Passa al contingut principal

Tres pintures barroques a l'ermita de l'Albi

Ahir, 30 de juny, es va presentar a l'Espluga Calba el volum "Mirades", sorgit de la XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues (celebrada en el llunyà 21 d'octubre de 2017). Dins del llibre presento un estudi sobre pintura barroca, on analitzo tres teles de grans dimensions, que miraculosament han arribat fins als nostres dies, i testimonien l'art pictòric català de finals del segle XVII. Les pintures foren realitzades en dos contextos diferents: en el cas de la "Visió de sant Antoni de Pàdua" i "Sant Abdó i sant Senen", vinculades amb pintors de la diòcesi de Tarragona, cal relacionar-ho amb les obres dutes a terme a l'ermita dels Sants Metges entre 1699 i 1704; en canvi, la "Santa Madrona", és un episodi artístic que cal connectar amb Barcelona i la Guerra de Successió. Aquesta darrera pintura (vegeu foto), d'alta qualitat, representa una de les patrones de la capital catalana, i, per això mateix, la santa apareix sobrevolant la ciutat i els seus edificis més emblemàtics (oferint una fantàstica vista de l'antiga cartografia urbana). A més, el fet que santa Madrona surti acompanyada pels dos sants més destacats de l'orde franciscà, ens porta a pensar que el seu emplaçament original fos l'antic convent de Santa Madrona de Barcelona, regit per frares caputxins, i que fou destruït el 1713. 
Abdó Ricart (?), Santa Madrona, 1662-1663
(procedent de l'antic convent de Santa Madrona a Barcelona?)

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l'església de Preixana i altres fragments d'art

  Avui dissabte, puntual, ha sortit un nou exemplar de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell ", en concret, el número 39. Enguany hi torno a participar amb un aplec de fragments d'art . Començo amb una magnífica volta gòtica a l'església de Preixana, de finals del segle XIV, i arribo fins a un dibuix de Jaume Minguell, datat entre 1989-1990. Entremig tracto dos aspectes diferents de l'església de Verdú fets al segle XVI, un Sant Sepulcre poc estudiat i remodelacions puntuals del temple parroquial; també dos elements de Vallfogona de Riucorb, en aquest cas ambdós del XVII, un molí i una creu de terme; l'església de Bellcaire d'Urgell, concebuda al primer quart del segle XVII, amb una rosassa que cal relacionar amb altres del grup de Bellpuig; el retaule desaparegut i la capella de la Mare de Déu de l'Horta de Preixana, també del Sis-cents, adjudicant la pintura al tarragoní Acasi Hortoneda; la construcció anglesolina d'una capella al port...
1 comentari
Més informació

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques

 Ahir al vespre, a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, es va presentar el número 16 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany, i fruit de les jornades de Sidamon, publico un altre text miscel·lani on analitzo diferents aspectes d'art i d'història, sobre béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric tracto el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són d'època del Renaixement: unes plaques de guix de Linyola, una creu processional de Barbens, l'església parroquial de Fondarella i quatre piques baptismals (el Palau d'Anglesola, Fondarella, el Bullidor i Preixana). Finalment, comento tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Onofre Cerveró: un prohom de Lleida al segle XVI

 D imecres de la setmana passada va presentar-se el darrer número de l'"Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell", a les sales nobles del Museu de Tàrrega. Enguany hi presento un estudi sobre un personatge del segle XVI que va tenir una presència destacada a la vida política y cultural de la ciutat de Lleida. Es tracta d'Onofre Cerveró, donzell membre de la confraria de cavallers i gentilhomes, paer en cap i diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tenia un patrimoni econòmic considerable i, a més, disposava d'una casa al carrer la Palma, una torre a la partida de Rufea, una làpida romana i un retaule. També va fer múltiples donacions pietoses al seu testament, entre les que destaquen les realitzades a l'antic hospital de Santa Maria, cosa que es recorda a través d'una memòria pètria. I va promoure la làpida de la Taula de Canvi de Lleida l'any 1589, que hem interpretat en clau iconogràfica.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació