Passa al contingut principal

Encàrrecs artístics (1505-1517) derivats del testament de Galceran de Requesens: Barcelona, Montserrat i Palamós

Taller de Joan de Rosenbach, estampa de la Mare de Déu de 
Montserrat amb les creus cobertes del camí de la costa de Collbató




En el número 34 de la revista "Estudis del Baix Empordà", publicat poc abans de Nadal, apareix un article que pretén donar a conèixer una sèrie de comissions artístiques realitzades a la Catalunya d'inicis del segle XVI. Es tracta de diverses comandes pietoses vinculades amb el testament de Galceran de Requesens, a qui també dediquem una breu biografia inicial. Unes obres que es porten a terme en llocs importants dins la trajectòria vital del personatge, i que s'inicien després de la seva mort, el 1505. Un dels indrets principals fou el santuari de Montserrat, on es rehabilita una capella, es decora amb un nou retaule, i s'adeqüen les set creus del camí vell de Collbató (vegeu la foto). A Barcelona es reforma l'església de Sant Miquel, també amb un nou retaule. I, finalment, s'executa un sepulcre a la parroquial de Palamós, del qual no han quedat testimonis materials.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cinc mules de llaurar, un mapamundi i un diamant fi. Inventari de la casa de Mateu Pocurull al Palau d’Anglesola (1609)

El passat 16 de juny va sortir a la llum el número 37 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat per l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell, radicada a la vila de Bellpuig. Enguany realitzo l' estudi sobre un dels personatges més poderosos de la plana urgellenca al voltant de l'any 1600, en Mateu Pocurull del Palau d'Anglesola. Els Pocurull foren una destacada nissaga de mercaders i propietaris rurals de l'època moderna a Ponent, els quals eren castlans de la Novella i senyors de Fonollores i la Corbella. El seu inventari post-mortem,  realitzat el 1609, ens mostra una extensa llista de terrenys rústics i béns immobles (d'on sobresurt un conjunt de cinc edificis del nucli antic palauanglesolí). Mateu Pocurull també exercia de prestador, per això té una important nòmina de préstecs amb diferents tipologies d'endeutats: des de corporacions veïnals, fins a comunitats eclesiàstiques, passant per la petita noblesa. A l'

Mònica, any 1676. Un escàndol sexual al Palau d'Anglesola

Avui, 10 d'octubre, s'ha presentat al teatre "l'Amistat" de Mollerussa el número 14 de la revista "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany publico una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local en el segle XVII. A partir d'un procés judicial, una sèrie de sòrdids testimonis són interrogats i, amb un llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble, així com les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació i el desterrament. 

Eveli Bulbena i la seva col·lecció d'art: orígens, Guerra Civil i actualitat

Etiqueta enganxada sota una Mare de Déu al Museu Marès de Barcelona Aquest mes d'abril ha sortit la publicació " Col·leccionistes que han fet museus 2022 ", on es recullen els fruits corresponents a la tercera edició de la jornada organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya, i celebrada el passat 25 d'abril de 2022. En aquesta ocasió, i en col·laboració amb l'amic Santos Mateos, hem fet un estudi sobre el periple que va tenir la col·lecció d'art d'Eveli Bulbena (Barcelona, 1889-1960). Bulbena va abraçar una trajectòria professional variada, fent de pintor, dissenyador, músic, escriptor i crític d'art. De tarannà conservador i profundament religiós, va encarnar la intel·lectualitat del pessebrisme a la primera meitat del segle XX. Posseïa una col·lecció heretada de figures de pessebre, majoritàriament de l'escultor Ramon Amadeu, del qual va realitzar la primera monografia. Al text destaca la documentada confiscació d'aquest conjunt a