Passa al contingut principal

Arte del Renacimiento y Barroco en San Esteban de Litera

Ramon Corcelles, Antic retaule major 
Ahir divendres 6 d'agost de 2021, es va presentar el llibre "San Esteban de Litera. Historia viva de la villa y de sus gentes", editat per l'Ajuntament de la població aragonesa, i coordinat per tres membres del Centre d'Estudis Lliterans (Cellit): Víctor Bayona, Sergio Monzón i Joan Rovira. Entre els trenta-un col·laboradors, de diferents disciplines, també hi podeu trobar un breu article escrit per mi. En el qual tracto l'escultura (breument l'arquitectura i alguna cosa de pintura) duta a terme a la vila de Sant Esteve de Llitera entre el segle XVI i inicis del segle XIX; hi ha abundants testimonis fotogràfics i poques restes conservades actualment. Fent una ràpida síntesi trobem: unes interessants voltes estrellades a l'església parroquial de l'època del Renaixement, un fragment de bust d'apòstol o profeta en fusta (entre 1575-1600), l'espectacular retaule de Santiago realitzat al primer quart del segle XVII (no apareix foto de l'obra perquè es conserva en una capella privada i els propietaris no han donat el vist-i-plau, però el podeu visualitzar al volum 7 de l'inventari d'esglésies de Josep M. Gavín), el retaule de la Mare de Déu de la Guardia (cap al 1750), l'antic retaule de sant Miquel que atribueixo a l'escultor Félix de Sayas entre 1770-1780, i l'antic retaule major que adjudico al lleidatà Ramon Corcelles entre 1814-1816 (on apareix l'escut del bisbe de Lleida d'aquell període).



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un Suicidio de Catón de Luca Giordano en el Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al darrer exemplar de la revista "Napoli Nobilissima", aparegut aquest mes de setembre, hi ha un estudi , realitzat conjuntament amb Sílvia Blaya, sobre una pintura inèdita conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'una tela qu e reflecteix la iconografia d'un "Suïcidi de Cató" i l'atribuïm al napolità Luca Giordano. S'ha d'identificar aquesta obra amb un quadre venut el 1836 pel duc d'Híxar, el qual va formar part de la "galeria espanyola" del rei Lluís Felip I de França entre 1838-1848 (igual que el Martiri de sant Bartomeu de  Ribera), el 1852 fou comprat pel duc de Montpensier (i està documentat a Sevilla fins el 1892), i, finalment, el 1934 ingressa al museu català procedent del llegat de Francesc Fàbregas i Mas. Existeix una versió d'aquesta pintura a l'Art Gallery de Hamilton (Canadà) i una  còpia al Museu del Prado (Madrid). Ressò a la premsa: * Maria PALAU, " Un Giordano secret ", El

Sobre portes i finestres de pedra

  Portada del llibre publicat A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a podern-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.  L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "

El patrimoni artístic i arquitectònic de l'Urgell. Una reflexió

Portada de l'església de Santa Maria d'Agramunt (foto: J.Y.). Ahir es va presentar el número 35 de la revista Urtx al Museu Trepat de Tàrrega, on hi he participat en dos articles. En aquest cas esmento el text realitzat conjuntament amb l'amiga Maria Garganté, on reflexionenm sobre el concepte de patrimoni històric (en la seva vessant artística i arquitectònica) relacionat amb la comarca de l'Urgell. Què podem entendre per patrimoni i des de quan es valora? Quin és el lloc que ocupa l'Urgell a l'imaginari patrimonial i turístic català? I intentem escatir la percepció (també dels propis habitants del territori urgellenc) respecte al seu patrimoni cultural, quins períodes històrics han estat i són més valorats, quina ha estat la fortuna que han tingut algunes obres disperes en museus i quins monuments s'han convertit en emblemàtics per "vendre" l'atractiu a l'exterior.