El cap de setmana passat va sortir el darrer número de la revista "Ars Magazine", número 39, on juntament amb l'amic Damià Amorós publiquem un article sobre una obra que actualment es conserva al monestir de Poblet, i que es pot atribuir al valencià Joan de Joanes. Es tracta una pintura sobre taula traspassada a tela de gran format (255 x 163'5 cm) que va ingressar al cenobi a través d'una donació d'un col·leccionista privat. L'obra es pot comparar amb un altre calvari del mateix pintor, avui conservat a la Spanish Gallery del castell d'Auckland (al Regne Unit), per l'estil i la datació tardana (entre 1578-1579). Joan de Joanes, Calvari, Monestir de Poblet (foto: Àngela Llop) Ressò a la premsa: http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1425228-art-inedit-a-poblet.html https://www.radioestel.cat/noticia_extendida.php?id=restel&idnot=5484 http://www.lasprovincias.es/culturas/joan-joanes-inedito-20180707004841-ntvo.html Res