Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Fusta

Josep Tremulles i el retaule de Santes Creus (1647-1651)

A inicis de març ha sortit el número 29 de Santes creus. Revista de l'Arxiu Bibliogràfic  (corresponent a l'any 2018). Hi podeu trobar un article  sorgit a partir d'u na conferència que vaig realitzar el passat 13 d'octubre de 2018, en motiu de les jornades europees del patrimoni. L'argument principal és el retaule major de l'església conventual de Santes Creus. D'entrada contextualitzo el fenomen dels retaules, després realitzo una ràpida (però exhaustiva) biografia de l'escultor Josep Tremulles, i acabo amb la descripció-anàlisi de l'obra. A l'apèndix transcric  un document que vaig donar a conèixer a la meva tesi doctoral (2001): el contracte d'aprenentatge d'Antoni Tremulles, pare de Josep, amb l'escultor Bernat Montaner, l'any 1594.  Atlant del retaule major a Santes Creus (foto: Elena Milà)

La trajectòria de l'escultor barroc Joan Grau

Atlant dels altars reliquiaris (1669-1671), actualment es conserven a l'hospederia del monestir de Poblet El passat 11 de setembre de 2011 es va presentar el número 27 dels Estudis de Constantí , en el qual m'han deixat escriure aquest text. Es tracta d'un estat de la qüestió d'aquest escultor català del segle XVII, un recull de la seva tasca artística, ja fos documentada i/o atribuïda. Vegeu l' article . [vegeu-ne una ressenya: Josep M. GRAU i PUJOL, " Notes i ressenyes bibliogràfiques ", Aplec de Treballs , Montblanc, 30, 2012, pàg. 260]

Fragments d'art bellpugenc dels segles XVII i XVIII

El passat 16 de juliol de 2011 va apàreixer, puntualment i malgrat la crisi, el número 24 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany, en el meu article toco vuit aspectes sobre art de la vila de Bellpuig, poc coneguts o completament inèdits. Bona part d'aquests, concretament cinc, es poden observar pel carrer: una capelleta o fornícula a la façana d'una casa, unes mènsules amb figures que hi ha als porxos, un víctor pintat a la façana de la parroquial, les restes d'un viacrucis fet en ceràmica (foto) i una llinda amb la representació de les eines d'un mestre de cases. Dos temes són de caires documental: notes relacionades amb dues antigues germandats (la de sant Isidre i una altra de nom compost, anomenada de sant Roc i sant Sebastià); i obres pagades pel duc de Sessa en relació al convent, el castell i el molí. Finalment, surt a la llum l'escultura d'una Immaculada Concepció, obra espectacular de la segona meitat del segle XVII,

L’escultura del Renaixement i Barroc al MNAC. Història del fons i noves atribucions

El passat 19 d'abril es va presentar a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega el número 25 d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell . En aquest número surt publicat aquest article , que realitza un estat de la qüestió sobre la història de la col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A manca d'un catàleg raonat, donem publicitat a aquest fons, bastant desconegut fins i tot pels propis investigadors en la matèria, i estudiem en detall algunes obres. Juan de Mesa, Nen Jesús per vestir (1615-1625)

Art i cultura a les terres de l'Ebre

El passat mes de juliol de 2010 es va presentar a Tortosa el llibre Art i cultura , que ha de ser el cinquè volum d'una enciclopèdia sobre la Història de les Terres de l'Ebre . En aquest llibre he realitzat diferents textos, breus estats de la qüestió sobre diferents aspectes. En solitari: "L'escultura de la catedral de Tortosa a la ratlla del 1500", " L'escultura d'època moderna " i "El pintor Joan de Burgunya". I en col·laboració amb l'amic Jacobo Vidal i Franquet: "Algunes dades sobre el conjunt dels Reials Col·legis" i "El cor e la catedral de Tortosa".

Due sculture napoletane in legno intagliato e dorato al Museu Nacional d'Art de Catalunya

A finals de juny de 2010 ha aparegut a la revista napolitana Napoli Nobilissima un article , realitzat juntament amb el col·lega Pierluigi Leone de Castris, professor de la Università Suor Orsola Benincasa de Nàpols. Aquest estudi tracta de dues escultures en fusta tallada i daurada conservades al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedents de la col·lecció Muntadas, que foren realitzades per artistes de cultura napolitana a la primera meitat del segle XVII. Una és un Àngel que toca una guitarra, que seria d'un escultor napolità anònim però actiu a Sardenya. L'altra és una Santa màrtir (vegeu la foto) que hem atribuït a Pietro Quatraro (documentat entre 1599 i 1622), qui el 1613-1614 féu un grup de bustos per al virrei Pedro Fernández de Castro, comte de Lemos.

Els Espinalt de Sarral i els retaules de sant Ruf i sant Agustí de la catedral de Tortosa (segle XVIII)

El passat 23 de maig de 2010 es va presentar a Montblanc la revista Aplec de Treballs. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà , en la qual apareix un article realitzat conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz (cliqueu a l' enllaç per consultar el text). Es tracta d'un estudi que permet relacionar, de forma concloent, l’autoria de l’actual retaule de santa Anna de la catedral de Tortosa amb un retaule dedicat originàriament a sant Ruf i obrat per Isidre Espinalt i Serra-rica i el seu fill, ambdós de Sarral, entre els anys 1728 i 1732. Com que es tracta d’una obra conservada, permet conèixer de prop l’estil d’aquest escultor del barroc català. També aportem fotos antigues sobre un segon retaule, dedicat a sant Agustí, també obra dels Espinalt, que fou destruït el 1936.

Pintura e escultura aranesa des sègles XVI, XVII e XVIII

L'1 de maig de 2010 es va presentar a Betren la "Miscellanèa en Aumenatge a Melquíades Calzado de Castro «Damb eth còr aranés»", íntegrament en llengua aranesa. En aquest volum apareix un article meu que recull la producció pictòrica i escultòrica d'època moderna a la vall d'Aran. Es tracta d'una visió panoràmica, un repàs pel llarg reguitzell d'obres conservades en esglésies, ja fossin de pintura mural, pintura sobre taula, retaules, figures escultòriques soltes, frontals d'altar, de temàtica religiosa o decorativa, amb un apunt final d'orfebreria. A manca de documentació, he intentat agrupar les obres sota mestratges estilístics. L'exposició d'aquest material, majoritàriament inèdit, dóna com a resultat un paisatge heterogeni, però que trenca els tòpics de què al Pirineu només trobem art medieval.

Escultura castellana del Renacimiento y Barroco en el Museu Nacional d’Art de Catalunya

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya hi ha una col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc formada per més de 500 obres, de les quals poques estan a la vista del públic. Per tant, no es d'estranyar que es tracti d'una col·lecció bastant desconeguda, també entre els investigadors en història de l'art. A manca d'un catàleg raonat de les obres adscrites en aquesta àrea, he publicat un article a la revista Archivo Español de Arte amb l'objectiu d'estudiar una selecció d'escultures dels fons del MNAC, obres de gran interès artístic, la majoria de les quals són inèdites. En total ha estat nou, atribuïbles: a la importació flamenca d'inicis del segle XVI, al cercle de Felipe Bigarny, a un col·laborador de Diego de Siloé, a Jerónimo Hernández, al taller de Juan de Anchieta, a un seguidor de Juan de Juni, un Ecce Homo de Manuel Pereira (foto), a un deixeble de Gregorio Fernández i un seguidor de Luis Salvador Carmona.