Entre el 27 i el 30 de juny de 2012 s'ha celebrat un congrés de geología a la Universitat del País Basc, en concret, es tractava d'una reunió científica conjuta entre dues societats espanyoles, la de Mineralogia i la d'Argiles. En aquest marc hem presentat una comunicació entre professors del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica (UB), una professora de l'Escola Superior de Conservació i Restauració (Aiguablava), així com conservadors i restauradors del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Si no hi ha un document d'arxiu, és molt difícil establir la pedrera de procedència d'un bloc d'alabastre que es conserva a una església o museu, però de fa temps que s'intenten fer aproximacions a través d'isòtops de sofre combinats amb isòtops d'estronci, i el seu contingut en oxígen. A través d'aquest sistema, s'ha aconseguit diferenciar les pedreres d'orígen marí (com Beuda o Òdena) de les tipus lacustre (com Sarral, Gelsa o Ninyerola). Vegeu més en el text publicat en anglès a "Macla. Revista de la Sociedad Española de Mineralogía".
D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada