Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019

Bodegons d'Antonio Ponce als Museus de Sitges

Al Museu Maricel de Sitges hi ha dues natures mortes d'un gran interès, fins ara inèdites, que per l'estil s'han de catalogar com d'un seguidor de Juan van der Hamen, en concret, hem apuntat cap al seu deixeble Antonio Ponce. Aquest pintor va aprendre a combinar els objectes que intregren aquest tipus de composicions i, sovint, imita literalment fragments que apareixen en altres obres del seu mestre. En aquestes pintures de Sitges, també podem observar com segueix el model de les típiques lleixes escalonades que havia ideat Van der Hamen; o un altre motiu con dues caderneres barrallant-se al costat d'una magrana (a partir de Frans Snyders). Les referències a altres obres de Van der Hamen són força abundants. En relació a les fruites, hi ha cites de natures mortes conservada al Williams College Museum of Art de Williamstown (Massachusets), al Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, o al Museo Cerralbo (Madrid), entre altres; i dels dolços podem veure paral·le…

Ramon Amadeu i el pessebrisme català al Museu dels Sants d'Olot

El passat 6 de desembre es va obrir al públic un espai remodelat al Museu dels Sants d'Olot amb escultures de Ramon Amadeu (Barcelona, 1745-1821). Amadeu va ser un acreditat imaginaire de l'època barroca a Catalunya, el qual va tenir una estreta vinculació amb la ciutat d'Olot; però el seu nom també està lligat amb l'univers dels pessebres, ja que es tracta de l'escultor català que es documenta des de més antic, i perquè les seves obres sempre han estat valorades per aficionats i col·leccionistes. Les figures d'Amadeu reflecteixen el caràcter humà de manera senzilla i realista, mitjançant personatges de l'àmbit rural. Unes obres que foren ben acollides per la societat d'aquell període i van marcar el camí a tots els figuristes catalans que van dedicar-se al pessebrisme al llarg del segle XIX i també posteriorment. Aquesta estima va provocar un increment excessiu al seu catàleg. Es tracta d'obres de gran disparitat de mans, que he destriat mitjançant…

El mobiliari i la decoració pictòrica [El Gabinet Salvador]

Juntament amb l'Eva Pascual Miró, hem publicat un breu text sobre el mobiliari i la decoració pictòrica del Gabinet Salvador, una de les poques col·leccions europees d'història natural que es conserva pràcticament en la seva totalitat (un conjunt de curiositats naturals i biblioteca científica, mèdica i farmacèutica). El nostre estudi apareix dins del llibre "El Gabinet Salvador. Un tresor científic recuperat", que s'ha editat gràcies al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l'Institut Botànic. Aquest gabinet va ser format per diferents apotecaris de la família Salvador durant els segle XVII, XVIII i XIX, i es va col·locar en un mobiliari confeccionat expressament. En concret, documentem la tasca del fuster Llorenç Casadevall entre 1759-1760. No coneixem l'autoria dels plafons de les portes, decorats amb una iconografia en part extreta de gravats que hi ha als llibres de la pròpia biblioteca. També documentem un pintor de vidrieres anomenat "Aloy…

Sobre escultura del segle XVI en creus de terme al Mascançà

El passat dijous 10 d'octubre es va presentar a Mollerussa el número 10 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". En concret, hi participo amb un article sobre escultura de l'època del Renaixement a la plana d'Urgell, però fixant-nos en les creus de terme, Béns Culturals d'Interès Nacional que sovint passen desapercebudes per als estudiosos de l'art. L'objectiu del treball és l'anàlisi d'aquestes creus a partir de l'estil i dels models utilitzats, cosa que ens ha permès concretar datacions i delimitar algunes personalitats artístiques com: Pasqual de Gaintza, amb creu de Boldú i la d'Hostafrancs; el Mestre de Linyola, a part de les creus de Linyola i del retaule de Penelles, li augmentem el catàleg amb les creus de Castellserà (1540) i la de Bellver de Sió (1557), aquestes dues últimes datades epigràficament; el Mestre del Bullidor, proper als membres del taller de Damià Forment que van romandre a Catalunya, amb les cr…

Bernardo Polo y su bodegón inédito en el museo del Monasterio de Poblet

Acaba de sortir el número 44 de la revista "Ars Magazine", on juntament amb l'amic Damià Amorós, responsable del Museu de Poblet, hem publicat un article sobre una natura morta que es conserva al fons d'art del monestir pobletà, i que es pot atribuir a l'aragonès Bernardo Polo, actiu entre 1655 i 1700, antigament conegut com el "Pseudo-Hiepes", y a Itàlia com el "Mestre de la Fruitera Llombarda". La clau de l'atribució ha estat identificar l'estil del pintor, amb espais pictòrics molt estàtics, un repertori limitat de models compositius i l'ús arcaic de les ombres. Es tracta d'una pintura sobre tela de mitjà format (47 x 74 cm) que va ingressar al cenobi com un dipòsit de l'Estat, en concret, procedent dels fons salvaguardats durant la Guerra Civil espanyola pel Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. 

Ressò a la premsa:
* "Un quadre inèdit de Bernardo Polo al Museu del Monestir de Poblet", Nova Conca

Tres pintures barroques a l'ermita de l'Albi

Ahir, 30 de juny, es va presentar a l'Espluga Calba el volum "Mirades", sorgit de la XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues (celebrada en el llunyà 21 d'octubre de 2017). Dins del llibre presento un petit estudi sobre pintura barroca, on analitzo tres teles de grans dimensions, que miraculosament han arribat fins als nostres dies, i testimonien l'art pictòric català de finals del segle XVII. Les pintures foren realitzades en dos contextos diferents: en el cas de la "Visió de sant Antoni de Pàdua" i "Sant Abdó i sant Senen", vinculades amb pintors de la diòcesi de Tarragona, cal relacionar-ho amb les obres dutes a terme a l'ermita dels Sants Metges entre 1699 i 1704; en canvi, la "Santa Madrona", és un episodi artístic que cal connectar amb Barcelona i la Guerra de Successió. Aquesta darrera pintura (vegeu foto), d'alta qualitat, representa una de les patrones de la capital catalana, i, per això mateix, la santa apareix …

Fragments d'art urgellenc i de les rodalies

Aquest cap de setmana s'ha repartit el darrer número dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell", i ja en van 32. En l'emblemàtica publicació de la plana d'Urgell he realitzat la meva vintena col·laboració, fent un repàs per diferents elements artístics de la comarca de l'Urgell i el seu entorn immediat. La majoria d'aspectes que tracto són inèdits o que se'ls hi ha donat poca atenció, però constitueixen parts importants en els pobles on es troben. Els assumptes tractats són d'allò més variats: des del voltes de canó apuntades del segle XIII (Montblanquet, Rocallaura, etc.), fins a una capella i retaule d'inicis del segle XX a Claret (Oliola), passant per l'edifici de la Panera a Castellserà (1520-1526), una porta procedent del convent de Bellpuig actualment en una torre privada, heràldica i inscripcions a llindes, unes pintures barroques a Belianes, una porta a la Donzell d'Urgell, el trasllat d'un portal a la Clua de Meià o les r…

L'obra del Vigatà al Museu Nacional d'Art de Catalunya

Finalment, quatre anys després de celebrar-se (a l'abril del 2015) el simposi "Imatges del poder a la Barcelona del set-cents. Relacions i influències en el context mediterrani", ha sortit la publicació, coordinada per Laura García Sánchez i Anna Vallugera. Hi vaig participar amb una ponència sobre l'obra de Francesc Pla i Duran (conegut com el Vigatà) que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i ara s'ha transformat en text. Ofereixo un llistat complet i exhaustiu de totes les pintures i els gravats del museu, sobre les quals he intentat escatir les dades més rellevants. A part d'això, també faig un breu repàs per la trajectòria vital i artística del pintor, un relat previ i necessari per contextualitzar millor el seu art. De passada, esmento l'antic palau del marquès de Capmany, a Cervera, les pintures del qual atribueixo al pintor Pau Rigalt i Fargas (cap al 1802).

Un retaule major per a Granollers (1492/1493-1500)

El 22 de març d'enguany es va inaugurar l'exposició "Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve" al Museu de Granollers, que romandrà oberta durant 12 mesos. Amb motiu de la qual, també s'ha editat un llibre, on participo mitjançant un text sobre el conjunt pictòric. Es tracta d'un estat de la qüestió sobre l'obra, amb un repàs de la documentació, un anàlisi iconogràfic i una nova proposta de reconstrucció del retaule (a patir de les dimensions de les taules i altres aspectes). Finalment, abordo el tema estilístic sobre l'anomenat "grup Vergós", un calaix de sastre on hi ha els germans Pau i Rafael Vergós, el pare Jaume Vergós II, i altres pintors subcontractats (Joan Gascó, el Mestre de l'Alliberament de Galceran -sorgit a partir de la cultura artística de Joan Barceló-, el Mestre d'Ithaca i un col·laborador seu que treballa al retaule de la Doma a la Garriga -educats a redós del taller de Bartolomé Bermejo-); tot i tenint…

Pròleg al llibre "Sant Bartomeu de l'horta: hospital i monestir de Bellpuig"

Avui, dijous 25 d'abril, s'ha presentat el nou llibre de l'amic Jaume Torres i Gros. En aquest cas he realitzat el pròleg de l'obra. Es tracta d'un text breu que contextualitza la importància que va suposar l'antic monestir de Sant Bartomeu a Bellpuig, el qual va tenir un període d'esplendor durant l'estada de la comunitat franciscana entre 1507 i 1835.

Dos Damián Forment en los Museos de Sitges

Acabo de publicar un breu text a la revista "Ars Magazine" (número 42) amb l'atribució d'un parell d'imatges de fusta, policromades i daurades, al gran escultor Damià Forment (València, cap al 1475 - Santo Domingo de la Calzada, 1540). Es tracta d'un conjunt de la Nativitat, que actualment podeu contemplar al Museu Maricel de Sitges. Unes obres magnífiques que cal situar cronològicament a la darrera etapa de l'activitat del mestre. Unes obres de gran qualitat, que tenen evidents connexions estilístiques, entre altres, amb obres catalanes, com la Dormició de la Mare de Déu de l'antiga església de Sant Miquel de Barcelona, grup actualment conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

* "Naixement (Mare de Déu i sant Josep). Damià Forment i Cabot", La Peça del mes, Museus de Sitges, desembre de 2018.
Vegeu també: http://museusdesitges.cat/ca/peca-del-mes/la-peca-del-mes-desembre-2018-naixement

La remodelació de la col·lecció d'art del Renaixement i el Barroc del Museu Nacional d'Art de Catalunya (2018)

A finals del 2018 va sortir el número 6 de la revista "Acta / Artis. Estudis d'Art Modern". En el qual apareix publicada una crònica sobre la remodelació de la col·lecció d'art entre l'any 1500 i inicis del segle XIX al museu en qüestió (inaugurada al gener del 2018). El text està dividit en dues parts. Una primera tracta de com es va reorganitzar, i amb quins criteris, algunes sales del Museu Nacional: no hi ha cap novetat significativa més enllà d'idees ja exposades anteriorment, simplement manifesto la meva visió particular sobre el tema. I la segona part està dedicada a les obres, doncs, el fet de remoure la col·lecció obliga a un revisió detallada de tot el conjunt. En aquest cas, he volgut fer un breu repàs historiogràfic de les obres que conformen el fons d'armari de la col·lecció d'art del Renaixement i el Barroc, deixant de banda les més conegudes i que sovint eclipsen la resta. En aquest recull explicito algunes de les atribucions fetes per …