Passa al contingut principal

Notes sobre portades renaixentistes al Segrià

 El passat 22 de desembre de 2020 es va presentar a Lleida el número 7 de "Shikar. Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià", on apareix un article meu dedicat a l'analisi de l'arquitectura del segle XVI en aquesta zona. Ens centrem en les portades d'edificis religiosos o civils, en concret: l'església parroquial de Sarroca de Lleida, l'església de la Puríssima Sang de Lleida, els testimonis d'antigues portalades als temples d'Alguaire i la Granja d'Escarp, Cal Doctores d'Alfès o altres portals voltats en cases particulars. Finalment, també fem una nota sobra la creu de terme d'Almenar. Una sèrie d'obres que presenten característiques formals que es poden datar amb precisió, cosa que permetrà una millor contextualització històrica del fenomen artístic.

Portada de l'església de la Puríssima Sang de Lleida, 1560-1575 (foto: J.Y.)




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.

Mònica, any 1676. Un escàndol sexual al Palau d'Anglesola

Avui, 10 d'octubre, s'ha presentat al teatre "l'Amistat" de Mollerussa el número 14 de la revista "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany publico una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local en el segle XVII. A partir d'un procés judicial, una sèrie de sòrdids testimonis són interrogats i, amb un llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble, així com les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació i el desterrament. 

Recerca

Llibres *   L'escultor Damià Forment a Catalunya , Lleida, 1999. [ISBN: 84-8409-023-X] [vegeu-ne una ressenya: Laureà PAGAROLAS, " Notes bibliogràfiques ", Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols, Barcelona, XVII, 1999, pàgs. 301-302] * (Juntament amb Jaume TORRES i GROS), Recopilació de gravats, dibuixos i fotografies del mausoleu de Ramon Folch de Cardona, Bellpuig, 2000. [D.L.: L-847-2000] *   L'escultura a Catalunya entre 1490 i 1575. De la tradició medieval a la difusió i consolidació de les formes "a la romana" , Barcelona, 2001. [ISBN: 84-475-2578-3] *   Mollerussa , Valls, 2003. [ISBN: 84-96035-15-8] *   Llibre Ver del Convent de Bellpuig , Tàrrega, 2003. [D.L.: L-1211/99] [vegeu-ne un report: Josep PERARNAU i ESPELT, " Notícies bibliogràfiques ", Arxiu de Textos Catalans Antics, Barcelona, 25, 2006, pàgs. 688-689] * (Juntament amb Isidre PUIG i SANCHIS),  El Palau d'Anglesola. L'església de Sant Joan Bapt