dilluns, 18 de desembre de 2017

Andreu Ramírez i l'escultura pobletana a final del segle XVI

Andreu Ramírez, Crist del cor (monestir de Poblet)

El diumenge 17 de desembre es va presentar a Montblanc el número 35 de l'Aplec de Treballs a càrrec del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, en el qual hi havia un article realitzat conjuntament amb l'amic Damià Amorós. El text tracta sobre escultura de l'època del Renaixement al monestir de Poblet, centrada en l'activitat desenvolupada per l'escultor Andreu Ramírez sota el mandat de l'abat Joan de Guimerà (1564-1583), amb la decoració de la galilea de l'església abacial i altres obres pobletanes que se li poden atribuir.

dimarts, 14 de novembre de 2017

Hònts e modèls deth Mestre d'Adam e Èva en Unha (entath torn de 1611)

Mestre d'Adam i Eva                       Marcantonio Raimondi

Fa poques setmanes que han vist la llum les actes d'unes jornades realitzades a la Val d'Aran al novembre de l'any passat 2016, amb el títol: 1616 Ordinacions. Pragmatica e edictes reiaus dera Val d'Aran. Juan Francisco de Gracia. En aquest volum publico un text sobre pintura aranesa d'inicis del segle XVII. En concret, intento discernir el punt de partida de la cultura artística que utilitza un pintor anònim, batejat com a Mestre d'Adam i Eva, que treballa a l'església d'Unha cap a l'any 1611. El resultat és l'ús de models que ens remeten a la pintura germànica i italiana del primer terç del segle XVI, manllevats a partir dels gravats.

dijous, 26 d’octubre de 2017

La Boira Turística de Ponent: una nova experiència en el sector turístic

Post que origina aquesta aventura
el 9 de desembre de 2013 (foto: Irene Barón)

Avui al vespre, 26 d'octubre de 2017, s'ha presentat el número 8 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell", i conté un assaig sobre turisme. Es tracta d'un article que pretén descriure i analitzar la promoció turística de les terres de Lleida a través d'un element meteorològic, la boira, que és propi d'aquesta zona geogràfica. Un símbol patriòtic ponentí que forma part del paisatge i defineix el caràcter de les persones que hi habiten. Més enllà del tòpic, la boira és una excusa per conèixer el territori de la plana de Lleida. El cofoisme local no deixa veure que és un indret bastant desconegut per a la resta de Catalunya, per tant, la boira podria ser una forma de "crear marca" per tal de ser més coneguts.

diumenge, 1 d’octubre de 2017

L'escultura de les trones [de Tortosa]

Evangelista sant Marc a la trona de l'Evangeli
(foto: Joan-Hilari Muñoz i Sebastià) 

El passat 23 de setembre de 2017 es va presentar un nou llibre de l'historiador Joan-Hilari Muñoz i Sebastià, en aquest cas el segon volum dedicat sobre "Art de la catedral de Tortosa". La meva contribució ha estat un text on repasso i actualitzo el tema de l'escultura de les trones tortosines, una de les obres més destacades del panorama artístic català al voltant de l'any 1500. Les trones foren sufragades per Joan de Soldevila, canonge tresorer de la catedral, i la realització va anar a càrrec d'un artífex que treballaria a la seu a l'última dècada del segle XV. L'autoria es circumscriu a dues possibilitats: una a redós d'Antoni Queralt, mestre major del temple catedralici; i l'altra centrada en el castellà Pedro de Layz, documentat indirectament amb el comitent.


dilluns, 19 de juny de 2017

Testament de Ferran de Cardona-Anglesola i Requesens (1543)

Taller Caccavello i D’Auria, làpida de Ferran de Cardona,
circa 1571, església del monestir de Sant Cugat del Vallès

El dissabte 17 de juny de 2017 va sortir el número 30 dels "Quaderns de El Pregoner d'Urgell". Enguany hem publicat un article on fem la transcripció i l'anàlisi del testament d'un dels barons de Bellpuig, Ferran de Cardona-Anglesola (1521-1571). El personatge fou conegut per la defensa dels interessos de la noblesa catalana front a la política dels virreis, per patrocinar l'edició de l'obra poètica d'Ausiàs March, perquè durant la seva minoria d'edat s'acabà l'obra gòtica del convent bellpugenc i per ser fill del virrei de Nàpols enterrat en un mausoleu de marbre a la vila urgellenca. La redacció del testament està realitzada al 5 de juny de 1543, 28 anys abans de la seva mort a Sant Cugat del Vallès, on s'hi conserva una memòria sepulcral en una làpida (vegeu foto). El testament aporta major coneixement sobre la família Cardona-Anglesola i altres detalls d'organització i patrimoni (servents, joies, diners, entre altres).