Sobre portes i finestres de pedra

Portada del llibre publicat

A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a poder-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.

L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "Mascançà", Museu de Tàrrega-Urgell, Museu Trepat de Tàrrega, Museu Comarcal de Cervera i Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell.

Ressenyes:

* Daniel ALTISENT, "Joan Yeguas Gassó. Sobre portes i finestres", Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell, 13, 2022, p. 183-184.

* Antoni CONEJO, "Yeguas Gassó, Joan, 2021. Sobre portes i finestres de pedra", Svmma. Revista de Cultures Medievals, 21, 2023, p. 154-157.

Ressò a la premsa:

* Ignasi GÓMEZ CABRERA, "Joan Yeguas presenta el seu nou llibre 'Sobre portes i finestres de pedra", Mollerussa Televisió, 26 de gener de 2021.
* Miquel BRESOLÍ, "Joan Yeguas recull en un llibre portes i finestres renaixentistes de la plana de Ponent", Vilaweb Mollerussa, 27 de gener de 2021.
* "Joan Yeguas publica un llibre sobre portes i finestres del Renaixement a la plana de Lleida", Comarques de Ponent, 28 de gener de 2021.
* "Joan Yeguas recull 20 anys de recerca en el llibre 'Sobre portes i finestres de pedra'", Territoris.cat, 28 de gener de 2021.
* "Joan Yeguas publica el primer llibre d'art de Catalunya sobre portes i finestres del Renaixement", Cultura i paisatge.cat, 28 de gener de 2021.
* Ia BONET, "Art al territori: parlem amb Joan Yeguas sobre la seva recerca 'Sobre portes i finestres de pedra'", Alpicat Ràdio, 10 de febrer de 2021.
* Jordi BONILLA, "Joan Yeguas: la difusió artística s'ha de fer si creus que allò que un valor afegit", Territoris.cat, 12 de febrer de 2021.
* Jaume BARRULL CASTELLVÍ, "Renaixement d'estar per casa", Lectura [suplement dominical del diari Segre], núm. 1.186, 14 de febrer de 2021, pàgs. 16-19.
* "El primer llibre d'art de Catalunya sobre portes i finestres publicat per Joan Yeguas", El Pregoner d'Urgell, núm. 933, 20 de febrer de 2021.
* Ariadna GUIU, "Descobrint portes i finestres de pedra de la mà de l'historiador Joan Yeguas", El Pla d'Urgell TV, 19 de febrer de 2021.
* Jordi BORRÀS, "La perifèria del Renaixement", La Mira, 5 de febrer de 2022.

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Més informació

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

El número 34 de la "Miscel·lània del CERE" (revista del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) s'ha dedicat a la vila de Flix. En aquest volum hi participo amb un article , escrit conjuntament amb els amics Joan-Hilari Muñoz (tortosí i bon coneixedor de la història i l'art del bisbat ebrenc) i Ireneu Visa (jove flixanco que ha propiciat i ha estat l'ànima d'aquest estudi). L'objectiu del text és l'atribució d'un grup d'escultures a l'artífex basc Joan de Sobralde conservades a l'església de Flix, i que s'insereixen dins la primera cronologia constructiva d'aquest temple. Es tracta d'unes trones (vegeu foto), unes claus de volta i tasques constructives. La figura de Sobralde és coneguda per la seva activitat a documentada: Lleida (1547 a la Seu Vella), Vinaròs (1560 a l'arxiprestal) i Tortosa (1562-1580 com a mestre major de la catedral), entre altres treballs puntuals; i l'atribució de la portada de l'es...

Més informació

Zurbarán i el Segle d'Or espanyol a les col·leccions del Museu Nacional

Ahir al vespre es va inaugurar l'exposició "Zurbarán (sobre)natural" que es desenvoluparà al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins el 29 de juny de 2025. El nucli de la mostra és la reunió excepcional de tres rèpliques autògrafes amb l'argument iconogràfic de "la visió de sant Francesc d'Assís pel papa Nicolau V". Es podran admirar obres de gran qualitat des de dues perspectives: la pintura del mestre extremeny, a mig camí entre el naturalisme barroc i la dimensió espiritual de la metafísica divina; o l'estètica de l'art contemporani català, que flueix i interpel·la l'obra zurbarnesca al llarg del recorregut expositiu. En el catàleg he escrit un text, on explico el perquè de l'existència de 77 obres d'art al MNAC (69 pintures i 8 escultures) adscrites a l'escola espanyola del segle XVII. La presència d'aquest fons explica qui som, i com s'hem arribat fins aquí, ja que, més enllà de l'art català, el museu també ...

Més informació

Joan Yeguas Gassó

Cercar en aquest blog