La nissaga dels escultors Sala de Sarral (segles XIX i XX)

El passat mes de desembre de 2020 va aparèixer el número 38 de la revista "Aplec de Treballs. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà". En aquest exemplar, juntament amb l'amic Damià Amorós, duem a terme un article sobre uns escultors pocs coneguts, com són diferents membre de la família Sala, originaris de Barcelona, però establerts a Sarral a cavall dels segles XIX i XX al "Mas dels Ninos". La població sarralenca és coneguda per l'extracció d'alabastre i l'existència de tallers artístics des del segle XVI fins a l'actualitat, en canvi, aquests artistes es dediquen a les figures de pessebre. Es tracta de Joan Sala i Cunillera (1851-1926), segurament identificable amb el "Jueu de Sarral", i la seva filla Teresa Sala i Verdú, de qui val la pena destacar que potser és la primera dona i artista documentada a la Conca de Barberà.

Ressò a la premsa:

* Júlia GIRIBETS, "Els enigmàtics escultors de la família Sala", Diari de Tarragona, 24 de gener de 2021.

Signatura de Josep Sala a la base d'una figura (foto: Damià Amorós)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Més informació

Mònica, any 1676. Un escàndol sexual al Palau d'Anglesola

Avui, 10 d'octubre, s'ha presentat al teatre "l'Amistat" de Mollerussa el número 14 de la revista "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany publico una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local en el segle XVII. A partir d'un procés judicial, una sèrie de sòrdids testimonis són interrogats i, amb un llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble, així com les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació i el desterrament.

Més informació

Recerca

Llibres * L'escultor Damià Forment a Catalunya , Lleida, 1999. [ISBN: 84-8409-023-X] [vegeu-ne una ressenya: Laureà PAGAROLAS, " Notes bibliogràfiques ", Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols, Barcelona, XVII, 1999, pàgs. 301-302] * (Juntament amb Jaume TORRES i GROS), Recopilació de gravats, dibuixos i fotografies del mausoleu de Ramon Folch de Cardona, Bellpuig, 2000. [D.L.: L-847-2000] * L'escultura a Catalunya entre 1490 i 1575. De la tradició medieval a la difusió i consolidació de les formes "a la romana" , Barcelona, 2001. [ISBN: 84-475-2578-3] * Mollerussa , Valls, 2003. [ISBN: 84-96035-15-8] * Llibre Ver del Convent de Bellpuig , Tàrrega, 2003. [D.L.: L-1211/99] [vegeu-ne un report: Josep PERARNAU i ESPELT, " Notícies bibliogràfiques ", Arxiu de Textos Catalans Antics, Barcelona, 25, 2006, pàgs. 688-689] * (Juntament amb Isidre PUIG i SANCHIS), El Palau d'Anglesola. L'església de Sant Joan Bapt

Més informació

Joan Yeguas Gassó

Cercar en aquest blog