Passa al contingut principal

La riquesa artística de Vilagrassa i Anglesola a l'època del Renaixement (1500-1640)

El divendres 20 de setembre de 2013 es va presentar a la parroquial de Vilagrassa el llibre: "Romànic a les terres de Lleida. Estudis sobre Vilagrassa", com a les actes de la XVII Jornada de Treball organitzades a finals de 2011. Al darrere de tot hi ha el Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Dins d'un títol tan medieval, hi trobem el meu article d'època moderna, on s'estudien diferents obres "renaixentistes" de les dues viles urgellenques. De Vilagrassa hi podeu trobar l'ermita del Roser (1561-1600); i modificacions de l'església parroquial (1549-1608). D'Anglesola: el retaule de santa Anna (1523-1524), que atribuïm a la personalitat de Pere Homdedéu (vegeu foto), a qui també adjudiquem un retaulet del Museu de Lleida; un relleu de la Deposició atribuït al taller de Damià Forment, i ara al Museu de Solsona; la nova parroquial (1550-1606); reformes al convent trinitari (1529, 1600, 1611-1612, 1634, 1652, 1733-1745); la creu de terme de santa Anna (1582); o la creu de terme del Salat. I a tot això, cal sumar les 30 cases d'ambues poblacions, entre les que cal destacar: cal Gasol, cal Paguera i la Casa Gran d'Anglesola; i ca l'Antonet, cal Giró, cal Botes i el Mas de l'Estadella de Vilagrassa. A la part final, hi ha un capítol sobre dades documentals sobre picapedrers, els sostres de guix del Mas de l'Estadella i la notícia inèdita d'un retaule pintat per Jaume Bazin el 1568.

Vegeu-ne un breu report dins la ressenya del llibre miscel·lànic: Montserrat Casas Nadal, "Miquel Torres, Joan-Ramon González, Dolors Gabarra i Josep Sanahuja (coord.), Romànic tardà a les terres de Lleida. Estudis sobre Vilagrassa. Actes dela Jornada de Treball XLII, Vilagrassa, 27 novembre de 2011, Sant Martí de Riucorb,Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013, 605 pp. ISBN 978-84-616-6031-5", Anuario de Estudios Medievales, 44/1, 2014, pàgs. 535-536.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.