Salta al contingut principal

Els escultors Huguet a la Catalunya del segle XVI

 El passat dimecres 16 de febrer es va presentar, en el marc de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi, el llibre "L'art de narrar les imatges. Escrits en homenatge a Joaquim Garriga i Riera", amb edició de Joan Bosch i Ballbona. Com bé diu el títol, es tracta d'una obra que recull variades aportacions, de diferents autors, per homenatjar un dels referents en l'estudi artístic de l'epoca del Renaixement, un mestre pels qui vam venir rere seu, en Quim Garriga. La meva contribució ha estat l'actualització d'un modest capítol de la tesi doctoral, llegida al 2001, i codirigida pel mateix Quim Garriga i Ximo Company. En concret, el text tracta sobre el paper exercit per l'escultor Huguet d'Artés (doc. 1543 - mort el 1563), d'origen borgonyó i també conegut com Joan Huguet; i després dels seus tres fills escultors: Joan Huguet II (doc. 1564 - mort 1579), Melcior Huguet (doc. 1573 - 1584) i el seu germanastre Gaspar Huguet (doc. 1579 - mort 1585). Es conserven poques restes de la seva producció artística, entre les quals destacar dues obres: el sepulcre de l'arquebisbe Cervantes a la catedral de Tarragona (1578-1579), dissenyat per l'arquitecte Jaume Amigó i amb imatges de Joan Huguet II (vegeu foto); i algunes parts del retaule major de Sant Andreu de Llavaneres (1583-1611) realitzades per Gaspar Huguet, tot i que el conjunt fou acabat per altres artífex.

Sepulcre de l'arquebisbe Cervantes

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.

Vue inédite d'Abbeville (1827) attribué à David Roberts conservée dans un musée de Barcelona

A inicis d'abril ha sortit el número XXIII del butlletí de la "Société Émulation" d'Abbeville, una societat científica existent en un municipi francès del departament del Somme. En aquest cas he fet un article sobre una obra que reflecteix una vista urbàna inèdita d'Abbeville , en la qual hi ha representada la plaça del Mercat del Blat, i de fons la presència de la magnífica col·legiata de Saint-Vulfran. A més, la pintura també ha servit per il·lustrar la portada d'aquest número de la revista . Abbeville era una etapa obligatòria per a tots aquells que iniciaven el "Grand Tour", en el camí que venia de la Gran Bretanya i anava cap a París. El quadre  en qüestió, conservat al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ara estarà ben contextualitzat: es pot atribuir al  pintor anglès David Roberts, i datar l'any 1827. Obra que posteriorment fou gravada per Henry Winkles, el 1834, i àmpliament difosa i versionada per altres artistes. 

L'ús decoratiu del rombe a la plana d'Urgell durant el segle XX

Avui dissabte ha sortit el número 40 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany hi presento un article que parteix  d’un senzill motiu decoratiu , com és la figura geomètrica del rombe us ada per l’embelliment arquitectònic, el qual sovint passa desapercebuda als ulls de molta gent. Una forma geomètrica ens serveix de pretext per observar la transmissió del llenguatge artístic al llarg del temps i de l’espai, com aquesta va esvaint el significat originari, fins arribar al moment que només queda la pura experiència estètica. Per aquesta raó, ha estat necessari enumerar les diferents interpretacions simbòliques que ha rebut, donar compte de la seva aplicació a l’arquitectura al llarg de la història, i explicar l’auge que va tenir en l’ornamentació de façanes durant bona part del segle XX a la plana d’Urgell (en portes, finestres, maçoneria, etc.).