Passa al contingut principal

Els escultors Huguet a la Catalunya del segle XVI

Sepulcre de l'arquebisbe Cervantes
 El passat dimecres 16 de febrer es va presentar, en el marc de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi, el llibre "L'art de narrar les imatges. Escrits en homenatge a Joaquim Garriga i Riera", amb edició de Joan Bosch i Ballbona. Com bé diu el títol, es tracta d'una obra que recull variades aportacions, de diferents autors, per homenatjar un dels referents en l'estudi artístic de l'epoca del Renaixement, un mestre pels qui vam venir rere seu, en Quim Garriga. La meva contribució ha estat l'actualització d'un modest capítol de la tesi doctoral, llegida al 2001, i codirigida pel mateix Quim Garriga i Ximo Company. En concret, el paper exercit per l'escultor Huguet d'Artés (doc. 1543 - mort el 1563), d'origen borgonyó i també conegut com Joan Huguet; i després dels seus tres fills escultors: Joan Huguet II (doc. 1564 - mort 1579), Melcior Huguet (doc. 1573 - 1584) i el seu germanastre Gaspar Huguet (doc. 1579 - mort 1585). Es conserven poques restes de la seva producció artística, entre les quals destacar dues obres: el sepulcre de l'arquebisbe Cervantes a la catedral de Tarragona (1578-1579), dissenyat per l'arquitecte Jaume Amigó i amb imatges de Joan Huguet II (vegeu foto); i algunes parts del retaule major de Sant Andreu de Llavaneres (1583-1611) realitzades per Gaspar Huguet, tot i que el conjunt fou acabat per altres artífex.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sobre portes i finestres de pedra

  Portada del llibre publicat A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a poder-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.  L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "

Francesc Fàbregas i Mas (1857-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista

Bernhard Keil, Nen sucant pa en un got de vi En la 9a. Jornada del Mercat de l'Art de Sitges del 2020 vam estudiar la figura de Francesc Fàbregas, un col·leccionista que era poc conegut, i recentment ha vist la llum la publicació. Fill d'un industrial adober, va estudiar medicina i va exercir de ginecòleg (també de cirurgià). Va arribar a ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1911-1913). També era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País a Barcelona (des del 1891), soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (des del 1906, i en fou president entre 1913-1918), o diputat a les corts espanyoles per la Lliga Regionalista (entre 1918-1919). Després de la seva mort, el 1934 va entrar un llegat seu al Museu d'Art de Catalunya format per 89 obres: 65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d'arts decoratives. Podem destacar retrats (de Ramon Casas, Joan Llimona o Joan Brull), paisatges (de Joaquim Vayreda o Josep Berga), costumisme

Arte del Renacimiento y Barroco en San Esteban de Litera

Ramon Corcelles, Antic retaule major   Ahir divendres 6 d'agost de 2021, es va presentar el llibre "San Esteban de Litera. Historia viva de la villa y de sus gentes", editat per l'Ajuntament de la població aragonesa, i coordinat per tres membres del Centre d'Estudis Lliterans (Cellit): Víctor Bayona, Sergio Monzón i Joan Rovira. Entre els trenta-un col·laboradors, de diferents disciplines, també hi podeu trobar un breu article escrit per mi. En el qual tracto l'escultura (breument l'arquitectura i alguna cosa de pintura) duta a terme a la vila de Sant Esteve de Llitera entre el segle XVI i inicis del segle XIX; hi ha abundants testimonis fotogràfics i poques restes conservades actualment. Fent una ràpida síntesi trobem: unes interessants voltes estrellades a l'església parroquial de l'època del Renaixement, un fragment de bust d'apòstol o profeta en fusta (entre 1575-1600), l'espectacular retaule de Santiago realitzat al primer quart del se