Ahir, 30 de juny, es va presentar a l'Espluga Calba el volum "Mirades", sorgit de la XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues (celebrada en el llunyà 21 d'octubre de 2017). Dins del llibre presento un estudi sobre pintura barroca, on analitzo tres teles de grans dimensions, que miraculosament han arribat fins als nostres dies, i testimonien l'art pictòric català de finals del segle XVII. Les pintures foren realitzades en dos contextos diferents: en el cas de la "Visió de sant Antoni de Pàdua" i "Sant Abdó i sant Senen", vinculades amb pintors de la diòcesi de Tarragona, cal relacionar-ho amb les obres dutes a terme a l'ermita dels Sants Metges entre 1699 i 1704; en canvi, la "Santa Madrona", és un episodi artístic que cal connectar amb Barcelona i la Guerra de Successió. Aquesta darrera pintura (vegeu foto), d'alta qualitat, representa una de les patrones de la capital catalana, i, per això mateix, la santa apareix sobrevolant la ciutat i els seus edificis més emblemàtics (oferint una fantàstica vista de l'antiga cartografia urbana). A més, el fet que santa Madrona surti acompanyada pels dos sants més destacats de l'orde franciscà, ens porta a pensar que el seu emplaçament original fos l'antic convent de Santa Madrona de Barcelona, regit per frares caputxins, i que fou destruït el 1713.
 |
| Abdó Ricart (?), Santa Madrona, 1662-1663 (procedent de l'antic convent de Santa Madrona a Barcelona?) |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada