Passa al contingut principal

Sobre portes i finestres de pedra

 

Portada del llibre publicat
A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a podern-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies. 

L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "Mascançà", Museu de Tàrrega-Urgell, Museu Trepat de Tàrrega, Museu Comarcal de Cervera i Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell.


Ressò a la premsa:

* Miquel BRESOLÍ, "Joan Yeguas recull en un llibre portes i finestres renaixentistes de la plana de Ponent", Vilaweb Mollerussa, 27 de gener de 2021.

* Ignasi GÓMEZ CABRERA, "Joan Yeguas presenta el seu nou llibre 'Sobre portes i finestres de pedra'", Mollerussa Televisió, 26 de gener de 2021.  

* "Joan Yeguas publica un llibre sobre portes i finestres del Renaixement a la plana de Lleida", Comarques de Ponent, 28 de gener de 2021.

* "Joan Yeguas recull 20 anys de recerca en el llibre 'Sobre portes i finestres de pedra'", Territoris.cat, 28 de gener de 2021.

* "Joan Yeguas publica el primer llibre d'art de Catalunya sobre portes i finestres del Renaixement", Cultura i paisatge.cat, 28 de gener de 2021.

* Ia BONET, "Art al territori: parlem amb Joan Yeguas sobre la seva recerca 'Sobre portes i finestres de pedra'", Alpicat Ràdio, 10 de febrer de 2021.

* Jordi BONILLA, "Joan Yeguas: la difusió artística s'ha de fer si creus que allò que un valor afegit", Territoris.cat, 12 de febrer de 2021.

* Jaume BARRULL CASTELLVÍ, "Renaixement d'estar per casa", Lectura [suplement dominical del diari Segre], núm. 1.186, 14 de febrer de 2021, pàgs. 16-19.

* "El primer llibre d'art de Catalunya sobre portes i finestres publicat per Joan Yeguas", El Pregoner d'Urgell, núm. 933, 20 de febrer de 2021.

* Ariadna GUIU, "Descobrint portes i finestres de pedra de la mà de l'historiador Joan Yeguas", El Pla d'Urgell TV, 19 de febrer de 2021.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Josep Tremulles i el retaule de Santes Creus (1647-1651)

Atlant del retaule major a Santes Creus (foto: Elena Milà) A inicis de març ha sortit el número 29 de Santes creus. Revista de l'Arxiu Bibliogràfic  (corresponent a l'any 2018). Hi podeu trobar un article  sorgit a partir d'u na conferència que vaig realitzar el passat 13 d'octubre de 2018, en motiu de les jornades europees del patrimoni. L'argument principal és el retaule major de l'església conventual de Santes Creus. D'entrada contextualitzo el fenomen dels retaules, després realitzo una ràpida (però exhaustiva) biografia de l'escultor Josep Tremulles, i acabo amb la descripció-anàlisi de l'obra. A l'apèndix transcric  un document que vaig donar a conèixer a la meva tesi doctoral (2001): el contracte d'aprenentatge d'Antoni Tremulles, pare de Josep, amb l'escultor Bernat Montaner, l'any 1594. 

Un retaule major per a Granollers (1492/1493-1500)

Taller dels Vergós, Crist camí del calvari (detall) El 22 de març d'enguany es va inaugurar l' exposició "Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve" al Museu de Granollers, que romandrà oberta durant 12 mesos. Amb motiu de la qual, també s'ha editat un llibre, on participo mitjançant un text sobre el conjunt pictòric. Es tracta d'un estat de la qüestió sobre l'obra, amb un repàs de la documentació, un anàlisi iconogràfic i una nova proposta de reconstrucció del retaule (a patir de les dimensions de les taules i altres aspectes). Finalment, abordo el tema estilístic sobre l'anomenat "grup Vergós", un calaix de sastre on hi ha els germans Pau i Rafael Vergós, el pare Jaume Vergós II, i altres pintors subcontractats (Joan Gascó, el Mestre de l'Alliberament de Galceran -sorgit a partir de  la cultura artística de Joan Barceló-, el Mestre d'Ithaca i un col·laborador seu que treballa al retaule de la Doma a la Garriga -educ

Un Suicidio de Catón de Luca Giordano en el Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al darrer exemplar de la revista "Napoli Nobilissima", aparegut aquest mes de setembre, hi ha un estudi , realitzat conjuntament amb Sílvia Blaya, sobre una pintura inèdita conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'una tela qu e reflecteix la iconografia d'un "Suïcidi de Cató" i l'atribuïm al napolità Luca Giordano. S'ha d'identificar aquesta obra amb un quadre venut el 1836 pel duc d'Híxar, el qual va formar part de la "galeria espanyola" del rei Lluís Felip I de França entre 1838-1848 (igual que el Martiri de sant Bartomeu de  Ribera), el 1852 fou comprat pel duc de Montpensier (i està documentat a Sevilla fins el 1892), i, finalment, el 1934 ingressa al museu català procedent del llegat de Francesc Fàbregas i Mas. Existeix una versió d'aquesta pintura a l'Art Gallery de Hamilton (Canadà) i una  còpia al Museu del Prado (Madrid). Ressò a la premsa: * Maria PALAU, " Un Giordano secret ", El