Passa al contingut principal

El Mestre del Tallat: un escultor al voltant del 1500 actiu al Monestir de Poblet, Castell de Solivella i Santuari del Tallat

El diumenge 11 de novembre de 2018 es va presentar a Montblanc el número 36 de l'Aplec de Treballs de Montblanc. Enguany, conjuntament amb l'amic Damià Amorós, hem realitzat un article entorn d'una personalitat artística que hem anomenat el "Mestre del Tallat". El text tracta sobre un escultor actiu al Monestir de Poblet, el Castell de Solivella i al Santuari del Tallat, és a dir, entre la Conca de Barberà i l'Urgell, en un període cronològic a cavall dels segles XV i XVI, concretament entre 1475 i 1510.

 Ressò a la premsa:
- Gerard Bosch Castro, "El Mestre del Tallat, un artista desconegut del 1500 entre Poblet, Solivella i el Santuari del Tallat", Espluga FM Ràdio, 18 de gener de 2019.
- Júlia Giribets, "El Mestre del Tallat: la connexió entre el Monestir de Poblet, el Santuari del Tallat i el Castell de Solivella", Tarragona Digital, 20 de gener de 2019.
- Damià Amorós, "Darrere els passos del Mestre del Tallat", Diari Ara, 23 de gener de 2019.
Sant Miquel matant el drac, Centre d'interpretació del
Castell de Solivella
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec

Avui, 15 de juny, apareix el número 38 de la  revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat a Bellpuig. Enguany hi publico un text sobre l'emblema heràldic on hi ha un estruç amb una ferradura al bec i que està  relacionat amb la família dels Cardona-Anglesola, ja que el trobem al mausoleu renaixentista realitzat per Giovanni da Nola (foto de Luciano Pedicini); i també el podem observar a la làpida-cenotafi de Ferran de Cardona, fill de Ramon (el del mausoleu), que s'ubica a l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'estudi analitza el significat ocult, en clau moral, que tenia l'emblema i per quina raó s'usava. A partir d'aquí, expliquem el context d'on sorgeix, la seva difusió iconogràfica a través dels llibres d'emblemàtica i, finalment, un breu repàs per l'heràldica familiar i municipal que fa servir aquesta imatge.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Mònica, any 1676. Un escàndol sexual al Palau d'Anglesola

Avui, 10 d'octubre, s'ha presentat al teatre "l'Amistat" de Mollerussa el número 14 de la revista "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany publico una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local en el segle XVII. A partir d'un procés judicial, una sèrie de sòrdids testimonis són interrogats i, amb un llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble, així com les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació i el desterrament. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Recerca

Llibres *   L'escultor Damià Forment a Catalunya , Lleida, 1999. [ISBN: 84-8409-023-X] [vegeu-ne una ressenya: Laureà PAGAROLAS, " Notes bibliogràfiques ", Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols, Barcelona, XVII, 1999, pàgs. 301-302] * (Juntament amb Jaume TORRES i GROS), Recopilació de gravats, dibuixos i fotografies del mausoleu de Ramon Folch de Cardona, Bellpuig, 2000. [D.L.: L-847-2000] *   L'escultura a Catalunya entre 1490 i 1575. De la tradició medieval a la difusió i consolidació de les formes "a la romana" , Barcelona, 2001. [ISBN: 84-475-2578-3] *   Mollerussa , Valls, 2003. [ISBN: 84-96035-15-8] *   Llibre Ver del Convent de Bellpuig , Tàrrega, 2003. [D.L.: L-1211/99] [vegeu-ne un report: Josep PERARNAU i ESPELT, " Notícies bibliogràfiques ", Arxiu de Textos Catalans Antics, Barcelona, 25, 2006, pàgs. 688-689] * (Juntament amb Isidre PUIG i SANCHIS),  El Palau d'Anglesola. L'església de Sant Joan Bapt
Publica un comentari a l'entrada
Més informació