Passa al contingut principal

La remodelació de la col·lecció d'art del Renaixement i el Barroc del Museu Nacional d'Art de Catalunya (2018)

A finals del 2018 va sortir el número 6 de la revista "Acta / Artis. Estudis d'Art Modern". En el qual apareix publicada una crònica sobre la remodelació de la col·lecció d'art entre l'any 1500 i inicis del segle XIX al museu en qüestió (inaugurada al gener del 2018). El text està dividit en dues parts. Una primera tracta de com es va reorganitzar, i amb quins criteris, algunes sales del Museu Nacional: no hi ha cap novetat significativa més enllà d'idees ja exposades anteriorment, simplement manifesto la meva visió particular sobre el tema. I la segona part està dedicada a les obres, doncs, el fet de remoure la col·lecció obliga a un revisió detallada de tot el conjunt. En aquest cas, he volgut fer un breu repàs historiogràfic de les obres que conformen el fons d'armari de la col·lecció d'art del Renaixement i el Barroc, deixant de banda les més conegudes i que sovint eclipsen la resta. En aquest recull explicito algunes de les atribucions fetes per M. Margarita Cuyàs que encara romanien inèdites: dues natures mortes de Tommaso Realfonzo "Masillo", la "Dona jove dormint" de Jean-Baptiste Santerre, el "Sant Pere Màrtir" de Lluís Gaudin, etc.. Per acabar, proposo noves autories: Jan Kraeck pel "Retrat de la infanta Caterina Miquela", Cristóbal García Salmerón pel "Sant Bru" (vegeu foto), Antonio Maria Vassallo pels "Israelites al desert", retorno a Juan de Roelas "l'Adoració de Crist amb la família Ayala", justifico el perquè del Mestre de la tela jeans pels "Nens captaires", o atanso al cercle de Francesco Terilli un "Crist crucificat", entre altres.

Vegeu també: Joan Yeguas, "Repensar la col·lecció: noves atribucions a Renaixement i Barroc", Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya (14 de febrer de 2019).

Ressò:
"Nuevas atribuciones en el MNAC", lahornacina.com (23 de febrer de 2019).
Cristóbal García Salmerón, Sant Bru, 1650-1660

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cinc mules de llaurar, un mapamundi i un diamant fi. Inventari de la casa de Mateu Pocurull al Palau d’Anglesola (1609)

El passat 16 de juny va sortir a la llum el número 37 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat per l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell, radicada a la vila de Bellpuig. Enguany realitzo l' estudi sobre un dels personatges més poderosos de la plana urgellenca al voltant de l'any 1600, en Mateu Pocurull del Palau d'Anglesola. Els Pocurull foren una destacada nissaga de mercaders i propietaris rurals de l'època moderna a Ponent, els quals eren castlans de la Novella i senyors de Fonollores i la Corbella. El seu inventari post-mortem,  realitzat el 1609, ens mostra una extensa llista de terrenys rústics i béns immobles (d'on sobresurt un conjunt de cinc edificis del nucli antic palauanglesolí). Mateu Pocurull també exercia de prestador, per això té una important nòmina de préstecs amb diferents tipologies d'endeutats: des de corporacions veïnals, fins a comunitats eclesiàstiques, passant per la petita noblesa. A l'

Mònica, any 1676. Un escàndol sexual al Palau d'Anglesola

Avui, 10 d'octubre, s'ha presentat al teatre "l'Amistat" de Mollerussa el número 14 de la revista "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany publico una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local en el segle XVII. A partir d'un procés judicial, una sèrie de sòrdids testimonis són interrogats i, amb un llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble, així com les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació i el desterrament. 

Eveli Bulbena i la seva col·lecció d'art: orígens, Guerra Civil i actualitat

Etiqueta enganxada sota una Mare de Déu al Museu Marès de Barcelona Aquest mes d'abril ha sortit la publicació " Col·leccionistes que han fet museus 2022 ", on es recullen els fruits corresponents a la tercera edició de la jornada organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya, i celebrada el passat 25 d'abril de 2022. En aquesta ocasió, i en col·laboració amb l'amic Santos Mateos, hem fet un estudi sobre el periple que va tenir la col·lecció d'art d'Eveli Bulbena (Barcelona, 1889-1960). Bulbena va abraçar una trajectòria professional variada, fent de pintor, dissenyador, músic, escriptor i crític d'art. De tarannà conservador i profundament religiós, va encarnar la intel·lectualitat del pessebrisme a la primera meitat del segle XX. Posseïa una col·lecció heretada de figures de pessebre, majoritàriament de l'escultor Ramon Amadeu, del qual va realitzar la primera monografia. Al text destaca la documentada confiscació d'aquest conjunt a