Passa al contingut principal

Entrades

Baranes de ferro barroques al Pla d'Urgell

Ahir es va presentar el número 13 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany he publicat un article que estudia el treball del ferro al Pla d'Urgell, centrant-nos en les baranes dels balcons, durant la segona meitat del segle XVIII i primer terç del segle XIX, un període de bombolla immobiliària. Per aquest motiu, primer fem una contextualització del que va representar la indústria del ferro en aquella època, i després fem un catàleg detallat de les baranes barroques que hem localitzat en noranta quatre cases pladurgellenques.

Fragments d'art: una icona al Palau d'Anglesola, l'escultor Escarpenter, una col·lecció a Vilagrassa i pintures a Bellaguarda

El passat dissabte 2 de juliol de 2022 es va repartir el número 36 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Per la meva part retorno als " fragments d'art ", amb un repàs a diferents elements artístics ponentins poc coneguts o inèdits. Des d'una icona del segle XVII conservada al Palau d'Anglesola (el Pla d'Urgell), que representa la coneguda "Salus Populi Romani", fins unes pintures murals del segle XIX que han aparegut a l'església de Bellaguarda (les Garrigues), passant per la transcripció documental del retaule de Sant Antoni abat a Aitona (el Segrià) realitzat per l'escultor Francesc Escarpenter i Palma, o la col·lecció de pintures que tenia Josep Rosich al Mas de l'Estadella (terme de Vilagrassa, l'Urgell).

L'impuls artístic dels Cardona-Anglesola: el segle XVI a Bellpuig

El dissabte 9 d'abril de 2022, en el marc de l'entrega del premi Valeri Serra de Cultura Popular, l'Ajuntament de Bellpuig va presentar un opuscle en homenatge a Ramon i Ferran Folc de Cardona-Anglesola. Dins del qual he realitzat un breu text que intenta sintetitzar el foment de l'art que va tenir la vila de Bellpuig a l'època del Renaixement de la mà de dos personatges: Ramon de Cardona-Anglesola (1467-1522) i el seu fill Ferran (1521-1571). Aquests barons urgellencs van promoure diferents obres arquitectòniques i artístiques per realçar la seva magnificència, i, encara avui, esdevenen monuments paradigmàtics del patrimoni local i nacional. 

Els escultors Huguet a la Catalunya del segle XVI

 El passat dimecres 16 de febrer es va presentar, en el marc de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi, el llibre " L'art de narrar les imatges. Escrits en homenatge a Joaquim Garriga i Riera ", amb edició de Joan Bosch i Ballbona. Com bé diu el títol, es tracta d'una obra que recull variades aportacions, de diferents autors, per homenatjar un dels referents en l'estudi artístic de l'epoca del Renaixement, un mestre pels qui vam venir rere seu, en Quim Garriga . La meva contribució ha estat l'actualització d'un modest capítol de la tesi doctoral, llegida al 2001, i codirigida pel mateix Quim Garriga i Ximo Company. En concret, el text tracta sobre el paper exercit per l'escultor Huguet d'Artés (doc. 1543 - mort el 1563), d'origen borgonyó i també conegut com Joan Huguet; i després dels seus tres fills escultors: Joan Huguet II (doc. 1564 - mort 1579), Melcior Huguet (doc. 1573 - 1584) i el seu germanastre Gaspar Huguet (doc.

Francesc Fàbregas i Mas (1857-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista

En la 9a. Jornada del Mercat de l'Art de Sitges del 2020 vam estudiar la figura de Francesc Fàbregas, un col·leccionista que era poc conegut, i recentment ha vist la llum la publicació . Fill d'un industrial adober, va estudiar medicina i va exercir de ginecòleg (també de cirurgià). Va arribar a ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1911-1913). També era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País a Barcelona (des del 1891), soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (des del 1906, i en fou president entre 1913-1918), o diputat a les corts espanyoles per la Lliga Regionalista (entre 1918-1919). Després de la seva mort, el 1934 va entrar un llegat seu al Museu d'Art de Catalunya format per 89 obres: 65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d'arts decoratives. Podem destacar retrats (de Ramon Casas, Joan Llimona o Joan Brull), paisatges (de Joaquim Vayreda o Josep Berga), costumisme (de José Garnelo, Lluïsa Vidal o Josep M. Ta

Arte del Renacimiento y Barroco en San Esteban de Litera

Ahir divendres 6 d'agost de 2021, es va presentar el llibre "San Esteban de Litera. Historia viva de la villa y de sus gentes", editat per l'Ajuntament de la població aragonesa, i coordinat per tres membres del Centre d'Estudis Lliterans (Cellit): Víctor Bayona, Sergio Monzón i Joan Rovira. Entre els trenta-un col·laboradors, de diferents disciplines, també hi podeu trobar un breu article escrit per mi. En el qual tracto l'escultura (breument l'arquitectura i alguna cosa de pintura) duta a terme a la vila de Sant Esteve de Llitera entre el segle XVI i inicis del segle XIX; hi ha abundants testimonis fotogràfics i poques restes conservades actualment. Fent una ràpida síntesi trobem: unes interessants voltes estrellades a l'església parroquial de l'època del Renaixement, un fragment de bust d'apòstol o profeta en fusta (entre 1575-1600), l'espectacular retaule de Santiago realitzat al primer quart del segle XVII (no apareix foto de l'obr

El plet per la baronia de Bellpuig (1462-1537)

El passat dissabte 19 de juny va aparèixer l'entrega número 35 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell". En aquesta ocasió he fet un article relacionat amb el plet sobre la baronia de Bellpuig que va tenir lloc a la segona meitat del segle XV, i es va allargar fins ben entrat el XVI. Gràcies a una troballa documental en un arxiu particular, s'ha pogut reconstruir en detall els successos. Tot neix fruit de la Guerra Civil catalana, quan l'any 1462 el baró Hug III és capturat a la batalla de Rubinat, immdiatament és jutjat per un crim de lesa majestat i sentenciat a mort. A partir d'aquí, la baronia bellpugenca passa al seu germà Antoni I. Un cop mort aquest darrer el 1473, l'any següent la vídua d'Hug III va iniciar una sèrie d'accions per recuperar les possessions per al seu fill. Va aconseguir una sentència favorable del llavors Lloctinent General, l'infant Fortuna, l'any 1480; i, per aquest motiu, Hug IV fou baró durant un an