Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Diego de Siloé

La glòria del marbre a Montserrat

Les publicacions de l'Abadia de Montserrat han tingut a bé d'editar aquest episodi d'història de l'art de l'època del Renaixement. El llibre parteix de tres sepulcres marmoris del segle XVI conservats al santuari de Montserrat, dedicats a la memòria de: Joan d'Aragó, Bernat de Vilamarí i Benet de Tocco  [ visualització parcial a books.google ] . Es tracta d'un assaig que analitza el context creatiu d'aquestes obres: la tipologia, la iconografia o les influències estilístiques, entre altres. Però  el text transcendeix l'obra d'art i penetra en la biografia dels nobles enterrats, perquè aquestes tombes només són un reflex de la vida que envoltava els personatges, membres il·lustres de la societat catalana d’aquell moment. Al marge de proposar l'autoria de l'obra, i estudiar el fenomen de la compra d'escultura en marbre a Itàlia, cal conèixer la gestió política dels protagonistes, i entendre la tria de Montserrat com a lloc de sepeli.

Escultura castellana del Renacimiento y Barroco en el Museu Nacional d’Art de Catalunya

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya hi ha una col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc formada per més de 500 obres, de les quals poques estan a la vista del públic. Per tant, no es d'estranyar que es tracti d'una col·lecció bastant desconeguda, també entre els investigadors en història de l'art. A manca d'un catàleg raonat de les obres adscrites en aquesta àrea, he publicat un article a la revista Archivo Español de Arte amb l'objectiu d'estudiar una selecció d'escultures dels fons del MNAC, obres de gran interès artístic, la majoria de les quals són inèdites. En total ha estat nou, atribuïbles: a la importació flamenca d'inicis del segle XVI, al cercle de Felipe Bigarny, a un col·laborador de Diego de Siloé, a Jerónimo Hernández, al taller de Juan de Anchieta, a un seguidor de Juan de Juni, un Ecce Homo de Manuel Pereira (foto), a un deixeble de Gregorio Fernández i un seguidor de Luis Salvador Carmona.