Passa al contingut principal

Notes de pintura a la Segarra calafina: Bernat Amorós (1679) i Mateu Fernández (1684)


El passat 14 de març de 2014 es va presentar a Igualada el número 15 de la revista Miscellania Aqualatensia, en el qual he publicat un text sobre pintura de l'últim quart del segle XVII a la Segarra Calafina o Alta Segarra. En concret, es tracta d'un article de caire documental que aporta les capitulacions d'obres d'art barroques actualment no conservades. Una a càrrec de Bernat Amorós, que el 1679 contracta la pintura de parts de l'orgue de la parroquial de Calaf; artista documentat entre 1653-1683, actiu a diferents llocs del Principat, l'estil del qual es pot observar a la Immaculada Concepció (vegeu foto) que se conserva al Museu Comarcal de Cervera. L'altra a càrrec de Mateu Fernández Morera, que el 1684 acorda la pintura i daurat del retaule major de la parroquial de Segur (municipi de Veciana); artista de Valls que fins ara era un complet desconegut, i que deuria abandonar l'ofici, ja que pocs anys després és propietari d'una finca a Cuba.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Falsos mites al Pla d'Urgell

 Avui 10 d'octubre s'ha presentat el número 15 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", en la qual hi participo amb un article. Es tracta d'un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller del text són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània i fragmentària de les coses, que agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs a nivell local, centrats en temes artístics i/o etimològics.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Recerca

Llibres *   L'escultor Damià Forment a Catalunya , Lleida, 1999. [ISBN: 84-8409-023-X] [vegeu-ne una ressenya: Laureà PAGAROLAS, " Notes bibliogràfiques ", Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols, Barcelona, XVII, 1999, pàgs. 301-302] * (Juntament amb Jaume TORRES i GROS), Recopilació de gravats, dibuixos i fotografies del mausoleu de Ramon Folch de Cardona, Bellpuig, 2000. [D.L.: L-847-2000] *   L'escultura a Catalunya entre 1490 i 1575. De la tradició medieval a la difusió i consolidació de les formes "a la romana" , Barcelona, 2001. [ISBN: 84-475-2578-3] *   Mollerussa , Valls, 2003. [ISBN: 84-96035-15-8] *   Llibre Ver del Convent de Bellpuig , Tàrrega, 2003. [D.L.: L-1211/99] [vegeu-ne un report: Josep PERARNAU i ESPELT, " Notícies bibliogràfiques ", Arxiu de Textos Catalans Antics, Barcelona, 25, 2006, pàgs. 688-689] * (Juntament amb Isidre PUIG i SANCHIS),  El Palau d'Anglesola. L'església de Sant Joan Bapt...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació