Salta al contingut principal

Arte del Renacimiento y Barroco en San Esteban de Litera

Ahir divendres 6 d'agost de 2021, es va presentar el llibre "San Esteban de Litera. Historia viva de la villa y de sus gentes", editat per l'Ajuntament de la població aragonesa, i coordinat per tres membres del Centre d'Estudis Lliterans (Cellit): Víctor Bayona, Sergio Monzón i Joan Rovira. Entre els trenta-un col·laboradors, de diferents disciplines, també hi podeu trobar un breu article escrit per mi. En el qual tracto l'escultura (breument l'arquitectura i alguna cosa de pintura) duta a terme a la vila de Sant Esteve de Llitera entre el segle XVI i inicis del segle XIX; hi ha abundants testimonis fotogràfics i poques restes conservades actualment. Fent una ràpida síntesi trobem: unes interessants voltes estrellades a l'església parroquial de l'època del Renaixement, un fragment de bust d'apòstol o profeta en fusta (entre 1575-1600), l'espectacular retaule de Santiago realitzat al primer quart del segle XVII (no apareix foto de l'obra perquè es conserva en una capella privada i els propietaris no han donat el vist-i-plau, però el podeu visualitzar al volum 7 de l'inventari d'esglésies de Josep M. Gavín), el retaule de la Mare de Déu de la Guardia (cap al 1750), l'antic retaule de sant Miquel que atribueixo a l'escultor Félix de Sayas entre 1770-1780, i l'antic retaule major que adjudico al lleidatà Ramon Corcelles entre 1814-1816 (on apareix l'escut del bisbe de Lleida d'aquell període).

Ramon Corcelles, Antic retaule major 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.

Vue inédite d'Abbeville (1827) attribué à David Roberts conservée dans un musée de Barcelona

A inicis d'abril ha sortit el número XXIII del butlletí de la "Société Émulation" d'Abbeville, una societat científica existent en un municipi francès del departament del Somme. En aquest cas he fet un article sobre una obra que reflecteix una vista urbàna inèdita d'Abbeville , en la qual hi ha representada la plaça del Mercat del Blat, i de fons la presència de la magnífica col·legiata de Saint-Vulfran. A més, la pintura també ha servit per il·lustrar la portada d'aquest número de la revista . Abbeville era una etapa obligatòria per a tots aquells que iniciaven el "Grand Tour", en el camí que venia de la Gran Bretanya i anava cap a París. El quadre  en qüestió, conservat al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ara estarà ben contextualitzat: es pot atribuir al  pintor anglès David Roberts, i datar l'any 1827. Obra que posteriorment fou gravada per Henry Winkles, el 1834, i àmpliament difosa i versionada per altres artistes. 

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.