Passa al contingut principal

Art de l'època del Renaixement a Llorenç (Sant Martí de Riucorb)

El dissabte 18 de juny ha vist la llum el número 29 de la revista bellpugenca "Quaderns de «El Pregoner d'Urgell»". Enguany hem publicat un article sobre l'art d'època moderna al nucli de Llorenç, a l'extrem meridional de la comarca de l'Urgell. Una bona part del text està dedicat a l'església, bastida en formes gòtiques de finals del segle XVI (per les voltes, per les arcades de les capelles, per la porta de la sagristia, entre altres). També analitzem dos elements que palesen influència renaixentista, com són l'espectacular campana gran (vegeu foto) i la portada. Finalment, dediquem atenció a cases de l'entorn i una creu de terme bastides entre 1580 i 1630.
Detall classicista de la campana gran
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Pep11 de juliol del 2016, a les 11:31

    Benvolgut SantiYeguas Gassó, m'emociona tot el que aportes sobre el Renaixement a Llorenç, en aquell temps llorenç de Vallbona, per formar part de la baronia del mateix nom. Jo sempre he estat d'acord amb el nostre veï , en altre temps el millor historiador sobre el monestir i els pobles que formaven la baronia, que tu prou be coneixes. Si que m'havia adonat de la importància de la campana grossa i de la seva impressionant ornamentació, vaja de luxe. Jo m'havia passat pel cap que no l'haguessin fos a Calaf com la campana grossa del monestir, que la va fer fer l'abadessa Maria Teresa de Riquer i de Sabater, que governà el monestir durant 32 anys i amb grans dots de comandament. A Vallbona a aquesta campana fosa a Calaf pels mestres Llois i Adjutori, l'anomenen " la campana dels Perduts ". La familia de l'abadesa Riquer ten ien amplissimes propietats a l'alta Segarra i sobretot a Calaf, on encara casa seva li diuen la Torre del Marquès.
    Tot s'ha de dir l'església parroquial de Llorenç diria jo que es la més antiga de la baronia, no se si el Vilet és més antiga, no ho puc dir, però si que estem molt orgullosos que tu hi dediquis un treball, que ens aportarà llum als nostres origens, que encara que en sabem molt, mai es prou. M'agradarà llegir el treball complet.
    Em sembla molta església per poquissimes cases, que totes estaven al clos de la plaça, tancat pel portal de cal Bergadà. Com ja sabs algunes cases compartien la mateixa entrada, per falta d'espai, encara en el record de molts, com cal Bartomeu i cal Bori. i d'altres comunicacions intercases; al llorenç medieval tot estava aprofitat.
    El forn de la vila, el pou de la vila, el molé d'oli de la vila, etc....
    Gràcies per tot, algun dia ens coneixarem. Jo conex un metge fill de Castellnou de Seana que es dia Santi Giol i després llegeixo molt al Cisco Pasqual Greoles, gran coneixedor del territori i millor escriptor.
    Una abraçada
    Pep Capdevila

    ResponElimina
    Respostes
    1. J.Y.31 de juliol del 2016, a les 23:26

      Moltes gràcies per les teves paraules i consells.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...
1 comentari
Més informació

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació